Autisme, dèficit d’atenció, ansietat, anorèxia… Precipitar-se a l’hora d’emetre un diagnòstic o arribar a una conclusió definitiva per a un nen o una nena per tenir un comportament inhabitual o estrany amb tan sols tres anys pot portar a que se’ls pengi una etiqueta, un sanbenito, que no només els podria acompanyar tota la vida, sinó que els comportaria conseqüències, tant individuals com, especialment, socials.
Els trastorns mentals representen ja entre el 2,5% i el 3% de la població adulta a Espanya, segons l’Informe 2009-2013 de la Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud. Això significa que més d’un milió de persones al nostre país porten una etiqueta i són susceptibles de sentir vergonya per l’estigma social que comporta.
Per donar resposta “al que fa l’escola” comentarem una experiència amb alumnes de Batxillerat. A la tercera avaluació, en l’assignatura de Psicologia, havíem repassat ja els conceptes dels diferents corrents psicològics. Mitjançant rutines de pensament vam detectar la necessitat de desmuntar aquest estigma animant a les persones que estan passant per la mateixa situació a demanar ajuda si la necessiten. Per això, vam organitzar una exposició que vam titular “Més que un diagnòstic”.
Però… En què va consistir aquesta exposició?
L’exposició “Més que un diagnòstic” va ser un espai on gràcies al treball de l’alumnat vam generar una sèrie d’infografies amb l’eina digital Canva, on normalitzar el diagnòstic, per tenir-lo, com diu Gorka Fernández, com a “condició”.
Per seguir una mateixa línia, amb la finalitat que el treball amb les infografies mantingués un contingut comú, respectant l’aspecte creatiu de cada alumne, es va elaborar una rúbrica, a manera de matriu, en la qual es van recollir una sèrie de criteris graduats amb la funció d’avaluar de manera integral tot el producte a la vegada que podia donar mesures particulars dels elements o, com denominen Guzmán-Cedillo, Flores y Tirado, 2012, “rubros que el componen”.
Es van assignar puntuacions discretes per cada “rubro” i es van distingir les categories següents:
- Redacció i ortografia: la infografia no havia de tenir faltes d’ortografia, errors de puntuació, tipogràfics o gramaticals.
- Exposició de les idees centrals i la informació: ser capaços de fer una síntesi del que s’ha trobat i presentar-ho d’una forma atractiva pensant en els possibles receptors del missatge (la resta de la comunitat educativa). El text i les imatges havien d’estar clarament relacionats.
- Ús d’imatges i colors: imatges que representessin idees i colors que els ajudessin a associar i a emfasitzar les idees o parts de la pròpia infografia. Es perseguia que els alumnes escriguessin sobre la biografia d’un famós descrivint els trets del trastorn que representava.
- Presentació visual: si aquests aspectes facilitaven la lectura del seu contingut, si estaven relacionats amb el tema i si s’utilitzaven recursos tals com fletxes, claus, vinyetes, fons, donant la idea d’un conjunt homogeni.
- Domini de l’eina digital: on es veia el maneig i exploració de l’alumne de l’eina a través de l’observació directa a l’aula, valorant positivament l’ús de plantilles, però més encara si utilitzava i creava a partir d’una plantilla en blanc, afegint elements, fonts i colors.
- Referències: on els alumnes, a més dels propis manuals de diagnòstic CIE-10 o DSM-5, sumaven més punts si trobaven referències periodístiques del trastorn així com dades estadístiques que oferissin una aproximació a la realitat i presència del mateix, veient que és més comú del que pensem.
En primera persona: Carlota Esteban
A continuació incloem el relat, en primera persona, d’una alumna participant a l’experiència:
“Els joves actualment vivim envoltats de xarxes socials, ja sigui Instagram, Twitter o TikTok, on passem la major part del temps observant persones famoses o conegudes com actors, actrius, escriptors, músics, influencers, etc. Des de les nostres cases, veient qualsevol pel·lícula o admirant el nostre influencer o tiktoker preferit des del sofà, no arribem a plantejar-nos si pot estar patint el mateix que nosaltres, o si té problemes més greus.
Per això, destaco aquesta iniciativa, l’exposició “Més que un diagnòstic”, ja que moltes vegades l’excés d’exàmens a 2n de Batxillerat fa que no siguem plenament conscients del que estudiem o realitzem a classe. Amb ella hem après que encara que no siguem conscients, moltíssimes persones al món pateixen diversos trastorns psicològics. Comparar-ho amb personatges famosos va ser beneficiós a l’hora d’aprendre que és una cosa normal a les nostres vides. S’ha de rebutjar la frase “si vas al psicòleg o al psiquiatra estàs boig o boja” que porta anys al pensament de la societat.
D’altra banda, ens ha fet reflexionar sobre el fet que ningú no és inferior per tenir un problema psicològic. Molts de nosaltres no sabíem que potser els nostres ídols, o les persones que tenim al voltant, puguin patir algun trastorn com els que hem estudiat, perquè simplement desconeixem l’existència de la major part dels trastorns.
En la meva opinió, s’ha d’ajudar les persones que ens envolten, donar-los el consell de que vagin a un especialista. S’ha d’ajudar les persones que ens envolten per arribar a ser una societat millor.
Conclusions
Podem concloure que existeix un gran desconeixement sobre la malaltia mental i un fort estigma centrat en els estereotips de perillositat i incompetència que es tracten en molts articles. Com afirmen Muñoz M. et al (2019) “no hem d’anticipar el rebuig per part dels altres, amagant la realitat o aïllant-los de la societat en cas de patir algun d’aquests trastorns en l’aspecte de les relacions socials o l’àrea laboral, sinó mostrar-ho sense por com a part de la diversitat inherent a l’ésser humà”.
Es tracta d’iniciar el canvi d’aquests estereotips que permeti eliminar els prejudicis i els comportaments de discriminació cap a les persones amb alguna malaltia mental.
Segons les paraules de J.F. Kennedy: “Si no podem posar fi a les nostres diferències, hem de contribuir a que el món sigui un lloc apte per a elles”.
Bibliografia
GUZMÁN-CEDILLO, Y.; FLORES, R. C. Y TIRADO, F. (2012). La evaluación de la competencia argumentativa en foros de discusión en línea a través de rúbricas. Innovación Educativa, 60 (12), 17-40. (Consultat el 15/5/2020) Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo = 4219776
MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional de Salud 2009-2013 (Consultat el 15/5/2020) Disponible a: https://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/docs/saludmental/SaludMental2009-2013.pdf
MUÑOZ M. ET AL (2019) Estigma y Enfermedad mental. Análisis del rechazo social que sufren las personas con enfermedad mental. (Consultat el 15/5/2020) Disponible a: https://webs.ucm.es/BUCM/ecsa/9788474919806.pdf
