Soc professora al batxillerat des de fa molts anys i tinc, potser, una visió una mica cansada. Cansada de la insatisfacció que em provoquen les qualificacions trimestrals, cansada de veure alumnes que topen amb dificultats una i una altra vegada; cansada de prioritzar els continguts que s’avaluaran a les PAU i de no poder dedicar massa temps –concretament en la meva matèria, les matemàtiques– a tractar de donar-los temps, a ells, perquè gaudeixin més esbrinant i resolent situacions pel seu compte.
Veuen el futur amb molta incertesa, i és que unes dècimes poden provocar que no puguin entrar a la carrera que volen. “Heu de tenir un pla B”, els dic, però un pla B sovint no és el mateix, i tots ho sabem.
Per tant, sí, m’agradaria canviar el batxillerat actual.
I què vull canviar? Sobretot el tractament del temps. Perquè els continguts del batxillerat, el tastaolletes que es fa de totes les matèries que el conformen, són insuficients. Proposaria, doncs, un batxillerat de tres anys. Primer canvi.
Seguirà amb una major selecció dels continguts en funció dels estudis universitaris o de formació professional que l’alumne pretengui seguir. Caldria filar més prim en les modalitats. O disposar de més flexibilitat a l’hora d’escollir les matèries que es volen cursar. Crec que un dels canvis que es proposen ja va una mica en aquesta línia i que ens hem de demanar: quines competències necessitaran desenvolupar? Amb quines matèries les poden aconseguir?
Per això, augmentaria el temps dedicat a l’estudi i comprensió lingüística, actualment insuficient, perquè assoleixin la comprensió lectora i l’expressió escrita necessària en qualsevol estudi. Sense oblidar l’oratòria, ja que hem d’aprendre a expressar el que pensem.
Augmentaria les hores dedicades a la capacitat d’anàlisi i recerca de solucions davant d’una societat que canvia molt de pressa, sobretot per ensenyar-los a pensar per ells mateixos, i saber opinar i expressar les pròpies idees amb esperit crític. Però també fomentaria la creativitat, tan necessària en aquesta recerca. I, per últim i molt necessari, treballaria la gestió del temps amb els alumnes, perquè se’n té poc i no l’utilitzem prou bé en la nostra societat.
A més, les aules, en l’actualitat, segueixen amb la mateixa distribució que la que tenia la meva fa quaranta anys: preparades per una bona classe magistral. L’aula hauria de ser un espai dinàmic: un conjunt de taules per a discussions i treballs de grup, una prestatgeria amb llibres de lectura, ordinadors a l’abast de tothom amb una bona connexió, una paret pintada com a pissarra on poguessin escriure, un lloc on estar físicament més relaxats i, per què no, potser una màquina de cafè per aquells que venen més adormits.
Canviar el batxillerat no ha de significar abaixar els nivells; al contrari, hauria de ser més exigent, però amb un format que ha de partir de la realitat dels adolescents i del món actual
Cal fer un treball exhaustiu amb els continguts de les matèries i una selecció d’aquells que hi permeten connexions. Sense repeticions. Amb la coherència que implica un bon treball d’equip dels professors del grup. Encara que seguim noves metodologies, apliquem la ludificació cercant motivar-los, o fem alguna tècnica innovadora de nom anglès, seguim basant la seva qualificació en un mateix tipus d’avaluació: els exàmens o proves objectives. I si segueixen la tipologia del que faran a la PAU, millor. Això ens deixa més tranquils a nosaltres i, també, per què no, a ells.
I és que un canvi de metodologia, si no va acompanyat per un canvi en el mètode d’avaluació, no té massa sentit.
Els feedbacks, tan importants, haurien de donar-los opció a millorar. Però el temps se’ns tira a sobre, i cap a la recuperació falta gent.
Alumnes molt competents, alumnes que fracassen ara sí i ara també, alumnes que s’avorreixen enormement i que, tenint molta capacitat, també s’enfonsen.
I amb compte, perquè canviar el batxillerat no ha de significar abaixar els nivells. Al contrari, hauria de ser més exigent. Però amb un format que ha de partir de la realitat dels adolescents i del món actual. Per arribar a donar-los-en una altra. Que valorin la llengua, les matemàtiques o la filosofia perquè han entès la seva utilitat. I això requereix una revolució, i grossa.
Jo n’estic disposada.
1 comentari
Gràcies per compartir la teva saviesa, Teresa! Un plaer llegir-te.