En els últims temps comencem a tenir una sèrie de dades sobre les percepcions i preferències en termes democràtics del jovent que es repeteixen sondeig rere sondeig, com en el darrer Sondeig Anual 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS): només un 61,8% dels homes joves entre 18 i 24 anys defensen el sistema democràtic (20 punts menys que la resta de franges). Aquesta dada ens porta a mirar cap a l’altra banda de la moneda, on es produeix l’alerta: un 16,4% defensen un sistema autoritari per davant d’una democràcia i un 20% mostra indiferència envers el tipus de règim polític.
Davant d’aquesta preocupant realitat, les diferents branques de les ciències socials, així com els responsables polítics de totes les administracions apunten a elements per a explicar el fenomen i acotar-ne la diagnosi a la recerca de solucions: un sistema educatiu tensionat per tot arreu, l’increment de l’exposició d’infants i adolescents a les xarxes socials i, en conseqüència, a les fake news, els atacs amplificats per l’extrema dreta contra els avenços en drets promoguts per moviments socials (com el feminisme)… Fins i tot podríem assenyalar la banalització dels règims autoritaris que practiquen els responsables de les principals potències del món avui dia.
Davant de causes molt diverses i complexes, les anàlisis deixen poc marge a les propostes. Des d’aquí ens volem centrar en una d’elles, una de les més elementals: aquella que ens diu que “el camí s’aprèn caminant” i que la democràcia s’aprèn practicant-la.
En aquesta línia, la promoció de la participació d’infants i adolescents esdevé una oportunitat d’or per fomentar els valors democràtics en la societat ja d’avui, entenent que aquests infants i adolescents són subjectes polítics i de dret.
Aquesta oportunitat es materialitza des de dues òptiques: la primera, la de l’aprenentatge. A comprendre que la democràcia no és només electoral: també és deliberativa, expressiva i comunitària. Espais participatius d’infants i adolescents promouen des d’edats primerenques les seves capacitats de debatre, conèixer punts de vista diferents als propis, a consensuar posicionaments que defugin de l’individualisme.
La segona òptica, tant o més important com la de l’aprenentatge, és la presa de consciència dels seus drets, i, en conseqüència, de la seva capacitat de conèixer-los, exercir-los i reclamar-los. Aquesta capacitació és un pilar fonamental de les democràcies tal com les hem entès des de la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides (1948). La Declaració, que no té caràcter vinculant, esdevé el punt de partida com a fonament ètic i polític que ha orientat l’elaboració de nou tractats internacionals (que sí tenen aquest caràcter vinculant) pel que fa a drets i obligacions per als estats signants. La Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), és un d’aquests tractats.
La Convenció (ratificada per Espanya el 1990) reconeix un ampli ventall de drets per garantir el benestar, el desenvolupament i la protecció dels infants. És en l’article 12è on hi trobem el principal fonament jurídic a la seva participació democràtica, tant en termes de reconeixement dels seus drets com en el d’obligacions dels estats a garantir-ho:
“Article 12
- Els Estats parts garantiran al nen que sigui capaç de formar-se un judici propi el dret d’expressar la seva opinió lliurement sobre qualsevol assumpte que l’afecti, i les opinions del nen seran degudament tingudes en compte, segons la seva edat i maduresa.”
Aquesta empara legal obliga els estats a sotmetre’s a avaluacions periòdiques per revisar i analitzar els problemes, els avenços, els reptes i, en general, l’estat dels drets als seus respectius territoris. En aquesta línia el 30 de setembre de 2024, membres del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC) -format per membres dels Consells Locals d’Infants i d’Adolescents- va participar en el Comitè de Drets de l’Infant de les Nacions Unides, en un acte celebrat en el marc del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per compartir la seva visió sobre la situació dels drets d’infants i adolescents a l’Estat espanyol.
La realitat, però, és que ens pertoca seguir revisant que els espais i estructures garanteixin realment que infants i adolescents siguin escoltats i tinguin impacte. Per això, quan constatem que no és així, les administracions tenim l’obligació de seguir proposant més mesures per promoure-ho. De fet, com a administració supralocal, sovint veiem amb preocupació que alguns Consells Locals d’Infants i Adolescents (CLIA) funcionen de forma simbòlica o poc vinculant.
Per això, creiem que no podem abaixar la guàrdia en la qualitat democràtica de la participació d’infants i joves. Per fer un pas endavant, cal desenvolupar models proactius i transformadors, on els infants i adolescents liderin, decideixin i incideixin en allò que els afecta. Algunes propostes per afavorir un canvi de model són:
- Lideratge i protagonisme infantil. Els infants i els adolescents han de poder liderar les sessions, moderar debats i assumir rols clau. Es tracta d’establir comissions autogestionades i d’oferir espais de decisió real dins el Consell on es puguin proposar temes, dinamitzar debats i impulsar accions. Espais autogestionats dins del Consell, amb moments del calendari on la dinamització recaigui totalment en els joves (amb suport tècnic només si cal).
- Treballar temes significatius per a elles i ells. Els Consells han d’abordar qüestions que neixin de les preocupacions dels infants: l’espai públic, l’educació, el medi ambient, les relacions socials. Fer-ho implica iniciar cada curs amb un procés participatiu de detecció de temes i garantir que les seves propostes tinguin recorregut polític real.
- Metodologies vivencials, participatives i creatives. Cal planificar els continguts i les dinàmiques de les reunions incorporant dinàmiques lúdiques, creatives i significatives des de la mirada de l’animació sociocultural. Eines com el teatre fòrum, mapes de desitjos, jocs de rol, vídeos participatius; i amb eines digitals (enquestes interactives, murs digitals, apps participatives) poden servir per augmentar la implicació dels i les joves, també dels qui no formen part del Consell.
- Incidència i visibilitat. El Consell ha de tenir veu als plens municipals i resposta formal per part de l’Ajuntament de manera continuada. Cal visibilitzar-lo amb una marca pròpia, presència a xarxes i jornades obertes que enforteixin la seva legitimitat.
- Acompanyament formatiu i tècnic continuat. Tant els infants com els adults necessiten formació i eines en pedagogies participatives per fer possible aquesta nova manera de participar. Cal formació en drets, lideratge i participació, i una xarxa de suport entre consells amb intercanvi d’experiències i inspirar-se mútuament.
És possible fer del dret a participar una experiència educativa profunda, democràtica i transformadora. Els infants i els adolescents no són ciutadans del futur: són els protagonistes del present.
Així doncs, fer efectiu aquest principi des dels Consells Locals no és només una obligació legal, sinó una oportunitat per aprofundir en la qualitat de les nostres democràcies i de respecte dels drets humans.
El Diari de l’Educació, 2025