El Diari de l’Educació: deu anys en defensa de la SOLIDARITAT. Article de Rosa Cañadell, publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
“La humanitat està en crisi i no hi ha altra sortida que la solidaritat”. Zygmunt Bauman.
La solidaritat és un dels valors fonamentals per a una bona convivència en un món cada vegada més divers, més injust i més desigual. La solidaritat implica, bàsicament, el rebuig a la injustícia en tots els àmbits, l’actitud d’empatia amb els més desafavorits i la voluntat de lluitar contra tot tipus d’abús, discriminació, explotació, pobresa, desigualtat i violència.
L’escola és l’àmbit de socialització per excel·lència dels nostres infants i joves. Si l’escola, tal com diuen els experts, ha de preparar l’alumnat per viure en la societat del segle XXI, tot apunta que aquesta està passant per un moment de múltiples crisis que ens poden abocar a un món cada cop més inhumà. És per això que l’escola ha de fer una tasca molt important per educar en i per a la solidaritat.
Estem en un moment en què s’està produint un augment a escala global dels discursos d’odi i un augment de la polarització social que fan molt difícil plantejar debats de forma respectuosa i no violenta. Els mitjans de comunicació, les xarxes socials i alguns discursos polítics contribueixen a aquesta crispació i sovint amaguen de manera descarada els veritables motius dels mals que ens afecten.
Tenim infants i adolescents enganxats al mòbil, seguint les proclames de youtubers i influencers (fins i tot a vegades dins dels mateixos centres educatius) i sense coneixements ni criteri per defensar-se, per distingir el que és veritat del que és mentida, el que és vàlid o el que és ètic. La dreta és molt activa en aquestes xarxes i aquesta progressiva dretanització de la societat ens interpel·la a totes les persones dedicades i interessades en l’educació. De fet, els discursos ultres també han penetrat a les aules i han seduït un sector de la nostra joventut. I és que si la societat vira cap a la dreta i l’extrema dreta, el nostre alumnat també se li encomana.
S’està produint un augment a escala global dels discursos d’odi i de la polarització social que dificulta el debat
Però, si bé des de l’educació no podem canviar el món, com diu Paulo Freire, sí que podem “canviar les persones que canviaran el món”.
L’educació per a la solidaritat i per a la justícia global implica el coneixement i l’anàlisi crítica dels conflictes i la comprensió del funcionament del món, de la realitat, tant local com mundial. I això vol dir impartir aquells coneixements que ajudin l’alumnat a comprendre les causes i les conseqüències que generen les desigualtats, les injustícies i els conflictes. Cal fer explícit que la violència és una manera negativa de resoldre els conflictes. Amb la violència no guanya la raó ni la justícia, sinó la força. I el més fort no ha de ser necessàriament el millor. Cal estudiar com l’ús de la violència sempre crea patiment i sovint crea més problemes dels quals pretenia evitar. Cal analitzar quines són les causes de les guerres, les passades i les actuals, i veure com darrere d’elles sempre hi ha interessos econòmics i/o de poder d’una minoria que són els qui decideixen començar la guerra, però no els qui la patiran en les seves carns.
I també cal contribuir a un canvi d’actituds i de pràctiques que facin possible que els nostres joves es converteixin en ciutadans respectuosos, solidaris amb els més febles i compromesos amb la transformació social. L’espai educatiu proporciona situacions en les quals practicar aquestes actituds, cal aprofitar-les i ajudar cada alumne a construir un sistema de valors propi que es basi en els valors de la pau i els drets de totes les persones. Hi ha un munt de recursos didàctics que ens poden ajudar a treballar dins de l’aula, però el més important és tenir clar que les relacions que es donen dins de l’aula, tant entre l’alumnat com entre aquest i el professorat, són cabdals per ajudar a construir aquesta cultura de la solidaritat.
En definitiva, educar els nostres infants i joves en la convicció que cal canviar un món profundament injust i que la violència mai és el camí, és la millor manera de treballar per a la pau i la solidaritat.
