En aquest article volem explicar l’experiència de col·laboració que vàrem realitzar amb el programa de Millora de la Formació Inicial dels Mestres (MIF). Tot i que aquesta col·laboració es va fer en cursos anteriors, no és fins ara que ens ha semblat interessant donar-la a conèixer. Aquest mes es presenta oficialment el document final, que és el resultat d’un procés de debat amb agents socials i educatius per millorar la formació inicial dels docents.
Demanda de col·laboració
Aquesta petició per a col·laboració va arribar a l’associació Rella a través de Miquel Martínez i Enric Prats, professors de la UB i impulsors d’aquest programa. L’objectiu era aprofitar l’experiència que els docents jubilats han acumulat durant tota la seva trajectòria professional a través de les aportacions que poguessin anar fent en el programa.
Un cop valorada la demanda ens va semblar molt interessant participar-hi, ja que responia plenament a un dels objectius de la nostra associació: aportar la nostra experiència personal. El grup Educació Avui, on es realitza el debat educatiu de l’associació, es va fer càrrec de desenvolupar el projecte.
L’objectiu del nostre treball era ajudar a millorar la formació actual dels estudiants de Magisteri mentre recollíem les opinions personals de mestres en actiu sobre la seva pròpia formació inicial, especificar les competències que calia potenciar i treballar en un nou perfil del docent. Així doncs, vàrem posar fil a l’agulla al projecte i vam incorporar al nostre grup una representant del grup MIF de la universitat.
Metodologia i procés: l’entrevista a mestres en actiu
El primer pas va ser elaborar una enquesta per saber la valoració que feien les i els mestres de la seva formació inicial. Aquest pas ens va ocupar diverses sessions de treball perquè va representar un debat aprofundit, laboriós i interessant per part del grup sobre aspectes educatius i, sobretot, sobre el perfil del futur docent que es volia aconseguir a través de la formació inicial.
Vàrem entrevistar més d’una trentena de mestres, que feia cinc, deu i quinze anys que havien acabat els seus estudis de Magisteri. Volíem agafar una franja d’edat en què els enquestats haguessin adquirit un cert grau d’experiència educativa però que encara tinguessin a prop, en el fer i en la memòria, la formació rebuda.
Essencialment les preguntes que els fèiem eren sobre temes de continguts, psicopedagogia, metodologies, didàctiques i, sobretot, sobre les pràctiques que van realitzar. A l’hora de fer l’entrevista vàrem donar molta importància a les nostres percepcions, preguntes i aportacions, i també al clima de la conversa. Vàrem creure oportú crear un clima distès i de complicitat amb les i els mestres entrevistats amb l’objectiu de propiciar la reflexió sobre els diferents temes que tractàvem, però també l’espontaneïtat, que va donar peu a anècdotes i rècords molt motivadors.
Les característiques dels docents que ens interessava entrevistar eren les de mestres motivats i entusiasmats per la seva professió amb ganes d’aprofundir-hi i aportar-hi millores i també que tinguessin un nivell alt de reflexió i de crítica constructiva envers els estudis que havien realitzat. Coneixíem la majoria de persones entrevistades i les vàrem proposar.
Tothom, la majoria dones, va donar molta importància a les pràctiques realitzades a les escoles, a la seva formació en general i a la seva feina. Els agradava fer de mestres, tot i veure i conviure amb problemes i qüestions a vegades difícils de solucionar. Per tant, hi havia en tothom una predisposició positiva a encarar la seva professió i el món de l’escola amb tota la seva complexitat.
Les dues persones encarregades de realitzar l’entrevista tenien dues tasques diferents i complementàries. Una, a càrrec del mestre/a jubilat, que motivava la conversa i anava fent les preguntes i l’altra, que va portar a terme una persona de l’equip MIF, que escrivia i enregistrava l’entrevista amb l’objectiu de facilitar la fiabilitat del buidatge. Un cop fet aquest buidatge, a càrrec de la persona que recollia tota la informació, es va programar una segona tanda de trobades de tot el grup per fer-ne la valoració i ampliar-ne el contingut amb les aportacions dels mestres jubilats que havien fet l’entrevista.
Resultats de l’enquesta i valoració
A continuació exposem els aspectes que els docents enquestats varen assenyalar com a més importants i susceptibles de tenir en compte per part de la universitat, en el seu projecte de millora en la formació inicial de les i els mestres.
Consideraven la formació rebuda molt teòrica i allunyada de la realitat de l’aula i de l’escola. Amb poc aprofundiment i rigor en els plantejaments i manca d’exigència perquè molts dels continguts curriculars ja s’havien treballat durant el Batxillerat.
Constataven poca relació entre els continguts que s’impartien a la universitat i el que calia desenvolupar a l’aula on es realitzaven les pràctiques. Aquest fet evidenciava l’allunyament que hi ha entre el món universitari i l’escola.
