Al venir a Tremp com a mestra vaig començar a tenir la noció de territori, tot i que vivia en territori urbà, no n’era conscient del que significava. El diccionari ens en parla com a extensió o superfície de terra subjecta d’apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat. I això és el que s’ha anat fent generació rere generació per anar teixint una població condicionada per l’orografia i l’acció humana, elaborant en un temps i un espai una societat i una cultura que dona identitat al grup. En el transcurs dels segles, aquestes comunitats han deixat la seva petjada que anem heretant com a patrimoni.
A través de l’escola vaig fer coneixença de la comarca que era rural malgrat que Tremp té el títol de ciutat. Fèiem moltes sortides, marcades per les estacions de l’any, per la cultura, la història… D’aquesta manera descobria l’entorn i, amb el seu coneixement m’iniciava com a pallaresa. Quan tresques pels camins i observes amb tots els sentits: badant amb la mirada, flairant les fragàncies, sentint en el tacte l’aspror del tronc, parant esment als sons que la natura et brinda… tot et condueix a l’estimació del territori i al rastre que l’home ha anat deixant.
El confinament ens ha fet valorar allò que ens és proper i quotidià, la importància del qual subestimàvem. S’ha obert un nou escenari d’actuació on volem traçar nous vincles educatius i comunitaris
Fa temps que l’educació va més enllà de l’escola i el fora escola està prenent una gran importància en l’aprenentatge. El centre escolar, als pobles petits, supera la dimensió estrictament educativa per ser un element de vertebració social i territorial. Actualment cal comptar amb més actors per l’educació de la canalla. Avui, anys després de l’experiència escolar d’exploració i coneixement del territori, la Secció de Sociologia i Educació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida, amb la qual col·laboro, vol potenciar l’educació al llarg i ample de la vida com a una de les seves prioritats envers els municipis de les Terres de Lleida. Un territori amb molta diversitat per la seva situació des dels Pirineus al pla de Lleida. Una societat agrupada en diversos nuclis i que amb la pandèmia ha estat sacsejada, fent aflorar les desigualtats a tots nivells.

Malgrat això, el confinament ens ha fet valorar tot allò que ens és proper i quotidià, la importància del qual subestimàvem. S’ha obert un nou escenari d’actuació on volem traçar nous vincles educatius i comunitaris, més enllà de les parets de l’escola.
El projecte El Patrimoni, eina educativa al servei del desenvolupament territorial. La dimensió educativa dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en relació al patrimoni pretén impulsar polítiques i estratègies que ajudin a consolidar l’acció educativa al territori i contribuir a la seva cohesió. Partim de l’activitat formativa propera per arribar a una visió global i en tots els moments educatius.
La petjada que ens han deixat les diferents generacions i cultures al llarg de la història conformen el Patrimoni. En el projecte utilitzem una mirada àmplia d’aquest: social, natural, material i immaterial per descobrir i mostrar. Els ODS ens permeten reflexionar sobre les nostres accions i els impactes socials, culturals, econòmics i mediambientals que tindran ara i en un futur, són una pauta d’anàlisi de la situació crítica que estem vivim.

Partint dels objectius generals que us he anat desgranant: conèixer el patrimoni amb una mirada àmplia en totes les seves dimensions. També com a eina de cohesió social i alinear les pràctiques educatives sobre aquest amb els Objectius de Desenvolupament de la UNESCO, hem cercat i seleccionat diverses pràctiques que es porten a terme amb el patrimoni impulsades per diferents agents, per fer un treball sistemàtic d’acord amb els ODS.
Un cop identificades aquestes propostes educatives, les acompanyem en la potenciació i transformació com a recurs educatiu que millori la cohesió social, identifiqui el territori i atengui als ODS plantejats a nivell mundial. La participació és tant des de l’escola com del fora escola, entitats diverses com museus, camp d’aprenentatge, geoparc, aprenentatge servei… Amb propostes concretes de les quals anem analitzant les millores aconseguides per cada una d’elles, i pel conjunt amb el fi de promoure una xarxa educativa que pugui desenvolupar el sentit d’aquest projecte.
Esperem de les entitats un compromís de participació en els seminaris de treball, un treball en xarxa entre elles i la voluntat de dur a terme una reflexió al voltant de la seva pràctica.
Ja hem començat el camí i confiem a generar sinergies entre institucions educatives i patrimonials de tota mena. Impulsar un treball en xarxa. Relacionar Educació, Salut i Sostenibilitat en el marc intergeneracional, tot incorporant els ODS a la pràctica diària i aprendre a partir de compartir experiències i bones praxis.
Aprofundir en el coneixement, donar valor i educar en i per al patrimoni ens permet ajudar a fer més comunitat de manera equitativa i des de la dimensió territorial.