L’avaluació ha de ser gratificant i per tant, gaudida per l’alumne com un aspect positiu i necessari per desenvolupar-se. L’errada, per tant, cal entendra-la com una forma natural d’aprendre i que porta a la millora ( Sanmartí, 2007)
Quan escoltem la paraula avaluar, directament ens venen al cap paraules que relacionem quotidianament amb aquest terme: qualificació, exàmens, correccions… fins i tot paraules relacionades amb la millora educativa: revisió de la pràctica docent, ajustar procediments i/o programacions; així com paraules relacionades amb proves estandarditzades: PISA, proves censals, grau de domini de les competències bàsiques…
Per tant, som conscients que la paraula avaluació no és una paraula “atractiva” per a un article. No obstant això nosaltres, Gemma Grau i Ana Municio, psicpedagogues, facilitadores de la transformació educativa i professores de primària, volem contribuir a un canvi en la mirada de l’avaluació, des de la convicció que aquest canvi és una fita necessària i important per a la transformació educativa que estem vivint. En el sistema educatiu s’està donant un canvi metodològic que aposta per l’aprenentatge actiu dels alumnes, en aquest canvi de paradigma, es fa necessari un canvi avaluatiu que l’acompanyi i que sigui coherent amb el procés d’ensenyament-aprenentatge que s’està donant a les aules.
Amb aquesta finalitat, presentem un taller, el proper 5 de novembre al SIMO Educació 2019, que centra la seva mirada en l’avaluació com a element important del procés d’aprenentatge. Un taller que pretén generar una reflexió sobre l’avaluació i la importància de la seva evolució per adequar-se al canvi metodològic que afavoreix l’aprenentatge basat en competències que promou el currículum oficial espanyol.
Més enllà del concepte d’avaluació orientada a constatar i certificar els nivells de coneixements (avaluació de l’aprenentatge), amb finalitats qualificadores i selectives, volem destacar altres moments avaluatius amb diferents finalitats i protagonistes, que poden afavorir el desenvolupament dels alumnes a través del foment de l’autoregulació del seu propi aprenentatge, la millora del rol docent des d’un paper de facilitador i acompanyant en el procés d’ensenyament-aprenentatge i un canvi en la mirada de la necessitat d’avaluar i del paper de l’error en l’aprenentatge (avaluació per a l’aprenentatge).
L’avaluació des d’aquest paradigma, l’avaluació formadora, no estarà només en mans del docent, sinó que cobren importància processos pels quals el mateix alumne valora, reflexiona i analitza el seu propi aprenentatge, així com es donarà valor a l’avaluació recíproca entre iguals com un mitjà de coregulació del treball de l’alumnat.
La principal finalitat de l’avaluació a la qual al·ludim és la d’afavorir la consciència de l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge a través de la reflexió, detecció de necessitats, petició d’ajuda i millora de les tasques realitzades. En aquest sentit pretenem establir un espai de reflexió sobre quin tipus d’avaluació volem que es doni a les nostres aules alhora que analitzem diferents eines (rúbriques, checklist, escales de valoració, bases d’orientació, dossier d’aprenentatge, …) que ens poden ajudar, a alumnes i docents, a reflexionar sobre els aprenentatges adquirits i aquells sobre els quals cal seguir aprofundint.
Són molts els autors que posen en relleu la importància del llenguatge utilitzat a l’hora de comunicar-se amb l’alumnat. Els missatges que se’ls dediquen han de ser curosos i respectuosos i, sempre, enfocats a la comprensió dels errors i, sobretot, dels encerts, d’aquesta manera fem evidents aquells processos que han portat a l’alumne a l’aprenentatge. No és tasca fàcil ja que la nostra cultura avaluativa tradicionalment no és aquesta, però hem de mostrar la màxima confiança en la capacitat d’aprenentatge dels nostres alumnes i, com a docents donar-los les màximes orientacions al llarg del seu procés de desenvolupament i aprenentatge, dotant-los d’estratègies que els serviran per a reflexionar al llarg de tota la seva vida en qualsevol situació d’aprenentatge.
Així doncs, creiem fermament en crear espais de regulació a les aules en què posem l’accent, en primer lloc, en els sentiments i experiències dels alumnes i no tant en els continguts, espais que anticipin i planifiquin els moments de feedback per reflexionar sobre com aprèn un mateix i, finalment, espais en què intervingui tota la comunitat educativa, és a dir, llocs on qui faci evident l’aprenentatge sigui el docent, els mateixos companys i, per què no, les famílies.
Des d’aquest punt de vista la nostra posició és la de confiar en la capacitat d’aprenentatge del nostre alumnat, de cada un d’ells, al seu ritme, en el seu estil i en funció de les seves necessitats. Només sota aquest clima l’alumnat acceptarà el repte d’aprendre, s’esforçarà per aconseguir les fites proposades, en l’àmbit escolar o no, mostrant una mentalitat de creixement aprenent dels errors, acceptant les crítiques, fixant-se en els encerts dels companys, acceptant desafiaments, … sense que el punt de mira es posi en l’error perquè i sabent que poden aprendre d’ell i millorar el propi rendiment.
