La regió xinesa de Shanghai és la líder indiscutible de les proves PISA. En matemàtiques, en competències lingüístiques i en ciència, no té rival. Potser per això el departament d’Educació ha reclutat 60 docents de matemàtiques de Shanghai perquè els ajudin a millorar els seus resultats, a través de classes magistrals en 30 maths hubs, que són xarxes de centres educatius d’excel·lència. Així ho recollia aquesta setmana la BBC i d’altres mitjans britànics.
Al Regne Unit existeix la preocupació de que hi ha una manca de coneixements de càlcul generalitzada entre els adults, i que això fins i tot arriba a costar uns 20 milions de lliures a l’any a l’economia del país, segons estudis recents. Un 1,3% del producte interior brut. El nivell de matemàtiques al Regne Unit, segons PISA, es trobaria lleugerament per sobre de la mitjana -494 punts-, una mica per sobre del lloc que ocupa Espanya -484 punts-.
Tot i així, el cap del National Numeracy, Mike Ellicock, afirma que el 78% dels adults britànics en edat de treballar té unes habilitats matemàtiques per sota de les que se suposa que adquireix un estudiant de secundària en graduar-se.
Amb aquest programa, que arranca a la tardor, l’Administració aspira a augmentar la qualificació de matemàtiques de la població escolar com a palanca de “l’enfortiment de la protecció contra l’atur”. Segons l’OCDE, els alumnes de famílies pobres a Shanghai tenen un nivell de matemàtiques millor que els de classe mitjana britànics.
Shanghai: què hi ha darrere els millors resultats?
No són pocs els articles i referències que, malgrat admetre els fabulosos resultats de regions asiàtiques com Shanghai -o Singapur, Hong Kong, Corea, Taiwan…-, alerten de que els seus mètodes són estrictes, poc gratificants emocionalment per als alumnes i massa enfocats a l’obtenció de resultats en proves estandaritzades. Així en deixa constància Saga Ringmar a The Guardian. Amb ràtios de 40 i fins a 60 alumnes per classe, la millor manera per gestionar els grups és a través de proves i tests.
A més, Ringmar sosté que premien contínuament els alumnes que més rendeixen i abandonen els que tenen necessitats educatives especials. “El sistema educatiu xinès produeix milions d’experts en realització d’exàmens”, apunta la columnista, sobretot a través de la memorització. En canvi, condemna aspectes de l’aprenentatge com la creativitat o el pensament crític, tots dos conceptes vistos com “objectes de frivolitat occidental”.
