Una setmana de vaga estudiantil s’ha convertit en una lluita sense precedents a Hong Kong per defensar la democràcia davant una polèmica reforma electoral impulsada pel Govern de la Xina. Les protestes del moviment estudiantil, quan van cridar dilluns a la desobediència, han arrossegat finalment a desenes de milers de persones als carrers de Hong Kong aquest cap de setmana, una mobilització massiva que ha estat frenada per les autoritats de la ciutat amb la intervenció de la policia i l’ús de gasos lacrimògens.
La dura repressió dóna una idea del temor de les autoritats cap a aquest esclat prodemocràtic encapçalat pels estudiants i també pel moviment Occupy Central. Els enfrontaments de diumenge amb la policia, els més durs des de l’inici de les protestes, es van saldar amb 40 ferits per part dels manifestants. A més, les autoritats ja han arrestat unes 80 persones. “El coratge dels estudiants i la resta de ciutadans, amb la seva decisió espontània de seguir, ha arribat a molta gent; però tot i així el Govern es manté immòbil”, declarava un jove a la CNN.
Hong Kong és una regió autònoma dins la Xina, un estatus denominat un país, dos sistemes, que permet als seus ciutadans mantenir una major quota de llibertats que al gegant xinès, com per exemple la llibertat d’expressió i de premsa o un sistema judicial propi. De cara al 2017, estava previst que a Hong Kong assolissin un sistema de sufragi universal per a escollir el cap de l’Executiu, però la reforma electoral publicada el 31 d’agost passat per les autoritats xineses estipula que els candidats hauran d’obtenir el vistiplau d’un comitè del Govern.
Aquest dèficit democràtic és el que va empènyer els estudiants a sortir als carrers, als quals s’hi han sumat desenes de milers de ciutadans. I també els alumnes d’instituts. Centenars de joves, agrupats a l’entorn del col·lectiu Scholarism, van secundar divendres una vaga als instituts i van manifestar-se pel centre de la capital financera.
“Potser no entendreu per què un estudiant, que està a l’espera del resultats dels examens, s’arriscaria a patir les conseqüències legals de participar en un moviment de desobediència civil, però jo crec que els estudiants de diferents generacions tenen el deure de respondre a la crida del seu temps, de defensar la democràcia a primera fila”, expressa Joshua Wong, un estudiant de 17 anys que ha esdevingut la cara visible de la protesta.
Joshua Wong va ser detingut divendres passat -com molts altres manifestants- i retingut sense càrrecs durant gairebé dos dies, fins que un tribunal va ordenar la seva posada en llibertat. El mateix va succeir amb altres líders estudiantils, com els dos que apareixen en el següent tuit, que finalment també han estat alliberats.
Appledaily: Alex Chow and Lester Shum of @HKFS1958 still “missing” #hkclassboycott https://t.co/wam2mwXCJz pic.twitter.com/DXxWzyzQ4O
— Kris Cheng (@krislc) September 27, 2014
Scholarism, un embrió
Molts dels estudiants que han iniciat aquesta onada prodemocràtica ja van participar fa dos anys en el moviment Scholarism, una revolta als instituts en contra d’Educació Moral i Nacional, una assignatura que segons els estudiants pretenia adoctrinar-los a força de defensar els valors patriòtics xinesos. Els joves es van llançar llavors a ocupar les oficines centrals del Govern, una forma de protesta que s’ha repetit aquests dies.
De fet, el mateix moviment Scholarism ja va iniciar poc després les seves demandes de major democràcia, amb una campanya l’estiu del 2013 per aconseguir el compromís de diferents partits d’avançar cap al sufragi universal.
