L’educació és (o hauria de ser) un dels pilars fonamentals més sòlids de qualsevol País. Tanmateix, si donem una ullada en perspectiva transversal, ens podrem adonar que a Catalunya no ha sigut així. I més, si focalitzem la mirada a la petita infància i l’educació infantil de primer cicle.
En els darrers anys, moltes escoles bressols han ampliat les ràtios fins a arribar als màxims establerts per llei, s’ha suprimit la parella pedagògica que molts centres havien tingut, s’ha dotat de menys recursos econòmics, les condicions laborals del personal no han patit millores, i un llarg etcètera. Evidentment, tot recau en un dia a dia de sobreesforços. De portes enfora potser no es veu (o no es vol veure), però de portes endins es pateix.
La infància massa sovint ha estat invisibilitzada, no només a nivell social (des d’aquella mirada de guardar nens i nenes) sinó també (i sobretot) des dels mateixos Ajuntaments i la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2021, però, ens ha deixat grans titulars referents a l’educació infantil: la baixada de ràtios, que una altra vegada ha oblidat el primer cicle 0-3 anys, i la gratuïtat d’escolarització dels dos anys. Dos aspectes que semblen ser plans de futur a curt termini.
Però… i ara què? Totes les professionals que acompanyem a la petita infància estem expectants. Les famílies amb infants petits, segur que també. Quan serà una realitat això? I sobretot, de quina manera es durà a terme?
Des de l’arribada d’aquestes notícies, en diverses ocasions m’han titllat d’incrèdula quan he comentat en veu alta que hi veig un bri d’esperança. Noto que les coses volen canviar.
– Només són titulars, em diuen…
– És façana…
– Està enverinat…
Pensem que cal començar a construir una educació de País que comenci per uns fonaments sòlids i reflexionats. I això inclou començar per l’inici: el 0-3
No ho podem saber. Però aquest any 2022 ho mereixem saber! 2022 ha de ser l’any dels fets. Cal que les polítiques educatives posin en relleu la petita infància a través dels recursos, esforços i sobretot pressupostos. Hem de passar dels discursos als fets. De les paraules a les accions.
El Conseller d’Educació, Sr. Josep Gonzàlez–Cambray, ha començat pels titulars i cal valorar aquestes primeres passes. La secretària de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat, la Sra. Núria Mora, trepitja quotidianament la realitat dels centres educatius; per tant, poder copsar què passa i quines són les necessitats reals dels centres 0-3 anys, pot ser senzill de fer. La detecció pot ser saber allò que hi passa. Les portes són, i sempre han estat, obertes. Endavant!
La revisió del Decret 101/2010 que regula l’educació al primer cicle d’educació infantil és necessària, fins i tot m’atreviria a dir que urgent
Somiem, desitgem, volem… però sobretot demanem que 2022 sigui l’any de la petita infància. Un any que fugi de pedaços i mal sorgits. Pensem que cal començar a construir una educació de País que comenci per uns fonaments sòlids i reflexionats. I això inclou començar per l’inici: el 0-3. Podem entrar-hi plegades, per observar i compartir, per detectar prioritats al voltant de les necessitats i reptes de la petita infància de 2022 en endavant.
La revisió del Decret 101/2010 que regula l’educació al primer cicle d’educació infantil és necessària, fins i tot m’atreviria a dir que urgent. Perquè l’educació demana la feina ben feta. I repensar-la en equip és vital, escoltar a les professionals que hi treballen és essencial i tenir presents als infants petits és urgent.
Un nou document legal actualitzat segons la realitat de la infància del segle XXI podrà projectar una educació veritablement transformadora que atengui i eduqui amb rigor els seus destinataris i que pugui arribar a ser algun dia un model de País.
Feta la reflexió en veu alta, dubto de si prémer “enviar” perquè no vull que la meva carta arribi als Reis d’Orient, sinó als responsables que ens poden ajudar a canviar l’educació del nostre País. Perquè no tot ho pot fer la màgia… a vegades cal tocar de peus a terra i executar accions reals.
Que 2022 ens les dugui. La infància ho mereix.
