Des de GRAÓ defensem amb convicció la necessitat urgent de millorar la qualitat de l’ensenyament. Però aquesta millora no es pot proclamar com un eslògan buit ni exigir com si fos un acte de voluntat individual dels docents. La societat i el sistema educatiu viuen instal·lats en una contradicció profunda i perillosa: demanem una transformació radical de l’educació mentre mantenim intactes els mitjans, les estructures i les condicions d’una escola construïda per a unes altres finalitats.
Avui exigim una educació per a tothom, orientadora i no selectiva. Demanem una formació integral de les persones, que desenvolupi competències per a la vida personal, social i professional. Reclamem una atenció personalitzada, una escola inclusiva, capaç de respondre a la diversitat, de prevenir l’exclusió i de garantir oportunitats reals d’aprenentatge. Tot això és legítim, necessari i coherent amb els reptes del nostre temps.
El problema és que aquesta exigència sovint es fa amb una inconsciència alarmant. Perquè el sistema educatiu que tenim no es va construir amb aquests objectius. L’escola heretada responia a una altra funció històrica: transmetre continguts, ordenar itineraris, seleccionar trajectòries. Pretendre que aquesta mateixa estructura, sense recursos suficients, sense canvis profunds i sense planificació, assumeixi de cop la missió de transformar la societat és una irresponsabilitat col·lectiva.
No podem continuar demanant més a l’escola mentre li donem menys. No podem exigir innovació sense temps, inclusió sense professionals, personalització sense ràtios adequades, acompanyament sense formació ni suport. No podem convertir els docents en únics responsables d’un canvi que és sistèmic i que requereix decisions polítiques i compromís social.
Cal un consens social ampli que entengui què estem demanant realment a l’escola. I aquest consens ha d’anar acompanyat de mesures concretes a curt, mitjà i llarg termini: inversió sostinguda, planificació rigorosa, millora de les condicions de treball, equips multidisciplinaris, formació permanent i implicació de tots els col·lectius del sistema.
La transformació educativa no és un desig, és una responsabilitat compartida. Però només serà possible si deixem de viure en la contradicció i assumim, com a societat, que una escola millor no es construeix amb discursos sinó amb mitjans, coherència i voluntat política real.
GRAÓ, compromesa amb una educació de qualitat per a tothom.
