L’actriu francesa Ariane Ascaride sempre broda els papers que interpreta. Transmet una sensació de veritat que et deixa clavat a la butaca. El paper que fa a ‘La profesora de historia’ de la directora Marie-Castille Mention-Schaar, no és cap excepció a la regla.
Dóna vida a una professora d’història que és tutora d’un grup d’adolescents que són molt diferents, però que tots comparteixen un fet: són adolescents. En general, el nois i les noies que mostra la pel·lícula qüestionen el que fa, miren de saltar-se les rígides normes de l’escola francesa, sobretot en allò que afecta el seu caràcter laic –l’escena inicial és ben emblemàtica d’aquest model-, tenen els seus prejudicis, les seves pors, les ganes de destacar… podria continuar la llista que es fa evident en aquesta etapa tan apassionant i apassionada de la vida i que el cine acostuma a recollir sempre que s’endinsa en aquest món.
La professora estima la seva feina i així ho manifesta. Sap amb quins problemes s’ha d’enfrontar. Sobretot ha de lluitar contra la baixa autoestima que tenen els seus i les seves alumnes. Ella creu en les possibilitats de millora de tot el grup i per això els proposa que participin en un concurs nacional sobre temes lligats a l’Holocaust i a d’altres formes de barbàrie.
Primer hi ha un rebuig, si més no del grup dominant de la classe, però ella hi posa la banya i a poc a poc els va animant a participar. I a treballar, és clar. La visita que els fa un supervivent dels camps d’extermini que els explica que quan tenia quinze anys va ser detingut en un d’aquest camps, els introdueix en un món que desconeixen i que els commou profundament. La memòria història ens ha de servir per a alguna cosa i aquests adolescents mai més tornaran a ser com eren abans d’aquesta visita.
I al final què passarà? No us ho diré pas, però penseu que està basada en un fet real i que la tenacitat d’aquesta dona mereix tots els reconeixements del món.
Sorprèn que la resta de l’escola sigui invisible. No és que s’hi posin de cul, com passa en altres pel·lícules que presenten el mestre o la mestra com herois solitaris, però en cap moment es manifesta el suport de la resta de la comunitat al projecte d’aquesta professora que embolica el grup d’alumnes en un treball que té un nivell altíssim de compromís social. I tot perquè se sent i se sap responsable de les seves vides.
Partidaris d’anar al cine a passar una estona relaxada, sense efectes especials i moviments de càmera embogidors, aquesta és la vostra pel•lícula.
Fitxa tècnica:
Direcció: Marie-Castille Mention-Schaar
Guió: Ahmed Dramé i Marie-Castille Mention-Schaar
Intèrprets: Ariane Ascaride, Ahmed Dramé, Noémie Merlant, Geneviève Mnich, Wendy Nieto
França, 2014
Duració: 105′
Estrena a Espanya: 15 maig 2015
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.filmaffinity.net)