Millor anar a veure-la acompanyat, perquè quan surts del cine és recomanable seure una estona i fer-la petar al voltant de la història d’aquesta advocada argentina que decideix deixar, en paraules del seu pare, un jutge esquerranós, una carrera plena d’èxits per donar classes a un grup de joves d’una zona rural.
En aquesta nova geografia patirà una agressió terrible i la seva reacció serà sorprenent. No us l’avanço, és clar, però tot el que es planteja en aquesta pel·lícula té molt a veure amb el sentit de la justícia, la revenja, les diferents maneres d’exercir el poder, el sentiment de culpa per pertànyer a un grup privilegiat, el valor de les creences i com ens podem comportar en una situació límit, a què estem disposats a renunciar quan la vida ens aboca a un fet que vivim amb la màxima tensió emocional que podem suportar. Al final treu el nas un risc majúscul: podem acabar sols.
La pregunta és molt senzilla de formular: què porta a Paulina a prendre la decisió que pren davant de l’agressió que pateix? Apa, anem al cine, gaudim-la i debatem-la.
L’actriu Dolores Fonzi – a qui podeu veure també a “Truman”,- fa una composició esplèndida, té una expressió més aviat freda però sabem que la tensió i el dolor perviuen en el seu interior i en la seva mirada. Grans discussions amb el pare, que no sap quin paper ha de tenir en tot el que li passa a la seva filla. Discussions on les raons emocionals es barregen amb les racionals i deixen baldats els protagonistes. Premiada a diferents festivals no us podeu deixar perdre aquesta “Paulina” dirigida sàviament per Santiago Mitre.
Fitxa tècnica:
Direcció: Santiago Mitre. Guió: Mariano Llinás, Santiago Mitre (Història: Eduardo Borrás). Interpretació: Dolores Fonzi, Oscar Martínez, Esteban Lamothe, Cristian Salguero, Verónica Llinás, Laura López Moyano. Argentina; França i Brasil , 2015. Duració: 103′. Estrena a Espanya: novembre 2015.
