Els centres municipals d’educació especial afronten el repte d’avançar en el model inclusiu

Als municipis de Barcelona hi ha nou escoles d’educació especial de titularitat municipal que no es coneixen entre elles i que tenen totes la sensació de ser les úniques en la seva espècie. Aquesta va ser una de les conclusions d’un estudi realitzat per la Diputació de Barcelona l’any 2016 sobre el suport dels ajuntaments de la demarcació a l’educació especial, i aquest ha estat un dels detonants de la creació de la Xarxa de Centres Municipals d’Educació Especial, que va presentar fa uns dies la Diputació i que aglutina aquests nou centres situats en sis municipis barcelonins.

Òbviament, tant aquesta Xarxa, com el fòrum sobre educació local que el maig passat la Diputació va dedicar a l’educació inclusiva, sorgeixen a l’escalf del nou decret d’escola inclusiva, aprovat per la Generalitat el passat octubre i sobre el qual feia més de dos anys que s’anava treballant. Un decret que interpel·la tot el sistema educatiu –i no només a la part dedicada a l’educació especial– a revisar a fons la resposta que dóna als alumnes més necessitats de suports.

“El decret representa una oportunitat per transformar l’educació, i tots sabem que això no serà ràpid ni immediat, però des de la Diputació volem contribuir a aquesta transformació des de l’àmbit dels municipis”, explica Rafael Homet, diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona. “Si no treballem en xarxa –continua– això no funcionarà, i d’aquí que aquesta Xarxa en primer lloc vol corregir l’oblit històric que han patit aquests nou centres, però a la vegada vol incorporar totes les iniciatives en l’àmbit de la inclusió que es duen a terme des de les regidories d’educació dels municipis de Barcelona. Qualsevol ajuntament hauria de tenir polítiques públiques en aquest àmbit d’actuació”.

“Amb el nou decret les escoles d’educació especial afronten el repte de reinventar-se a fi d’anar transvasant alumnes, recursos i coneixements a les escoles ordinàries dels seus respectius entorns, és a dir, a transformar-se en el que ara es coneix com CEEPSIR [Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos de Suport a la Inclusió]”, explica Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva. “Sabem que no és un repte gens fàcil i per tant és molt bo que en aquest procés se sentin acompanyades per les administracions locals”, afegeix.

Intercanvi horitzontal

Entre les nou escoles ocupen 226 professionals i ofereixen 749 places, per a alumnes que van dels 3 als 21 anys, xifra que representa gairebé la meitat de l’oferta pública d’educació especial a la demarcació de Barcelona. Dels més de 3.300 alumnes escolaritzats en centres especials a l’àrea de Barcelona, al voltant del 53% van a centres concertats, i el 47% restant a centres públics, dels quals aproximadament la meitat són municipals i l’altra meitat de la Generalitat.

Malgrat que la xarxa és molt nova, les sensacions són positives. “Aquesta Xarxa ha de servir per generar un espai d’intercanvi horitzontal entre els centres, contribuir a integrar el conjunt d’actuacions de suport en aquest àmbit, possibilitar el coneixement, l’aprenentatge compartit i les bones pràctiques així com garantir que no es treballa aïlladament sinó a partir de l’enriquiment i el creixement col·lectiu”, comenta Jordi Plana, gerent de l’àrea d’Educació de la Diputació.

La creació de la xarxa s’inscriu en l’estratègia de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona per a consolidar un sistema de xarxes de centres educatius de titularitat municipal que faciliti l’intercanvi material, intel·lectual i competencial. Ja fa un temps van crear la de centres de formació de persones adultes, que agrupa 64 centres, i la intenció és crear la d’escoles bressol municipals, la d’escoles municipals de música i la de centres municipals d’arts plàstiques i disseny.