Els 15. Toc d’inici

“Quinze, són quinze…”, el Quinzet, La Niña Bonita, la Festa dels 15 entre les adolescents vingudes de llatinoamèrica, el barri dels 15 a Barcelona, El i 15 de Mataró, “15 años tiene mi amor”…

També podríem parlar de l’adolescència dels 15. Però nosaltres, la gent de Rella, ja no som adolescents. Som persones jubilades, algunes recents i d’altres que ja porten molts anys en aquesta etapa, que no només hem treballat de mestres (en les diferents etapes educatives) o altres professions relacionades amb l’educació, sinó que “hem sigut mestres motivats”. Algunes i alguns de nosaltres van participar de la creació de Rosa Sensat o dels Moviments de Renovació Pedagògica; d’altres dels grups Freinet; d’altres de diferents sindicats; algunes de partits polítics; de moviments per la pau o veïnals. Hem participat dels Consells Escolars de Centre, de Barri o de Municipi. Per l’edat que tenim també hem participat en les associacions de mares i pares… Alguns hem treballat en escoles de pobles petits, d’altres en barris acabats de crear amb totes les mancances, d’altres a barris més consolidats de Barcelona. Però totes i tots compromesos amb la immersió educativa (quantes hores hi vam dedicar!) i a fer viure al nostre alumnat (alguns nascuts a Catalunya, però molts altres arribats d’arreu de l’estat), la cultura i les tradicions del país.

Una vida intensa dedicant, moltes hores a fer progressar l’educació al nostre país i, de retruc, el propi país.  Perquè quan vam començar ho vam fer en ple franquisme, “la letra con sangre entra” i “por el imperio hacia dios”.

Aquest treball el vam desenvolupar no per una consigna, no com a sacrifici, sinó com a ciutadanes i ciutadans compromesos en oferir a infants i joves no un futur, sinó un present que els permetés ser feliços al mateix temps que poguessin progressar en el seu creixement físic i mental i amb un arrelament al país amb la idea d’anar construint ciutadania activa i responsable.

Immersió, democràcia i participació

Per això vam impulsar la immersió educativa, la democràcia i la participació en els centres, unes didàctiques que permetessin raonar, entendre el que anàvem plantejant, un treballar de mestres i d’alumnat per equips. Vam promoure la participació d’infants i joves, no només en la vida col·lectiva sinó, fins i tot en els ritmes i en el què aprendre. I sempre sabent que formàvem part d’una història pedagògica al nostre país i que la nostra genealogia és llarga i extensa.

Dèiem que no som adolescents, però hem enfrontat els 15 de l’associació amb l’entusiame i l’alegria que s’atribueixen a l’adolescència. Un 15è que s’estendrà al llarg de tot l’any amb actes que abasten tots els camps del coneixement. Promoguts i gestionats per tots els grups i cursos actius a RELLA.

Taula rodona amb periodistes

No és estrany, doncs, que el primer acte de l’aniversari, el  30 de gener, fos una Taula Rodona que vam anomenar  “L’educació avui vista per periodistes educatives”. Diana Silva, de l’Ara; Mireia Rom, de TV3; Helena López, de El Periòdico i Anna Basanta, de El Diari de l’Educació, van anar contestant al llarg de quasi dues hores primer les preguntes que havíem preparat el Grup d’Educació de les quals se’n feia ressó Quim Lázaro i després les del públic assistent. Periodistes joves i públic de persones jubilades amb una passió comú: l’educació.

Per començar, les quatre ens van situar un parell d’aspectes que els semblaven els prioritaris: escola inclusiva que implica més recursos, però també un canvi de mirada, formació inicial del professorat, però també permanent lligat al projecte de centre, treball en xarxa entre escoles i la resta de comunitat, necessitat d’un finançament suficient aportant més recursos als centres amb més complexitat, desigualtats (entre escoles i dins de les mateixes escoles públiques) perquè cal tenir present que un de cada quatre infants viu en la pobresa, coeducació per lluitar contra els recursos d’odi; la necessitat de “fer pinya” en el conjunt de la societat. I la urgència perquè el català sigui realment la llengua vehicular en escoles i instituts.

