És difícil trobar espais públics on la primera infància (els de zero a tres anys) pugui exercir el dret a ser sense que la seva essència vulgui ser alterada. Sovint són oblidats en el disseny d’espais i activitats culturals i d’oci, ja que no es tenen en compte les seves necessitats específiques. Quan s’atenen aquestes necessitats, s’acostuma a fer de forma segregada, oferint-los propostes exclusives per a ells i elles i les seves famílies, que els acompanyen o supervisen, cosa que els situa en espais on les seves interaccions amb altres membres de la societat queden limitades. Són un col·lectiu…
Read More