Drac Màgic va iniciar el seu camí en un terreny intransitat: no hi havia una preocupació per l’educació audiovisual, no hi havia pràcticament referents en aquest àmbit i les iniciatives que posaven atenció en la pràctica feminista cinematogràfica eren molt menys visibles. Els canvis socials, polítics i tecnològics converteixen l’audiovisual en quelcom pràcticament omnipresent i constant, i avui en dia es fa difícil no identificar que el paper de les imatges és cabdal en la construcció d’imaginaris individuals i col·lectius.
Aquests imaginaris configuren, en gran part, les nostres vivències. Lluny de ser entitats neutres, inofensives i virtuals, les imatges ens travessen el cos, s’encarnen en nosaltres i ens forgen expectatives sobre com hem de ser i com podem ser, quin aspecte hem de tenir, com ens hem de relacionar i amb qui, i què en podem 
esperar del futur. I molt sovint, massa sovint, les imatges que ens envolten contribueixen a construir imaginaris masclistes, colonials i connivents amb diferents violències. Per això és indispensable treballar per promoure una cultura audiovisual que posi en el centre els ecofeminismes, que sigui atenta a les diversitat s i que estigui lliure de violències.
Però què significa això i com es fa? D’entrada, pensem que és fonamental contribuir a la construcció de mirades actives, és a dir, espectadors i espectadores atents i amb esperit crític en la seva relació amb les imatges. Les mirades actives són aquelles que qüestionen i interroguen les imatges, per descodificar-ne la construcció i copsar el punt de vista que proposen sobre el món.
Aquesta mirada atenta i activa l’entenem com a forma de resistència necessària davant de l’aclaparament visual en el qual vivim immerses. Les crítiques de cinema feministes ens han ensenyat que, davant les narratives masclistes i colonials, es pot exercir la resistència mitjançant la fi del pacte espectatorial: la fi de la connivència com a forma de resistència. Així, analitzar, reconèixer i criticar els estereotips i les violències simbòliques de les imatges que ens envolten és una tasca necessària, però no és el final del camí: podem fer que aquesta resistència sigui festiva i plaent?
Les imatges ens travessen el cos, s’encarnen en nosaltres i ens forgen expectatives sobre com hem de ser i com podem ser, i massa sovint contribueixen a construir imaginaris masclistes, colonials i connivents amb diferents violències
L’aposta per posar les imatges al centre de la reflexió i l’anàlisi no deixa de banda les possibilitats creatives, d’exploració i imaginació que permeten gaudir d’una interacció imaginativa. L’accessibilitat a la creació i recepció d’imatges que permeten els dispositius d’avui en dia té alguns riscos com la sobreexposició, però també cal valorar el potencial creatiu i l’ampliació dels canals de difusió, que permetin gaudir d’una relació creativa i enriquidora amb les imatges.
Al llarg de 50 anys, la tasca de Drac Màgic s’ha anat modificant en relació a com s’insereix la cultura cinematogràfica a la societat i en com és rebuda pels públics. Quan es funda Drac Màgic el cinema és analògic, es projecta a les sales i la censura franquista és vigent. Avui dia, portem màquines de projecció i de captació incessant d’imatges a la butxaca, consumim fake news de l’altre costat del planeta i ens posem filtres per a veure’ns millor als autoretrats. La tasca de divulgació, de programació, exhibició i de formació en llenguatges audiovisuals, ha evolucionat i continua fent-ho, de forma exponencial i vertiginosa i això fa que la nostra feina sigui un bonic i estimulant repte constant.
Una de les tasques principals de la cooperativa al llarg d’aquests anys ha estat la de visbilitzar que les contribucions de les dones a la creació audiovisual no són quelcom complementari sinó que formen part indispensable del desenvolupament de la cultura cinematogràfica. El 1993 es va fundar la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, per Anna Solà i Marta Selva. Des d’aleshores, s’ha convertit en un espai cultural estable i una plataforma d’exhibició alternativa cada vegada més compromesa amb el debat sobre els processos creatius cinematogràfics, des d’on es promociona el cinema dirigit per dones, es visibilitza la cultura audiovisual femenina i es projecten filmografies de directores d’arreu del món.
La promoció del cinema infantil és un altre dels objectius de la cooperativa, per tal de contribuir a la diversificació dels continguts audiovisuals als que accedeixen els nens i nenes. Les pel·lícules infantils que s’han posat en circulació, a través de Distribucions Imatge primer (1971-2005) i Pack Màgic després (2014- actualitat), estan compromesees amb la diversitat narrativa i estètica de forma que contribueixen a fomentar una relació creativa i imaginativa amb audiovisual i a despertar el gust pel cinema des de la infància. A través de la diversitat de l’univers cinematogràfic es fomenta l’exploració estètica i emocional dels infants i es posen en valor la contemplació i la comprensió, així com el gaudi, el plaer i la diversió.
A Drac Màgic proposem, inspirant-nos en Donna Haraway i el seu “seguir amb el problema”, continuar amb les imatges, convertir la resistència en quelcom festiu i plaent, exercir la relació amb els imaginaris visuals de forma creativa, imaginativa i política: recodificar els llenguatges audiovisuals per a narrar allò que encara no s’ha dit, no s’ha vist o no s’ha vist prou. Seguir treballant per a que l’audiovisual sigui una eina especulativa per imaginar i projectar una realitat que encara no existeix, per a que el cinema sigui un espai des d’on qüestionar, intervenir i reconfigurar les narratives per reinventar el món i atrevir-se a dibuixar les utopies que volem viure.
