Agradi més o menys, el Parlament de Catalunya representa, en la nostra democràcia, el poble. El poble que ha exercit el dret a vot, un fet cada cop més minoritari com a conseqüència de la creixent abstenció. Però ara no pretenem fer aquest anàlisi, tot i que seria interessant.
El fet és que, en general, allò que es debat en el Parlament és poc conegut per la població perquè se’n fa poc ressò. Precisament, aquesta setmana ha passat sense fer soroll un fet que fa evident la divisió existent entre els grups parlamentaris de Catalunya sobre la LOMCE, més coneguda com la Llei Wert.
Es tracta de la votació que va tenir lloc el passat 27 de febrer en la qual els grups de CiU, PP i Ciutadans van votar junts en contra de demanar que el Govern de la Generalitat presenti un recurs d’insconstitucionalitat contra l’estatus de matèria obligatòria i avaluable que té l’assignatura de religió en la LOMCE, de la mateixa manera que tampoc es recorrerà contra el fet que les escoles que separen els seus alumnes per sexe es puguin continuar beneficiant de concerts educatius.
Des del nostre punt de vista, la discrepància entre els grup parlamentaris no és menor, perquè respon a una determinada concepció d’escola i del lloc que ocupa en la societat. Quan per temes lingüístics s’argumenta que l’escola ha estat un element bàsic per a la cohesió social del país en no separar els infants i joves, no es fa el mateix quan es tracta de qüestions de religió i de sexe, separació que, en aquests casos, no només es tolera sinó que, a vegades, es fa obligatòria a favor de la, per nosaltres sempre mal anomenada, llibertat d’elecció de les famílies.
Nosaltres defensem amb la mateixa contundència l’escola catalana amb llengua i cultura, que l’escola coeducativa i laica. Perquè defensem l’escola inclusiva, sense cap tipus de discriminació, defensem l’escola de tots i per a tots, la que ens uneix des de tots els possibles punts de vista. Perquè encara avui tenim fresca la memòria de l’escola rància, conservadora i segregadora contra la qual tant vam lluitar i tant haurem de seguir lluitant.
En definitiva, considerem que ens cal estar molt atents a què es debat al Parlament, perquè els mitjans de comunicació hi passen de puntetes, i ens és bàsic conèixer les veritables posicions dels que ens representen davant de temes de gran importància, com és, en aquest cas, la LOMCE.
