El Camp Nou s’erigeix sobre els carrers del barri de Les Corts i desenes de persones es dirigeixen cap a les seves portes. Però no és un dia de partit. Al contrari de les jornades en què hi juga el Barça, el bullici i l’enrenou no sorgeixen de les graderies sinó de l’explanada que flanqueja el camp, uns metres més enllà de l’entrada principal. No s’hi senten càntics d’aficionats, sinó cançons de moda o la veu d’un narrador d’algun espectacle infantil. No s’hi veuen aficionats, sinó criatures amb la cara pintada. És la Festa de la Convivència, que el dissabte passat va conquerir el Camp del Barça en una jornada lúdica contra l’assetjament escolar.
Les criatures que entren al recinte es barregen amb els turistes que venen a visitar les instal·lacions del Camp Nou, moltes de les persones d’aquests dos grups tan diferents venen amb samarretes de l’equip i la llueixen, ja sigui per fer-se la foto de rigor els uns, o per a gaudir de les activitats de lleure que impregnen aquest espai de l’estadi. Però un lleure amb intencionalitat, ja que la festa “respon a la necessitat de donar visibilitat a la problemàtica des d’etapes primerenques i de manera preventiva, perquè per lluitar contra el bullying és cabdal sensibilitzar tota la societat i, especialment, els mateixos infants”, explica Ester Morillas, coordinadora de projectes locals de la Fundació Barça, entitat organitzadora de la Festa de la Convivència.
Així, durant la festa es van dur a terme tota una sèrie d’activitats que promovien la igualtat, el respecte i l’estima de manera “educativa i positiva”, en paraules de Morillas. D’aquesta manera, mitjançant el joc, l’esport i el lleure -espais d’oci que es basen en el treball en equip- els menuts van poder reflexionar sobre “la convivència”. Durant la jornada els menuts van poder fer una gimcana per diverses activitats com la manualitats i pinta-cares, teatre fòrum o un mural, dinamitzat per l’artista Roser Calafell, que va acompanyar infants i famílies en “un racó artístic on deixar dibuixos, missatges i pintar la lluita contra el Bullying”, apunta Morillas
Missatges com “tots som iguals”, “estimem-nos” o “el respecte és la clau de la convivència” són algunes de les consignes que es podien trobar escrites en aquell mural. Davant aquest racó artístic, en Joan, un dels dinamitzadors de la jornada, explica armat amb tot de retoladors de colors per a escriure a la paret que “hem d’ajudar a visibilitzar l’assetjament perquè és una xacra molt invisible. Les escoles ja fan feina, però les famílies i sobretot els infants n’han de ser més conscients”, considera i, per això, “és tan important que aquestes activitats es facin en espais de lleure”, conclou.
L’esport, un gran aliat contra l’assetjament
Mentre els menuts pinten, juguen a futbol o corretegen per l’esplanada del Camp Nou, de tant en tant, se sent entre el bullici una veu masculina que proclama que “la diversitat és positiva i cal respectar-la. No hi ha cap diferència que justifiqui fer mal a un altre”. Es tracta d’un Speaker que, per megafonia, deixa clar que “les baralles no són cosa de nens” i que si algú està essent assetjat “cal que demani ajuda a un adult”, perquè “dir-ho als entrenadors o als pares o mares, no és ser xivato”.
Tenint en compte que “la violència té greus conseqüències pels infants i per la societat i que genera un impacte que pot ser irreversibles”, la Fundació Barça aposta per a prevenir-la. Així, l’esport és un gran aliat, ja és una activitat “socialitzadora, lúdica i participativa, que genera el marc ideal pel treball en positiu i la relació entre iguals”, apunta Morillas. L’esport va de sortir al camp, no de mirar des de fora, i de superar conflictes i reptes que han de ser afrontats en equip. I en aquesta línia anava una de les activitats de la jornada: a banda de les diverses activitats esportives, com el rocòdrom, un futbolí gegant o el futbol i el bàsquet tradicionals, els menuts van poder participar al Planter anti-rumors.
Aquesta activitat era una simulació d’un entrenament de futbol; com a tots els entrenaments, calia xutar a porteria, però abans de fer-ho, calia respondre correctament algunes preguntes relacionades amb rumors relacionats amb el bullying. I és que, per a poder combatre l’assetjament, primer cal conèixer-lo. I per això servia una altra de les activitats: l’Escape Room, en el que calia resoldre el misteri del mòbil perdut del Pau entre tots i totes. El treball en equip, tot i que semblant al de l’esport, no es basava en un component físic sinó emocional.
“Els participants han d’analitzar habilitats i valors per a poder superar una situació d’assetjament que viu el protagonista de la història i fer possible entre tots la bona convivència”, explica l’Andrea, dinamitzadora de l’activitat. En acabar l’activitat tots els menuts s’asseuen en un espai de reflexió per entendre els seus sentiments i parlar de les seves experiències. “Hi ha molts nens que saben que hi ha companys que se senten sols i tristos, encara que potser no tinguin plena consciència del què és el bullying”, apunta.
“És important que els nens i nenes tinguin eines per saber identificar què és bullying, saber que l’assetjament no és tolerable”, assegura Morillas, qui afegeix que “donat que l’assetjament es perpetua gràcies a la llei del silenci és important que tots i totes pensin que el potencial de canvi resideix en ells”. Per tant, analitzar els sentiments, no només els propis, sinó els de la persona que es pot veure violentada cobra una especial importància, que es treballava també en una de les activitats.
En petits grups, nens i nenes agafaven targetes del terra en les que hi havia escrit conceptes com por, ira, tristesa, empatia, alegria…i els anaven ordenant segons “com de bons” eren aquests sentiments. Els més petits s’encallaven quan havien de definir sensacions més complexes que la por o la tristesa, però els més grans ja s’atrevien amb l’amabilitat i l’empatia. Però, finalment, després d’haver definit tots aquells conceptes, venia la gran pregunta: “Què és el bullying?”.
Un nen ben petit, que no devia passar dels 6 anys, s’alça i tímid, afirma mentre arronsa un fil que surt de la seva samarreta del Barça: “el bullying és quan un nen està trist i sol perquè els seus amics li diuen coses lletges i no juguen amb ell”. La mare de la criatura, que li fa fotografies mentre realitza l’activitat -bastant més íntima que la resta- li dóna l’aprovació quan el menut la mira, buscant saber si havia donat una resposta correcta. I és que no cal conèixer el terme bullying per a saber què és, ni cal saber posar paraules a la solitud per a patir-la. “El 10% dels infants pateixen situacions d’assetjament, però sabem que es pot evitar si busquem una solució integral, que impliqui l’escola i el conjunt de la societat”, explica Morillas. Una resposta que implica els nens, que no només identifiquin el bullying, sinó que sàpiguen que la solució passa també per ells.
