El català com a pont entre famílies i comunitat educativa a les Franqueses del Vallès

Hi ha projectes que no només són educatius, sinó que serveixen per articular i teixir comunitat. “Llengua, cohesió i famílies” n’és un clar exemple. Aquest programa desplega, des de fa tres cursos, un model de treball que posa la llengua catalana al centre, però amb una mirada molt més àmplia: la de la convivència, la participació i la comunitat.

Les sessions es desenvolupen a l’Escola Bellavista Joan Camps i a l’Escola Colors, amb formats adaptats a cada centre: setmanals en un cas, quinzenals en l’altre. Al llarg del curs, hi participen famílies nouvingudes, especialment d’origen marroquí, llatinoamericà i de països africans com Senegal o Gàmbia, però també famílies ja establertes aquí però que volen perfeccionar el domini de la llengua i la seva integració en la comunitat.

L’objectiu és doble: millorar l’expressió oral en català i apropar les famílies a l’escola i també a la vida comunitària del municipi. “El programa neix per promoure l’educació intercultural i l’ús social de la llengua catalana com a element de cohesió social, això és el més important”, destaca José Antonio Aguilera Galera, regidor d’educació del municipi. A la pràctica, això es tradueix en sessions on es tracten temes com les festivitats del centre o aspectes del currículum. “Poden abordar-se des de la manera en què s’ensenyen les matemàtiques a l’escola, fins a l’explicació de les celebracions que es fan per Sant Jordi o el repàs d’algunes de les normes del centre”, detalla Aguilera. Les sessions compten amb la participació de docents, alumnat i una figura clau: l’agent intercultural, que acompanya les famílies, tradueix i genera confiança.

Més cohesió, coneixement i participació

La Loubna és mare d’una nena que va al curs I5 a l’Escola Colors. És originària de Tànger al Marroc, i fa anys que viu a Les Franqueses del Vallès. Tot i que va fer un curs de català per adults del B1 fa un temps, no el practicava massa i va decidir apuntar-se fa uns mesos al programa de català del centre. “L’entenc molt però encara em costa bastant respondre i la pronunciació”, explica. Al curs, ara mateix, són totes dones i, a més d’aprendre vocabulari bàsic com els números, els colors o els dies de la setmana, també repassen el funcionament de l’escola. “Parlem sobre quines parts té el curs, sobre com són les reunions amb tutors i tutores o quines metodologies s’utilitzen en les classes”, detalla la Loubna, que afegeix que “també fem dictats, i ens ajudem i corregim entre nosaltres”. A més, amb el suport de la Khadija, la mediadora intercultural de l’escola, també repassen com sol·licitar beques escolars o, per aquelles que tenen fills que han acabat la primària, el funcionament de les sessions de portes obertes dels instituts.

Les classes han servit també per motivar la Loubna a participar en altres activitats de l’escola. “Per exemple, els divendres fan uns tallers per a famílies per aprendre a com acompanyar al teu fill o filla a l’hora de llegir. Com que ens donem suport amb les altres mares del curs, ara m’animo més a participar en aquest espai, a parlar més en català i a donar la meva opinió”. També destaca que ara es llença més a fer servir el català en el seu dia a dia: “en aquesta zona la gent parla més català que castellà, i fer-lo servir m’ajuda per exemple quan vaig a la farmàcia o al metge”.

Els resultats del projecte van en la línia de l’experiència de la Loubna. Les sessions, que compten amb grups d’entre 10 i 20 persones, majoritàriament dones, han facilitat la inclusió de les famílies nouvingudes i han incrementat la seva participació tant en activitats escolars com municipals. “Veiem que aquestes famílies s’impliquen més, no només al centre sinó també al municipi. S’ofereixen i participen en activitats que organitzen les escoles o en festes majors per exemple, i això abans no passava tant”, destaca el regidor.

Més enllà de les xifres, hi ha impactes menys quantificables però igualment rellevants: l’aprenentatge bàsic de la llengua, la creació de vincles entre famílies, la comprensió del funcionament escolar i, fins i tot, el naixement de noves iniciatives de col·laboració. Les valoracions qualitatives recollides apunten a un espai “cuidat”, útil per compartir experiències de criança i per sentir-se part de la comunitat educativa.

Una acció transversal

El projecte també evidencia la importància del treball en xarxa: centres educatius, administració local i agents interculturals coordinen esforços per donar resposta a necessitats concretes de la ciutadania, en aquest cas de les famílies. Aquesta transversalitat és, de fet, un dels punts forts assenyalats pels impulsors del projecte, juntament amb la capacitat de generar espais de reflexió i accions conjuntes fora de l’horari lectiu.

Tot i l’èxit, hi ha reptes. Entre els punts de millora, es planteja una major implicació de les AFA i la necessitat d’ampliar la participació a més famílies que encara no s’han animat o no coneixen el programa. “Si cal augmentar la dotació per fer-ho possible, ho farem”, assegura Aguilera.

En un context marcat per la diversitat i els reptes de cohesió, iniciatives com aquesta mostren que la llengua és molt més que una eina comunicativa: pot esdevenir un espai compartit i un instrument per impulsar la inclusió, el sentiment de pertinença i la vinculació social.