En resum, valoraven com a deficient i escassa la formació en quant a continguts, en metodologies i didàctiques i en la gestió d’aula i habilitats comunicatives. Pel que fa a les metodologies, consideraven que no havien de ser tancades i que s’havien d’adaptar als canvis temporals, a les necessitats del moment. En referència a les habilitats socials, remarcaven la importància de les relacions empàtiques i emocionals amb els alumnes per poder atendre la seva diversitat.
També expressaven la importància de tenir coneixements amplis dels diferents corrents de psicologia evolutiva per donar respostes més ajustades i pertinents als alumnes de les diferents etapes educatives. En aquesta direcció varen trobar a faltar coneixements sobre els psicòlegs i pedagogs que han marcat les directrius educatives dels últims temps com Piaget, Freinet, Montessori o Vigotsky.
Es va donar molta importància a l’ensenyament de les llengües a nivell parlat, llegit i escrit, especialment de la llengua anglesa que es va valorar com a necessària i indispensable. I, per últim, es va considerar necessari aprendre a incorporar les noves tecnologies a l’aula tot veient les possibilitats de treball que aquestes ofereixen tant als mestres com als alumnes.
Referent a les pràctiques de la carrera docent es van valorar dos aspectes fonamentals i complementaris. Un feia referència a la quantitat de pràctiques que els alumnes realitzaven i l’altra incidia directament sobre la qualitat d’aquestes pràctiques. Es va valorar que caldria augmentar les estades dels alumnes de magisteri a les escoles per tal d’ampliar el temps d’observació i d’actuació directament amb alumnes.
Pel que fa a la qualitat, es proposava que hi hagués més implicació de la universitat en les pràctiques i sobretot més col·laboració entre escola de pràctiques i universitat a través dels tutors d’ambdues institucions. Es va veure la necessitat de dissenyar unes pràctiques que permetessin als futurs mestres conèixer l’escola en el fer de cada dia, viure-la àmpliament i compartir amb els mestres la pràctica del PEC, amb errors i encerts.
Que poguessin participar en les reunions dels equips docents, en els claustres, en les festes i altres activitats que els mestres consideressin necessàries per a la seva formació. En aquest nou disseny de les pràctiques caldria aconseguir que els futurs mestres no només visquessin l’escola físicament sinó també emocionalment. És en aquest sentit que caldria oferir-los un bon acolliment i seguiment de la seva feina.
Un altre aspecte on també caldria una formació àmplia i adequada és en l’aprenentatge de la resolució de conflictes. L’escola genera en el seu dia a dia moltes novetats, imprevistos i a vegades conflictes complicats de solucionar. Això demana una base formativa basada en l’anàlisi i la reflexió per saber gestionar solucions tant individualment, cada mestre/a, com en l’àmbit dels diferents equips i del claustre. Més endavant en la quotidianitat de l’aula i de l’escola el mestre novell sabrà encaixar la seva pràctica en les referències teòriques que haurà après en la seva formació.
També caldria potenciar en la formació inicial dels mestres el treball educatiu en equip, tant dins l’escola – equips docents de cicles, etapes, claustres, etc. – com en el seu entorn – coordinació amb els EAP’s, serveis socials, educadors de carrer, centres oberts, PQPI, plans d’entorn, etc. Per altra banda, caldria incorporar la reflexió sobre el propi aprenentatge per tal de trencar la inèrcia de reproduir la manera com ens varen ensenyar en la nostra pràctica professional. Serà a partir d’aquesta reflexió que les i els mestres podran construir el propi model educatiu i la pròpia identitat docent.
Aquests, doncs, són els aspectes més importants que vàrem recollir en el nostre treball i que s’han tingut en compte en el document que la Universitat Autònoma de Barcelona aviat farà públic.
Valoració del treball del grup Educació Avui
Valorem molt positivament aquest treball per motius diversos. En primer lloc, com hem explicat abans, perquè era una demanda que incidia en els objectius de la nostra associació i ens implicava directament degut que som mestres amb una experiència acumulada d’anys de docència i a través del que se’ns demanava podíem posar el nostre bagatge d’una manera immediata al servei de l’educació actual per tal de millorar-la. Va ser molt satisfactori veure que el nostre bagatge professional era reconegut i útil.
En segon lloc hem de dir que malgrat la nostra experiència a les aules i a l’escola encara podíem aprendre moltes coses. Això ho vàrem poder constatar amb el contacte que vàrem tenir a través de les enquestes amb els mestres que estaven en actiu, amb els contactes i xerrades amb el grup MIF de la universitat i, sobretot, amb els debats educatius que aquest treball ens ha donat l’oportunitat de realitzar en el nostre grup.
