La feina d’educar: compromís i professió
El compromís de l’educador amb la seva feina no és solament un compromís amb la feina en sentit estricte. La tasca d’educadors i d’educadores és una tasca que suposa assumir la responsabilitat que les seves accions comporten conseqüències – afavoridores o no- en el desenvolupament integral de les persones amb les quals treballa i en la seva contribució a la societat en què viuen.
La feina d’educar implica un alt nivell de compromís. Vincles de responsabilitat en relació amb la societat, amb la persona que s’està educant, amb el moment temporal i sociocultural en què vivim i amb què presumiblement viuran. Cal educar per contribuir a formar persones amb criteri i capaços de dur una vida sostenible a nivell personal i social, en el món de la feina i de l’estudi i en la vida en comunitat. Per això la feina d’educar és una tasca que no pot abordar-se com una mera ocupació laboral, ni tan sols com un ofici pel qual només convé estar ben entrenat. Comporta un nivell de discrecionalitat tècnica i de presa de decisions en el propi discórrer professional que no pot abordar-se al marge d’aquest compromís ètic i moral amb les persones i la societat. Educar és una ocupació, és un ofici, però principalment és una professió.
Com en la majoria de professions aquest compromís no es garanteix disposant d’un codi deontològic que estableixi drets i deures. Segur és un factor que ajuda, però calen espais i temps per reflexionar sobre la pròpia pràctica, compartir amb els companys i establir fites comunes que ajudin a avançar en la construcció de criteris i pautes per abordar la feina en clau col•legiada i no solament a títol individual.
El compromís de l’educador ha de tenir a l’horitzó l’acompliment laboral, la disponibilitat i l’interès per saber-ne més i estar al dia, i estimar i acceptar la seva feina com quelcom que cal que contribueixi a la millora de la qualitat de vida i de la formació en la nostra societat. I més concretament i en el cas del professorat, que aquests objectius es puguin assolir millor en clau d’equip docent, amb la construcció d’una xarxa i d’un projecte de centre.
La feina d’educar i el professorat: el compromís per un aprenentatge de qualitat
Als docents i a les docents, com tot bon professional, els cal saber fer i, principalment, saber actuar amb criteri en situacions no sempre previsibles i sovint amb un cert grau d’incertesa. Abordar aquestes situacions requereix sovint un saber compartit a nivell de cicle, etapa o centre. Un saber que permeti actuar amb la seguretat que dóna disposar d’uns certs esquemes de referència debatuts i assumits com a propis i a la vegada amb la llibertat que es deriva d’un saber construït de manera col•lectiva que garanteix una certa coherència i estabilitat de pautes – que no inflexibilitat- en la manera d’abordar la pràctica professional davant de noves situacions. Per afavorir processos que ajudin a conformar aquest saber compartit cal implicació a nivell de centre i construcció de cultura de centre.
Dos dels reptes principals que tenen els docents són: crear les millors condicions per tal que l’alumne gaudeixi d’un aprenentatge de qualitat, d’una banda, i contribuir que estimi els valors propis d’una societat democràtica i plural, i sigui capaç de construir en aquest marc la seva matriu de valors, de l’altra. I aquests dos reptes no són fàcils d’assolir si no és en clau de centre, amb aliances amb les famílies i sovint en col•laboració amb altres agents del territori. Promoure aprenentatge de qualitat a la societat de la informació i de l’economia del coneixement (Kozma, R.B, 2012) i formar en valors en societats plurals no és una tasca fàcil i requereix més que la bona voluntat i el bon ofici dels docents a títol individual. Per promoure un aprenentatge de qualitat cal abordar els processos d’ensenyament i aprenentatge des d’un enfocament profund que possibiliti no solament una educació bàsica i l’adquisició de coneixement, sinó especialment l’aprofundiment en el coneixement i la creació de coneixement.
Promoure una formació en valors de qualitat requereix crear vincles educatius que facilitin la promoció de la persona, de cadascú dels seus alumnes i el seu desenvolupament de forma equilibrada i positiva en una societat complexa com la nostra. Aquests dos reptes cal que siguin assumits pel professorat, però cal que ho siguin amb responsabilitat professional, és a dir, convençuts que són assumibles en bones condicions si es treballa de forma col•laborativa. El compromís de l’educador, i el del professorat en particular, cal que incorpori en el seu horitzó que fer bé la feina no depèn únicament dels esforços personals de cadascú, sinó també de la modificació- si cal- d’ actituds i valors per tal d’afavorir la reflexió compartida sobre la pràctica, el treball col•laboratiu i la cultura de la innovació i l’avaluació en la feina de forma sistemàtica i rigorosa (Martínez, M., 2012).
