Segons Mel Ainscow, “l’educació inclusiva no és una meta, és un procés de canvi i innovació continu que dona resposta a una realitat canviant on sempre hi haurà nous factors i capacitat de millora”. El primer pas per recórrer un camí sempre és reflexionar sobre cap a on caminem.
Fa temps que els professors sabem que aprendre és emocionant (potser per això hem escollit aquesta professió) i que sense emoció no hi ha aprenentatge. Malgrat ser conscient d’això, quan llegeixo que la doctora Immordino-Yang afirma que neurològicament és impossible crear records, elaborar pensaments complexos ni aprendre sense emoció, connecto amb una certesa que m’ha quedat dels anys que he estat tutora a diferents nivells educatius: és necessari crear un clima a l’aula que generi seguretat emocional en l’alumnat, perquè quan el cervell se sent segur és quan aprèn.
Possiblement, una de les millors maneres d’aconseguir-ho és oferint una proposta metodològica variada i flexible. Aprendre de diferents formes fa que els nens se sentin contents; estimular-los a que s’ajudin genera un clima especial i quan els convides a que connectin aprenentatges que els importen, els agraden o els provoquen curiositat, l’aula s’omple d’energia.
Seguint amb aquesta idea, tenim alumnes distints i cadascun aprèn a la seva manera. És per això que la personalització de l’aprenentatge per atendre la diversitat d’alumnes és el gran repte que fa que ensenyar també sigui emocionant.
D’acord amb el model HEART in MIND de Lorea Martínez (2021), perquè els nostres alumnes desenvolupin una mentalitat acadèmica positiva necessiten una sèrie de creences que influiran en les seves expectatives, en la percepció d’ells mateixos com a estudiants i en que siguin capaços de perseverar en el seu aprenentatge:
- Creure que pertanyen a l’escola, i per tant que se sentin autoritzats a participar, establir relacions positives i sentir-se tractats amb equitat.
- Creure en el valor del treball i en les possibilitats de la cooperació amb altres persones.
- Creure que l’esforç contribuirà a una més gran competència personal i al seu desenvolupament.
- Sentir-se autònoms i capaços de triomfar.
Si analitzem aquests quatre punts, hi podem trobar les 3 “P” de l’educació inclusiva: pertenència, participació i progrés, tot encaixa.
Aconseguir una educació inclusiva és un procés al qual els centres educatius s’han d’enfrontar conjuntament, perquè suposa crear una comunitat educativa que col·labori per a reduir les barreres que qualsevol persona del centre pugui trobar per aprendre i sentir-se partícip, ja siguin emocionals, físiques, sensorials o cognitives. En paraules de Tony Booth, el gran repte de l’educació inclusiva “és portar els valors inclusius a l’acció”. Però, com podem saber els docents si ho estem aconseguint? I com podem portar-ho a terme?
La primera vegada que vaig entendre en què consistia el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) va ser després d’escoltar l’Ainara Zubillaga. “Es tracta de dissenyar situacions d’aprenentatge de forma tan flexible que tothom pugui aprendre. Pots programar-ho abans de conèixer el grup, no caldran adaptacions curriculars posteriors”. Quan després vaig poder llegir el marc de pautes DUA per flexibilitzar el currículum em vaig quedar encara més admirada. És un marc complet, coherent i a la vegada no tan complicat de portar a l’aula.
Quan vaig poder llegir el marc de pautes DUA per flexibilitzar el currículum em vaig quedar admirada: és un marc complet, coherent i a la vegada no tan complicat de portar a l’aula
El DUA està basat en 3 principis, que es relacionen amb la forma d’aprendre de les persones, i les 3 àrees neuronals implicades en aquest procés: les xarxes afectives que donen sentit i motiven l’aprenentatge, les xarxes de reconeixement que faciliten l’accés a la informació, i per tant que ens permeten construir el coneixement, i les xarxes estratègiques que ens permeten aprendre a aprendre i generar les nostres pròpies estratègies. Cadascun d’aquests principis compta amb 3 pautes per assolir-los. Són 3 principis, 9 pautes i 33 recomanacions per reflexionar sobre com dissenyem els processos d’aula perquè els alumnes aprenguin.
33 coses noves per fer a l’aula? No. I això és el que em va sorprendre: moltes d’aquestes coses les portem fent fa temps i, a més, molt bé. Algunes són principis pedagògics que hem assumit des de la nostra formació, altres pautes han arribat de la mà de les metodologies actives, altres ens les han dictat l’experiència, les evidències i l’observació de com se senten bé els alumnes aprenent. I altres, que ens proposem posar en marxa a partir d’ara, ens ajudaran a reduir barreres per a l’aprenentatge i això contribuirà a que tothom aprengui més i millor.
Són 33 idees perquè els nostres alumnes accedeixin sense problema a la informació, perquè construeixin els seu coneixement i facin un procés d’internalització que els permeti ser cada vegada més autònoms i autoregulats en el seu aprenentatge. L’objectiu és que tot l’alumnat aprengui i que se senti vinculat i capaç.
