Browsing: General

Altres qüestions de la vida potser poden esperar, però l’escola ja no. Nadal ja s’ha acabat i el nou adveniment trigarà, així que reclamo tenir polítiques educatives series, accions educatives, pressupost educatiu i responsables de gestionar l’educació.

Hem de vetllar per tal que en el moment “d’organitzar” o “anar a fer” una visita, no es descontextualitzi ni de l’entorn en què està ubicat, ni de l’evolució de la que és fruit, doncs en aquests processos canviants i dinàmics és sovint on recau el valor i la raó de ser del projecte educatiu.

Els infants viuen en un món on no hi ha rancor, ni bàndols radicalitzats. Un món on no tot és blanc o negre, on és possible la negociació i el diàleg amb escolta; on es pot compartir i, sobretot, entendre a l’altre. Aquest és el món que vull, per mi, pels meus fills, per la meva família, pels meus amics i vull poder-ho compartir amb els qui estimo.

Durant anys hem estat molt cofois del nostre model de convivència. Però es tracta d’un model dèbil i parcial. El nostre model de convivència només és real i potent a l’escola, on no s’ha deixat de treballar per incloure grups d’origen diferent.

Marta Mata: «Penso que és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa– . I que són tan mestres que no la inculquen»

L’escola, els que ens dediquem a l’ensenyament, no podem quedar al marge: hem de facilitar la implicació del nostre alumnat, hem de permetre i ajudar a que pensi, que faci debats, que escolti parers d’altres… així, després, podrà participar activament en la vida Política.

Els fets de les Rambles van ocórrer el 17 d’agost però és un tema que no s’esgota i que continuarà afectant les nostres vides. El centre escolar ha de continuar sent un espai d’acolliment i llibertat. I ha d’anar a contracorrent del que voldria imposar la societat i les administracions, que prefereixen que controlem i no que eduquem críticament.

Quan els infants i joves ens facin una pregunta és important que tinguin un espai i un temps per conversar, per anar donant voltes sobre el que els amoïna.  Ras i curt: la pregunta no ha de caure en un sac foradat.

Com a mestres, aquest curs ens proposem aconseguir una escola equitativa, inclusiva i connectada al món i treballarem, tal com dèiem a les conclusions de la 52a Escola d’Estiu, per anar més enllà dels canvis metodològics, reformular l’escola mirant sempre la infància, i creant des del present projectes plens de futur que trenquin la dualitat entre escola i vida.

Hi ha la tendència de mantenir una actitud continuista i gens reflexiva respecte d’una concepció mercantilista i infravalorada de la infància que es va iniciar fa temps en determinats canals de televisió i campanyes publicitàries, en els quals entenen la primera etapa de la vida com una gran possibilitat amb la qual aconseguir un benefici, en què el principal valor és la capacitat d’imitar accions o de fer allò que fan els adults… Infància exhibida i simplificada, en la qual es projecten anhels d’èxit de futur.