Sovint es parla d’un distanciament dels infants i adolescents respecte a la lectura, o més ben dit, d’una lectura pausada, reflexiva i atenta. Si observem com vivim actualment i com es relacionen els joves amb el món, ens adonem que les qualitats necessàries per a aquest tipus de lectura estan molt lluny del seu dia a dia.
Els nostres infants estan sobreestimulats: generen contingut a partir d’imatges constants, viuen històries curtes i intenses, i canvien de pantalla contínuament. En aquest context, és lògic que els sigui difícil concentrar-se en lectures que requereixen temps, silenci i introspecció. A més, les ganes de llegir haurien de néixer d’ells mateixos, gairebé com un acte voluntari, però d’això en saben poc, ja que moltes de les activitats escolars es fan sota la motivació d’una recompensa —una bona nota o un punt positiu— més que pel plaer intrínsec de l’aprenentatge.
Com podem, doncs, despertar el desig de llegir? Com podem fer que gaudeixin d’històries que captiven i que els ajudin a viure emocions, a viure-les a través de les paraules? Si arriben a aquest punt, les sensacions que experimentin seran decisives per convertir-los o no en lectors.
Crec fermament que tot allò que la societat no és capaç d’oferir —i que és essencial per avançar—, l’escola ho ha de compensar i millorar. No llencem la tovallola: també podem fer-ho en l’àmbit de la lectura.
Si la lectura requereix pausa i concentració, comencem per cuidar les situacions quotidianes que demanen el mateix. Per exemple, si sortim a explorar els fòssils de les muntanyes properes o anem al parc a descobrir les ombres de la tardor, fem-ho sense presses. No busquem només assolir un objectiu concret —recollir, observar o fotografiar—, sinó alentir el ritme, aturar-nos en els detalls i formular preguntes pel camí. Així, els infants aprendran que en el procés hi ha una riquesa pròpia, i que la ment també necessita aprendre a silenciar la immediatesa.
Pot semblar paradoxal parlar de lectura sense posar-hi llibres pel mig —llegir sense llegir—, però aprendre té un sentit molt més global del que sovint pensem. Aquesta obsessió per fragmentar-ho tot ens desconnecta de la nostra naturalesa integral: l’aprenentatge és un teixit on tot està relacionat.
Els infants no han d’aprendre constantment quan llegeixen; també necessiten espais on simplement puguin gaudir, badar i imaginar
Un altre aspecte fonamental per reconnectar infants i adolescents amb la lectura és oferir-los històries on es puguin reconèixer. Cal buscar lectures que els interpel·lin, que els serveixin de mirall, i crear espais on llegir sigui un plaer i no una obligació. Els infants no han d’aprendre constantment quan llegeixen; també necessiten espais on simplement puguin gaudir, badar i imaginar. Sigui com sigui, hem de ser exigents a l’hora de despertar el desig d’aprendre —i la lectura és un dels millors camins per fer-ho.
També cal repensar el paper de l’escola. Actualment, es tendeix a limitar el seu sentit a l’aprenentatge de continguts concrets, però hauríem de comprendre que s’aprèn en totes les situacions de la vida, i no totes tenen un objectiu immediat. L’escola ha d’oferir la possibilitat de mirar, contemplar, deixar-se endur per les imatges. Potser aquest “badar” serà, en realitat, l’inici del desig de comprendre i descodificar allò que les imatges suggereixen. A les aules passen moltes coses abans d’arribar als objectius planificats: processos que, si s’acompanyen bé, prenen sentit i deixen empremta.
Llegir hauria de ser un acte inherent a la professió docent
D’altra banda, l’actitud del mestre davant la lectura és clau. La manera com ell o ella es relaciona amb els llibres influeix profundament en el grup que acompanya. Llegir hauria de ser un acte inherent a la professió docent. Llegir perquè llegeixin: aquesta és la primera bastida que necessita un infant per iniciar-se en el món lector.
Narrar o llegir bé és un art. La màgia sorgeix quan el mestre sent el que explica i sap transmetre-ho
Cada mestre hauria de portar dins seu una petita biblioteca d’obres imprescindibles, lectures que l’hagin marcat. Com a mestra d’infantil i primària, sé que quan obres un llibre o expliques un conte, aconsegueixes una atenció difícil d’obtenir en altres moments. Narrar o llegir bé és un art, i no tothom ho fa de la mateixa manera. La màgia sorgeix quan el mestre sent el que explica i sap transmetre-ho. Em pregunto quants mestres lectors amb aquesta sensibilitat existeixen. Potser caldria preguntar-ho a les facultats de formació del professorat i reflexionar-hi seriosament. Llegir no és un afegit; és una actitud professional que cal cultivar amb consciència.
Fem adults lectors, i aconseguirem infants interessats per la lectura
Els llibres ens aporten beneficis immensos —orgànics, intel·lectuals i socials—, però, com deia en Genís Roca en una xerrada en el marc d’una de les escoles d’estiu de Rosa Sensat, “avui la veritat ja no es troba només als llibres. Vivim envoltats de veritats diverses i llegir requereix sentit crític”. Llegir no et fa necessàriament un ciutadà millor, però sí més informat i reflexiu. Per això, una nova tasca de l’escola hauria de ser ensenyar a discernir quines lectures val la pena llegir, quina càrrega ideològica amaguen, quines són recomanables i quines no tant. Per aconseguir-ho, cal formar infants i joves amb una mirada crítica sòlida, on el debat, el contrast i l’anàlisi de textos ocupin un lloc central a les aules.
Omplim els espais de llibres. Deixem-los al seu abast. Dediquem temps a la lectura lliure. Fem preguntes que convidin a explorar, no a respondre correctament. Connectem el que llegeixen amb les seves vides. Compartim també les nostres lectures i fem visible que per a nosaltres els llibres són importants. Només així formarem lectors crítics, exigents i apassionats.
El Diari de l’Educació, 2025