La inclusió és un dret, juntament amb el dret a la igualtat i a l’educació. De fet, hauríem de parlar del dret a la «no exclusió», sobre la base de la no discriminació i la igualtat d’oportunitats. La mateixa societat és qui exclou determinats perfils de persones perquè no formen part d’una «normalitat tipificada». S’ha posat massa l’accent en les dificultats personals d’infants, joves i adults excloent-los d’aquesta normalitat. Booth i Ainscow [1], ja en el 2011, proposaven un canvi de paradigma, entenent les barreres de participació i d’oportunitats com a factors contextuals que dificulten l’aprenentatge i la participació dels alumnes, més que no pas els dèficits individuals. Els centres educatius no només han de promoure la reflexió sobre les seves pròpies pràctiques i polítiques sinó que han de garantir que s’ajustin a aquests drets de l’alumnat fent efectiva la igualtat i l’equitat educativa [2].
Aquest principi de no exclusió el podem aplicar a tots els nivells, de forma idèntica en matèria d’accessibilitat física, cognitiva i sensorial. Treballar amb tots els mitjans de què disposen les escoles per a reduir al mínim les barreres que incapaciten, temporalment o permanentment, farà que la paraula discapacitat pugui ser esborrada definitivament. Si es canvia el punt de vista, tot el paisatge canvia; si es modifica la forma de concebre i projectar l’entorn educatiu, el bon disseny el capacitarà, evitant que l’entorn redueixi les oportunitats de plena participació.
A finals del 2023, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va aprovar el nou Codi d’accessibilitat de Catalunya [3]. Aquest decret desenvolupa els conceptes d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, desplegant el cos normatiu que preveia la Llei 13/2014 en matèria d’accessibilitat universal [4]. Aquest nou Codi dona les condicions, eines i paràmetres dimensionals per a assolir un disseny per a tothom, garantint un entorn en què totes les persones a la seva vida quotidiana en puguin fer ús i el puguin gaudir amb seguretat, comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.
Els equipaments educatius
Si bé els nous edificis seran projectats sota els criteris d’obligat compliment del nou Codi d’accessibilitat, ens trobem amb un gran parc d’edificis existents que requereixen d’uns «ajustos raonables», dins dels terminis pertinents que estableix el Codi per al seu compliment.
A tall d’exemple, determinats edificis existents d’ús docent haurien de disposar actualment d’un accés practicable des de la via pública. Tenen fins al 2027 per a habilitar una cambra higiènica d’ús practicable i finalment, disposen fins a l’any 2030 perquè un 20% de les aules multifuncionals siguin accessibles, a més d’una aula accessible de cadascuna de les tipologies específiques (laboratori, informàtica, música, etc.). El nou Codi regula que aquests terminis es veuran reduïts quan alumnes, docents o treballadors amb discapacitat, usuaris dels edificis, ho sol·licitin o quan es facin reformes als edificis.
Afegit a l’exemple anterior relatiu a l’accessibilitat física en edificis existents, els centres educatius han de preveure la implantació de procediments perquè els alumnes i professors amb discapacitats disposin dels recursos humans, materials, tecnològics, d’accés a la informació i d’expressió del coneixement, tant per impartir com per a accedir al currículum en condicions d’equitat amb la resta de l’alumnat. Cal garantir tan aviat com sigui possible l’accessibilitat dels elements de mobiliari i dels recursos específics individuals, així com de les plataformes digitals, programari, aplicacions i pàgines web. De la mateixa manera, durant les proves de coneixement, les adaptacions d’accés a la informació i d’expressió han d’anar d’acord amb les utilitzades durant el procés formatiu anterior.
Els municipis
Els ens locals són responsables de molts serveis i equipaments adreçats a garantir l’accés universal a una educació de qualitat, posant en relleu la seva principal aportació: l’arrelament al seu territori, la proximitat i la capacitat d’adaptació a les necessitats específiques de tothom. En matèria d’accessibilitat física, cognitiva i sensorial, el Pla d’accessibilitat és l’instrument que identifica i planifica les actuacions que cal dur a terme perquè en cada àmbit d’aplicació s’assoleixin les condicions d’accessibilitat establertes legalment. Correspon als municipis elaborar, aprovar i executar el seu propi pla.
L’entrada en vigor el març de 2024 d’aquest nou Codi d’accessibilitat va suposar l’inici efectiu dels terminis per a la revisió o elaboració dels plans d’accessibilitat de les administracions públiques i per a la seva execució. Aquests terminis són -a comptar des de l’entrada en vigor del Codi- de tres anys per a l’elaboració o revisió del Pla d’accessibilitat, i de vuit, dotze o quinze anys per a executar-los, en funció de la població de cada municipi. Caldrà, doncs, que totes les àrees dels ens locals actuïn per adaptar els entorns, espais, edificis, serveis, mitjans de transport, processos, productes, aparells, instruments, dispositius, eines i mecanismes, etc., així com per adaptar la seva mirada i garantir l’accessibilitat amb la màxima amplitud i qualitat possibles. Parlem d’accessibilitat per a tothom, serà necessari continuar parlant-ne i caldrà actuar durant els anys que venen.
[1] Booth i Ainscow.(2011). Booth, T., & Ainscow, M. (2011). Index for Inclusion: Developing Learning and Participation in Schools. Centre for Studies on Inclusive Education. Traducció: Guia per a l’educación inclusiva. Recuperat de https://downgalicia.org/wp-content/uploads/2018/01/Guia-para-la-Educacion-Inclusiva.pdf
[2] L’article 24 de la Convenció internacional dels drets de les persones amb discapacitat reconeix que totes les persones tenen dret a una educació inclusiva, sobre la base de la no discriminació i la igualtat d’oportunitats. Els estats que han ratificat aquesta Convenció, com és l’Estat espanyol, han d’assegurar un sistema educatiu inclusiu a tots nivells, que permeti gaudir d’un ensenyament al llarg de la vida. https://novacelona.es/2024/02/28/el-dret-a-lescola-inclusiva-es-un-dret-fonamental-tambe-en-les-etapes-deducacio-no-obligatoria/
[3] Decret de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya.
https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2023/11/28/209/cer
[4] Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat.
El Diari de l’Educació, 2025