El més llegit
Browsing: 0-3
L’educació és (o hauria de ser) un dels pilars fonamentals més sòlids de qualsevol País. Tanmateix, si donem una ullada…
La vocació: aquella aptitud, disposició o inclinació natural a exercir una professió pot ser un punt de partida, però mai un objectiu final. Pot la vocació aportar sabers? Pot ajudar a l’aprenentatge?
Notem que parlar de portes obertes, lliure circulació o treball per ambients està d’actualitat. No tenim la certesa de res i menys ens veiem en la tessitura de posicionar-nos de forma dràstica. Partim de la idea que tota escola bressol ha de disposar projecte educatiu rigorós fonamentat en l’infant i des del respecte intentem buscar nous punts per connectar la teoria amb la pràctica diària.
Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que ens donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”.
Hem de vetllar per tal que en el moment “d’organitzar” o “anar a fer” una visita, no es descontextualitzi ni de l’entorn en què està ubicat, ni de l’evolució de la que és fruit, doncs en aquests processos canviants i dinàmics és sovint on recau el valor i la raó de ser del projecte educatiu.
Els infants viuen en un món on no hi ha rancor, ni bàndols radicalitzats. Un món on no tot és blanc o negre, on és possible la negociació i el diàleg amb escolta; on es pot compartir i, sobretot, entendre a l’altre. Aquest és el món que vull, per mi, pels meus fills, per la meva família, pels meus amics i vull poder-ho compartir amb els qui estimo.
Si creiem que l’educació és una responsabilitat de tota la societat (o la tribu) i que ha de tenir com a objectiu combatre desigualtats i treballar per la igualtat d’oportunitats, cal reivindicar i exigir que les administracions inverteixin en educació infantil amb unes escoles dignes i amb uns mestres preparats.
L’educació és un dret humà universal i, com a tal, ha de ser satisfet per les administracions públiques i sufragat a través d’un sistema impositiu suficient, progressiu, eficaç i just.
Malgrat la història de canvis dels equips de les escoles bressol públiques, sembla que siguin invisibles, i que els infants d’aquestes edats no existeixin… I en canvi apareixen noves propostes «innovadores» que ni tan sols tenen en compte aquesta etapa.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024