Browsing: Escola pública

Durant anys hem estat molt cofois del nostre model de convivència. Però es tracta d’un model dèbil i parcial. El nostre model de convivència només és real i potent a l’escola, on no s’ha deixat de treballar per incloure grups d’origen diferent.

Adoctrinar és precisament allò que combatem els mestres que estimem als infants i joves amb qui convivim i que desitgem que pensin amb autonomia, responsabilitat i llibertat.

Els fets de les Rambles van ocórrer el 17 d’agost però és un tema que no s’esgota i que continuarà afectant les nostres vides. El centre escolar ha de continuar sent un espai d’acolliment i llibertat. I ha d’anar a contracorrent del que voldria imposar la societat i les administracions, que prefereixen que controlem i no que eduquem críticament.

Com a mestres, aquest curs ens proposem aconseguir una escola equitativa, inclusiva i connectada al món i treballarem, tal com dèiem a les conclusions de la 52a Escola d’Estiu, per anar més enllà dels canvis metodològics, reformular l’escola mirant sempre la infància, i creant des del present projectes plens de futur que trenquin la dualitat entre escola i vida.

L’educació és un dret humà universal i, com a tal, ha de ser satisfet per les administracions públiques i sufragat a través d’un sistema impositiu suficient, progressiu, eficaç i just.

Les escoles privades i concertades poden tenir un ideari concret amb l’obligació de fer-lo públic. Ara bé, els centres escolars públics no poden tenir un ideari específic: han d’estar oberts a tothom respectant els principis i les normatives què ens hem dotat entre tots i totes. Afegir creences al seu projecte educatiu és un frau de llei

És hora de fer evident que el camí del canvi no és un aparador per aconseguir més matrícula, sinó que és una feina feta en profunditat, des del rigor de posar en pràctica allò que sabem que funciona, perquè en tenim uns referents teòrics i unes pràctiques que ho fan real.

La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants i adolescents.

Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència.

Malgrat la història de canvis dels equips de les escoles bressol públiques, sembla que siguin invisibles, i que els infants d’aquestes edats no existeixin… I en canvi apareixen noves propostes «innovadores» que ni tan sols tenen en compte aquesta etapa.