Un compromís que inclou: ser responsable, procurar l’actualització de coneixements i el domini d’estratègies i recursos per facilitar aprenentatges òptims en societats en canvi, i desenvolupament continu. Un compromís d’abordar sense cap negació la realitat tecnològica que caracteritza els actuals contextos de aprenentatge, vida i treball, i d’assolir les competències necessàries per tal que, mitjançant la seva feina, l’entorn de convivència i aprenentatge de l’aula i de l’escola permeti un bon aprofitament dels recursos tecnològics a l’abast per aprendre. Cal actitud oberta, innovació i creativitat, no solament per fer millor les coses que sempre han estat importants, sinó també per fer coses noves integrant les tecnologies actuals i aprofundint i creant coneixement.
La feina d’educar i el professorat: el compromís per una formació en valors personals i democràtics
Però, a més, l’escola té un paper clau en la formació de persones que contribueixin a la transformació i millora del món, per un món més just, equitatiu i democràtic. Aquest no és un tema que es pugui tractar solament com si fos una qüestió curricular, més aviat fa referència a l’ambient del centre. Un no aprèn valors perquè li expliquin, sinó que s’aprenen vivint i respirant-los en els contextos reals de criança. Eduquem en valors creant aquests ambients de manera transversal i completa en tots els espais d’aprenentatge i convivència a l’escola. De nou cal feina en equip, de centre. No pot dependre únicament de la singularitat de cada professor, malgrat que també en depengui, perquè la singularitat de cadascú també enriqueix, i molt. És necessari que existeixin uns criteris mínimament compartits que donin sentit a aquesta tasca educadora. Aquests mínims han de ser garantits per l’escola i han de contribuir que els alumnes puguin construir els seus valors personals i estimar-los en el marc dels valors que facin la nostra societat més democràtica, més justa i més lliure. En el context actual, socialment i políticament parlant, la feina d’educar cal que promogui actituds de denúncia i resistència davant els contravalors presents. Cal treballar des de les aules i l’escola, per tal que els nostres alumnes estiguin en condicions d’entendre i enfrontar-se a una realitat complexa com és el nostre món, comprendre’l críticament, construir el seu propi criteri i sistema de valors, estimar els semblants d’una societat democràtica i transformar aquest món en un de millor.
El compromís de la societat amb l’educació i els seus professionals
Perquè tot això es pugui fer, el professional s’ha de comprometre i ha d’estar il•lusionat, però es necessiten més coses. Cal més temps, i no sempre temps lectiu. En l’àmbit educatiu, per poder-se implicar en les tasques educatives d’un centre, es requereix més temps que el propi de l’aula. Són molts els qui ja dediquen aquest temps, però sense la dedicació de tots els professionals la feina serà incompleta i probablement no serà de qualitat.
Temps per a la reflexió sobre la pràctica educativa, aprofundir en la cultura de l’avaluació, innovar en el model d’ensenyament i d’aprenentatge i establir pautes i criteris compartits per educar en valors en clau de centre. Temps per treballar amb les famílies (una part important de l’esforç que es fa no assoleix els objectius perquè sovint no es dedica el temps suficient per conrear aliances amb les famílies). Temps per treballar més en relació amb altres agents i el territori. Temps per atendre amb eficàcia i deficiència la diversitat. Temps per…
Però la realitat avui és diferent. El temps per fer moltes d’aquestes tasques que poden generar el compromís que plantegem com a necessari no hi és. Depèn de la voluntat de cadascú i així és impossible generar treball en xarxa.
Estem en moments de precarietat econòmica greu, de reduccions pressupostàries molt greus en matèria educativa. No anem bé per fer possible el compromís que cal. Cal de veritat un compromís de la societat i dels seus administradors per garantir que les declaracions sobre la rellevància del professorat i la necessitat d’uns docents preparats, disposats a formar-se contínuament i compromesos èticament i socialment amb la seva feina, no siguin solament declaracions, sinó propostes dotades de recursos que garanteixin la dedicació necessària per fer bé la feina.
Referències
KOZMA, R.B. ( 2012) Les TIC i la transformació de l’educació en l’economia del coneixement. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Debats d’educació, 28.
MARTÍNEZ, M.( Ed) ( 2012) Adolescencia, aprendizaje y personalidad. Barcelona: Sello Editorial
