El dret a l’educació passa perquè qualsevol persona pugui tenir una trajectòria educativa satisfactòria, que revertirà en una trajectòria vital digna i de qualitat. L’abandonament escolar i educatiu prematur (AEP) posa de manifest una vulneració d’aquest dret. El sistema educatiu abandona aquelles persones joves que per diferents motius no poden seguir una trajectòria lineal. Si bé aquest mateix sistema disposa de diverses estratègies per flexibilitzar aquesta linealitat -un altre debat és que siguin prou adequades i prou flexibles -, els processos d’orientació i acompanyament a aquesta població no són suficients ni prou adaptats a la seva realitat ni a la dels diferents territoris, de manera que, sovint, aquesta flexibilitat tampoc és ben emprada desaprofitant-se totes les oportunitats disponibles.
L’abandonament escolar i educatiu prematur posa de manifest una vulneració del dret a una trajectòria educativa satisfactòria
Aquesta falta d’aprofitament d’oportunitats també té lloc en les fórmules fins ara utilitzades en els processos d’orientació des del territori. Els ens locals han posat en joc múltiples recursos, serveis i agents, però no totes les interaccions possibles entre aquests s’han pogut desenvolupar, especialment quant a optimització i suma d’esforços. Les urgències dels ens locals, com a governs de proximitat, sovint no els permeten disposar del temps necessari per analitzar a fons allò que tenen i allò que fan en el marc dels seus ecosistemes educatius locals. Cal, doncs, comptar amb la implicació d’altres ens. La Diputació de Barcelona té l’obligació, com a institució corresponsable en la lluita contra l’abandonament escolar i educatiu prematur, de treballar en aquesta reflexió per a la transformació de les polítiques públiques locals en l’àmbit de l’orientació.
Cercar una nova fórmula per abordar l’AEP, doncs, ha estat un objectiu de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ens locals durant els darrers tres anys i que es va materialitzar en el Projecte Transformador NOE 4.10. De la mà de municipis amb diferents característiques i d’entitats i agents experts en orientació i acompanyament a la trajectòria educativa i a les polítiques públiques, s’ha generat un espai de treball que ha permès formular hipòtesis i posar-les a prova en el territori per acabar construint un cos de coneixement preparat per ser transferit a tots els ens locals. Una de les concrecions d’aquest projecte ha estat la definició d’una proposta metodològica pròpia: el Sistema Local d’Orientació i Acompanyament a la Trajectòria Educativa (SLOATE).
Com en qualsevol sistema, les interaccions que s’hi produeixen tenen repercussions les unes sobre les altres, per això és imprescindible comptar amb un espai que pugui sostenir-lo. Un dels pilars fonamentals és el treball en xarxa, entès com un espai que ha de comptar amb tots els agents implicats en l’abordatge de l’AEP. Parlem dels àmbits d’educació, joventut, ocupació, serveis socials, esports, salut, entre altres. Però perquè aquesta xarxa interprofessional funcioni, més enllà de solucions concretes (protocols, eines de gestió, etc.), cal posar èmfasi en un aspecte molt concret: l’harmonització, entesa com la necessitat d’anar totes a la una.
Compartir llenguatge i comprensió dels conceptes, dels processos i dels objectius a assolir, i sumar coneixements, experiències, recursos i mirades no és només una necessitat sinó que a més és absolutament motivador i interessant. Una mirada compartida sobre l’AEP i les persones joves és imprescindible per acompanyar-les en aquesta trajectòria educativa d’èxit que comentàvem anteriorment. Necessitem respostes a preguntes com: volem ocupar joves amb l’ESO que no volen continuar altres estudis, o els volem acompanyar en la reincorporació al sistema educatiu? Parlem de polítiques assistencialistes o de polítiques transformadores? On posem el centre de l’acció orientadora? En aquest sentit, apostem perquè el centre de les polítiques d’orientació siguin les fortaleses de les persones joves, perquè les necessitats ens ajuden a entendre algunes coses, però cal superar la cultura o mirada del dèficit i treballar amb allò que es té. I això, és una resposta.
Elements com aquests, necessàriament han de ser compartits per tots els agents implicats. I això donarà lloc a la construcció de polítiques públiques en matèria d’orientació i acompanyament, i alhora guiarà els processos d’intervenció per part dels professionals de l’orientació.
Recollint les idees dels paràgrafs anteriors, podem afirmar que quan es parla d’AEP compartir és bàsic. Farà possible conèixer tots els recursos amb els quals compta el territori -importància dels ecosistemes educatius locals -, ajudarà a dibuixar perfils dels joves perquè només sumant diferents perspectives és possible tenir una mirada global del/la jove. Les dades són necessàries, però cal saber què fer amb elles, i el dimensionament quantitatiu és completament insuficient sense la mirada qualitativa. Compartir espai de treball permetrà compartir un únic sistema d’informació per fer seguiment de la trajectòria educativa de cada jove, absolutament imprescindible per al procés de creació de vincle i d’acompanyament i per a l’elaboració de plans de treball individualitzat i la possible prescripció d’accions.
Quan es parla d’AEP compartir és bàsic. Fa possible conèixer tots els recursos del territori i tenir una mirada global del/la jove
El treball en xarxa, el dimensionament, el coneixement de l’ecosistema i l’establiment de connexions entre agents, serveis i recursos, i treballar per establir les bases de l’acció orientadora, són objectius de l’SLOATE, aquesta proposta metodològica que aterra molt bé en la realitat dels ens locals. I és important tenir en compte que, si bé en un primer moment s’ha centrat la mirada en els joves en situació o risc d’AEP, la metodologia és vàlida també a la línia de prevenció i absentisme, on justament ara es comença a treballar per vincular-ho. Plans de prevenció (i absentisme) locals vinculats a la xarxa interprofessional SLOATE per facilitar la mirada holística sobre la trajectòria educativa.
De treball transversal i en xarxa fa molt que se’n parla i potser pensem que fa molt que ho portem a la pràctica. Però s’ha volgut fer un pas més quant a intensitat i sostenibilitat en el temps precisament perquè els altres elements (ecosistema, dimensionament i acció orientadora), es puguin desenvolupar realment.
Ara bé, cal temps i cal acompanyament. Un sistema no es pot construir ni sostenir d’un dia per l’altre i de qualsevol manera. Per això s’han generat diversos recursos. Les guies SLOATE en són un exemple. Ajuden els ens locals en la posada en marxa de cadascun d’aquests components del sistema, amb fonamentació teòrica, però sobretot amb idees i accions que van acompanyades d’eines concretes. Perquè no s’entendria indicar què cal fer sense dotar els equips tècnics i polítics dels recursos necessaris.
