“No ets la teva alçada o el teu pes.
No ets la teva edat.
No molt menys el teu gènere,
el lloc on vas néixer, el color de la teva pell
o la malaltia que no vau decidir.
Potser tot el món triarà sempre
veure el milió de coses que no ets
Perquè no ets d’on vens.
Ets a on vas”
(estudiant del cicle superior de Primària)
Els Premis Pilarín Bayés, organitzats per la Fundació Sant Joan de Déu, convoquen cada any milers d’infants per escriure relats infantils al voltant d’una temàtica específica. L’any 2020 el tema elegit fou la diversitat. Es va demanar als infants que expliquessin com veuen i viuen la diversitat, i el resultat d’aquesta invitació va ser esplèndid: centenars de contes – molts d’ells magnífics – que reflecteixen una mirada fresca i sense filtres sobre la societat diversa. Una col·lecció literària infantil valuosa, tant en quantitat com en qualitat.
En l’edició de 2020 hi van participar gairebé 7.000 infants de tot Catalunya, alumnes d’educació primària de 150 centres escolars de tot el país. Les fonts de diversitat que els infants hi aborden de manera lliure són totes les possibles. Els interessa molt tot allò relacionat amb la diversitat cultural i ètnica, i denuncien els casos de racisme dels quals n’han arribat a ser espectadors. També incorporen amb molta naturalitat els problemes socials que deriven d’una mirada patriarcal al gènere: nens que volen trencar amb l’expressió de gènere assignada, o nenes que senten la necessitat de ser identificades com nens, esdevenen els protagonistes d’històries marcades per l’afirmació personal. La diversitat funcional també hi té un lloc reservat, i la derivada de condicions socials – pobresa, exclusió, risc social – se’n fa ressò en un nombre important de relats.
Una de les primeres conclusions que es desprèn de l’anàlisi dels contes d’aquesta edició és que la generació actual d’infants té molts punts en comú amb la generació de les adultes i els adults que els cuiden i acompanyen. Si féssim un salt en el temps, i observéssim les dinàmiques associades de la infància de fa dues o tres dècades, hi trobaríem molts dels elements que han aparegut com vertebradors de les narracions: els conflictes amb el “diferent” a l’escola, que esdevé motor de canvi alhora; els lideratges negatius enfront de la diversitat; l’empatia entre els iguals.
No obstant això, també trobem temàtiques que només la generació actual d’infants és possible que en pugui donar compte en els seus contes, i que dibuixen una mirada de la infància desconeguda fins ara sobre la diversitat. Els relats expliquen assumptes que tenen a veure amb els models familiars cada cop més diversos, i amb l’eixamplament del món en clau més complexa: orígens familiars alternatius, diversitat de nuclis familiars, consciència d’un món divers i heterogeni, i gèneres diversos i mirades naturals a la transsexualitat – tot forma part de manera indissociable de les noves mirades infantils.
Les veus dels infants són clares, contundents, i no deixen indiferent ningú. Des d’una font de diversitat o una altra, des de la pròpia veu o com altaveu dels qui no l’alcen, amb protagonistes infants o fins i tot adults, les joves autores i autors ens diuen a crits allò que molts adults fa temps que hem deixat de creure, o simplement ens costa d’acceptar: la clau per viure en la diversitat amb harmonia comença per un mateix, una clau que es troba amagada als nostres cors, esperant que anem a agafar-la i obrim les finestres de la nostra ment a tot el seu valor i la seva riquesa. No hi ha dubte: la diversitat viu al cor de la infància.
Podeu descarregar-vos la publicació Aquí
