Browsing: educació

Preocupa el discurs que avala l’avenç científic i diu que millorarà la qualitat educativa (i empresarial). És un discurs que es fonamenta en estudis que mesuren l’impacte que genera la robòtica en l’alumnat (sempre positiu, és clar) i amb una credibilitat encara per contrastar

Potser no en teníem prou amb els informes PISA, les proves periòdiques d’avaluació externa, els exàmens acadèmics de final de curs, de cicle, d’accés… Ara, torna a bufar un nou-vell corrent avaluador més, que se sustenta en corrents ideològics diversos i contradictoris, tots força lluny del que és i ha de ser l’escola d’avui.

Altres qüestions de la vida potser poden esperar, però l’escola ja no. Nadal ja s’ha acabat i el nou adveniment trigarà, així que reclamo tenir polítiques educatives series, accions educatives, pressupost educatiu i responsables de gestionar l’educació.

He llegit els programes electorals dels principals partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre per veure què hi diuen i què proposen sobre la biblioteca escolar, però, ai, las! no he trobat res aprofitable. La majoria ni en parlen i quan apareix la biblioteca escolar és per dir frases buides de contingut.

Marta Mata: «Penso que és bo que els nens sàpiguen que els seus mestres són tan normals que fins i tot tenen la seva opció política –i/o religiosa– . I que són tan mestres que no la inculquen»

Acabi com acabi l’anomenat procés, la vida continuarà i els problemes quotidians, els que es viuen cada dia i a cada casa, seguiran allí. Com a educadors, com a persones, com a ciutadans hem d’estar a l’alçada del nostre paper, i exigir als polítics professionals les seves grans responsabilitats.

L’escola, els que ens dediquem a l’ensenyament, no podem quedar al marge: hem de facilitar la implicació del nostre alumnat, hem de permetre i ajudar a que pensi, que faci debats, que escolti parers d’altres… així, després, podrà participar activament en la vida Política.

9 del matí a una escola qualsevol. Una aula, 25 infants i un mestre que intenta captar la seva atenció modulant la veu i gesticulant davant d’un auditori que passats cinc minuts comença a moure’s, a mirar per la finestra, a tocar i molestar als companys…

No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui, del que sóc a temps de fer, per deixar una empremta positiva

Assistim atònits i incrèduls a una progressiva i imparable mercantilització de la formació universitària, que ja ha traspassat els murs reals o virtuals de les universitats i ha començat a fer forat en l’àmbit de la formació permanent del professorat, on novament el més important és la justificació de les hores dedicades, la certificació de la formació rebuda i la familiarització amb programes informàtics