Sovint són els mateixos alumnes/es els que reivindiquen poder realitzar les activitats de la mateixa manera que la resta dels seus companys/es. Demanen poder participar amb els seus iguals en les tasques escolars i això ens obliga a reflexionar sobre la nostra pràctica diària. Amb l’experiència del dia a dia, descobrim que l’entorn digital per a la inclusió és una eina essencial per a facilitar l’accés als aprenentatges de nens/es.
Encara que busquem les eines digitals específiques per cobrir les necessitats de cada alumne/a, sabem que això no és una pràctica que pugui minimitzar les barreres a la participació i a l’aprenentatge entre iguals. “No es tracta de trobar l’eina per a cada alumne/a, sinó de plantejar activitats universals que donin resposta a un grup classe”.
Són nombroses les experiències en el dia a dia que ens ajuden a demostrar com la tecnologia pot oferir igualtat d’oportunitats i d’accés a l’aprenentatge.
Tal com va dir una vegada una amiga i gran professional Júlia, fisioterapeuta d’un EAP, “t’estic explicant les seves potencialitats, que seran les que ens ajudaran a que pugui realitzar les activitats a l’igual que ho faran els seus companys/es”, mentre m’ explicava el cas d’una alumna de 4 anys amb greus dificultats motrius. Aquesta ha de ser la mirada que hem de tenir cap a cada un/a dels nostres alumnes/es, valorar-ne les potencialitats (i eliminant etiquetes) per poder facilitar-los les eines i escenaris necessaris perquè es donin aprenentatges òptims. Com bé sabeu, aplicable a qualsevol altre context, sense necessitat que sigui educatiu.
Diuen que un arbre no fa un bosc, però sabem i confiem que senzilles i petites pràctiques a l’aula on la tecnologia juga aquest paper inclusiu, ens permeten estendre-les a diferents nivells. D’aquesta manera es difon que la inclusió ha de ser un dels eixos prioritaris de el centre educatiu, i si per aconseguir-ho un dels recursos és la tecnologia, encara millor.
Perquè l’ús de les tecnologies ens ajudi a minimitzar les barreres de l’aprenentatge, cal pensar en activitats i aplicacions que puguin satisfer i ser accessibles als usuaris/es. Això s’aconsegueix buscant eines i mesures universals, tal com indica el Disseny Universal per a l’Aprenentatge(DUA).
Les pautes el DUA, com a model d’aprenentatge, basat en la investigació neurocientífica, es fomenten en 3 eixos:
- Facilitar diferents maneres d’implicar-, motivar-se i participar.
- Facilitar diferents maneres de representar la informació.
- Facilitar diferents maneres d’actuar i expressar-se.
Quan es fomenten pràctiques a l’aula on la tecnologia es converteix en un recurs més, s’aconsegueixen els següents objectius:
- Millorar la cultura digital al centre, introduint les tecnologies a l’aula com una eina afavoridora de l’aprenentatge, que enriqueix, motiva i ofereix als docents nous recursos que permetin adaptar-se als ritmes i interessos dels alumnes.
- Facilitar l’accés i la participació per a tots/es.
Tal com vam indicar, l’ús de la tecnologia permet oferir les mateixes oportunitats, sempre que, facilitem l’accessibilitat a tots els alumnes per igual, a el temps que els permet aprendre a través de l’ella. El recurs digital es converteix així, en una “excusa” per replantejar situacions d’aprenentatge que impliquin canvis metodològics a les aules. I tu, t’animes?
Agraïments a Júlia Aloy, la qual m’ha acompanyat en aquest camí cap a la mirada inclusiva amb ajuda de la tecnologia