Una altra pregunta feia referència al fet de si creien que després dels mals resultats de les darreres proves PISA i la creació d’un grup de persones expertes (Grup Impulsor Mesures Millores educatives) que van treballar molt bé i van presentar unes conclusions i mesures a implementar a curt, mitjà i llarg termini, s’estan portant a la pràctica o ara ens haurem d’esperar a les conclusions dels “experts” de l’OCDE a qui el govern ha demanat un dictamen.

Acord de país

Per les periodistes, falta valentia política i se sobreescenifiquen les ganes d’arreglar els problemes. Les propostes de millora, el que feia falta al sistema educatiu català ja se sap perquè hi ha molta recerca feta i les conclusions del grup de persones expertes va ser molt elaborat. Creuen que es fa servir l’educació com a arma política i es té por d’enfadar els docents. En l’educació hi entren moltes mirades sempre complementàries, però per implementar mesures que avancin en la solució dels problemes, cal un ampli acord de país. I per això calen polítics valents amb mirada llarga. Cal fer seguiment de les mesures que s’han començat a implementar.

I van seguir arribant preguntes: És cert que els nivells són baixos o és un clam intencionat? Com veieu el moviment de “professorat indignats”?

Amb diferents accents, van respondre que cal admetre que els resultats són baixos, però es fan discursos molt polititzats que no tenen en compte l’alumnat, que és el que és, amb gran diversitat. Les periodistes fan una certa autocrítica perquè donen veu a qui crida més, però cal pensar que sobretot, les idees poc contrastades circulen amb gran força per les xarxes. Però el periodisme també es fa ressò del moviment Docents 080 que està sorgint per reivindicar el dret de nenes i nens a tenir un habitatge digne i denunciar com els afecta els desnonaments, del moviment de professorat de secundària perquè no es retallin les hores de ciència…

Concerts

I una altra pregunta difícil: Creieu que la doble xarxa d’escola pública-escola concertada va en contra de l’equitat?  Creuen que sí, però que també s’ha de situar que hi ha una doble xarxa dins de les mateixes públiques. I que algunes concertades fan una veritable tasca d’acollida social. Caldria revisar el decret de concerts. Potser s’hauria de revisar els concerts a les escoles elitistes que no responen a la realitat social del país. És cert que els concerts s’han de revisar, però hi ha aquesta idea que s’ha anat instal·lant en la societat del “drets dels pares a triar escola”.

Mesures urgents

I arriba la darrera pregunta: Tres mesures urgents que caldria aplicar per millorar el sistema educatiu a Catalunya.

Educació a temps complet, més finançament, més coeducació i educació per la ciutadania i l’ús del català com a eina de futur per una sola escola i societat. Més extraescolars a temps complet, més recursos per a l’escola inclusiva. Clarificar què és el que volem que sàpiga el nostre alumnat. I fa falta un pacte de no agressió a nivell social i polític per aconseguir una estabilitat en el sistema.

I a partir d’aquí, diferents preguntes del públic: sobre estabilitat en els equips docents, sobre el primer cicle de l’educació infantil, les relacions amb la Conselleria des dels mitjans, el paper de la inspecció educativa, sobre la llibertat d’expressió i l’autocensura dels propis mitjans, sobre la formació professional…

Com dèiem al començament, un TOC D’INICI molt participatiu, que fa palès que ens hem jubilat de la tasca educativa del dia a dia, però que, som una ciutadania responsable amb una gran expertesa acumulada, i que ens segueixen preocupant temes que ja venen de lluny i d’altres més recents.

Podríem dir que ens sap greu que hi hagi aspectes que hem reclamat durant tota la vida i que segueixen estant damunt la taula, però també estem esperançats per veure unes persones joves que segueixen “picant pedra” i proposant idees per millorar el sistema educatiu, que vol dir millorar la vida dels nostres infants i joves.