És el moment de reflexionar, és el moment de pensar, és el moment d’il·luminar tota aquesta situació. Si bé és cert que, no obstant això, costa molt mirar cap enrere i reviure tota la situació que hem experimentat en els últims mesos a causa de la pandèmia creada per l’error Covid19, i això és perquè diu un anunci de televisió que no pensem que un oponent petit podria fer-nos tant de mal.
No és que naturalment tendeix a ser positiu, però sí que penso que tot aquest “terratrèmol social” ha de tocar-nos profundament dins i, perquè no, en les nostres estructures per fer-ho més fort.
Al llarg d’aquests mesos, un any més els professors han estat capaços de convertir-se en petits camaleons. Des del primer dia que va començar l’educació en línia en tots els nivells educatius, milers de professors han tret el millor d’ells mateixos i amb tots els mitjans que han tingut a la seva disposició per estar a prop dels seus alumnes i famílies.
Si bé és cert que la situació ens ha fet coneixedors de certs buits que té el nostre sistema educatiu i que hem de millorar o canviar per fer-lo més fort i actualitzar-lo al món que es presenta als docents i més important per als estudiants. Aquí és on sorgeix la iniciativa #EscuelaPostCovid, en la qual més de 70 professors han reflectit com els agradaria que fos l’escola després de la situació de pandèmia i de l’educació en línia a través d’un vídeo flipgrid. Hi han participat professors de totes les etapes educatives (educació infantil, primària, secundària, Universitat, FP). En el següent tauler es pot gaudir de tots ells: Educació en temps de la Covid
Totes i cadascuna de les contribucions dels docents són realment interessants i s’han de prendre com a punt de partida per poder dissenyar una nova escola més propera al món per al qual preparem els nostres alumnes i, per descomptat, capaç de seguir innovant i afrontar reptes en els quals se senti involucrada tota la comunitat educativa. Entre totes les aportacions podem trobar certs aspectes a destacar:
- Una escola més competitiva i creativa. L’escola que comenci ha de tenir com a màxim el desenvolupament de les competències en cadascun dels seus temes, més enllà de les activitats. La nova escola s’ha de comprometre a ajudar els estudiants a ser veritablement competents, no serveix de res que els nostres estudiants siguin capaços de retenir molts continguts si no són capaços de desenvolupar, crear, sintetitzar, expandir i aplicar a la seva vida quotidiana.
- Una escola més emocional, una escola del cor. Molts professors ens han explicat la importància d’ajudar els alumnes a aprendre a gestionar les emocions, a poder parlar-ne, expressar les seves pors i les seves apreciacions. Molts professors han acordat la importància de parlar i contactar amb els estudiants era més important que explicar-los els continguts. També passa amb suport i ajuda amb les famílies a gestionar situacions complicades.
- Més estudiants autònoms, autoregulació de treball. Els estudiants han de tenir estratègies per poder gestionar el seu aprenentatge i treball acadèmic. Un dels handicaps que molts professors han trobat en el seu dia a dia és la complicació dels alumnes per cobrir els continguts i treballs proposats pels docents. Aquest punt torna a enllaçar amb l’escola competencial, hem de treballar amb els nostres alumnes l’autoregulació i la competència per aprendre a aprendre.
- A “en un currículum dieta” de l’escola. Aquesta situació ha fet rellevant l’enorme quantitat de contingut que els estudiants han de gestionar. Molts professors proposen agrupar els continguts per àrees de coneixement, establir un currículum més interdisciplinari, on l’aprenentatge té sentit per als estudiants i la seva vida quotidiana. L’ensenyament interdisciplinari ajudarà a una millor comprensió dels estudiants, l’aprenentatge significatiu i una major coordinació entre els professors.
- Una valoració realment significativa i formativa. Un altre punt que hem pogut veure és la necessitat d’implementar un tipus d’avaluació real i competitiva que vagi més enllà dels mers continguts, formes i exàmens en línia, que no poden demostrar els aprenentatges reals dels nostres alumnes. Rúbriques, dianes, tasques competidores i entrevistes personals prenen un paper protagonista i ineludible.
En conclusió, estem en un moment privilegiat perquè les nostres escoles canviïn, innovin i esdevingui els productes reals de tants somnis de docents que han treballat incansablement en els últims mesos. I per aquells que tenen la capacitat de prendre decisions sobre aquesta qüestió, només els demanem que escoltin a tots els que creuen i volen que l’escola sigui diferent perquè pugui convertir -se en un lloc per l’aprenentatge real pels nostres estudiants.
