El dia en què el Christopher, que tenia 8 anys i era un nen molt curiós, va arribar a casa i va dir: “Odio aprendre, aprendre és avorrit”, la seva mare va començar a informar-se sobre l’educació a casa. Quan va considerar que podia ser una opció molt viable, va deixar la feina, va treure els seus dos fills de l’escola i va dedicar-se a educar el Cristohper i la Alicja.
A Anglaterra almenys 30.298 menors van rebre educació a casa durant el curs 2014-2015. Al voltant de 13.000 eren estudiants de primària i 17.291 joves d’entre 11 i 16 anys, segons un reportatge escrit pel diari britànic The Guardian, que ha recollit les dades de 134 de les 153 administracions locals angleses. Amb aquestes dades, el nombre de nens que rep educació a casa ha augmentat en un 60% en els darrers tres cursos.
Els experts que recull The Guardian apunten que els motius que poden portar als pares a optar per aquest tipus de formació són diversos. Per una banda està el fet d’haver de portar els fills a escoles que estan lluny de casa perquè no hi ha places al centre més proper.
També per raons de necessitats específiques dels infants, ja bé sigui perquè pateixen algun tipus de malaltia o per requeriments específics lligats a una discapacitat. Eleanor Reardon, una experta que ha obert un servei legal d’advocats sobre educació a casa, explica al The Guardian que s’ha donat un augment de les necessitats especials i que les aules no hi estan donant resposta. Això faria doncs, que algunes famílies optessin per educar els seus fills fora de l’escola.
Una pràctica cada cop més coneguda
Alguns experts també creuen que una de les raons per les quals aquest fenomen està creixent és deu al fet que cada vegada se’n parli més, gràcies sobretot, diuen, a la cobertura mediàtica.
L’article recull les dades facilitades per una de les autoritats més grans del país, Dorset, on han preguntat a les famílies les raons per les quals han decidit treure els fills de l’escola per educar-los a casa. A Dorset 776 estudiants estaven sent formats a casa durant el curs 2014-2015 i les principals raons que van donar els pares van ser: “Insatisfet amb l’ambient de l’escola”, “per raons d’estil de vida, cultural o filosòfiques”, per raons “mediques”, per “bulling, per “no preferir l’escola” i per trobar-se “a prop de l’exclusió”.
Malgrat tot però, aquesta és una opció que no està a disposició de totes les famílies, ja que només algunes s’ho poden permetre. Per fer-ho, expliquen els testimonis que recull el The Guardian, es necessita compromís però també ingressos suficients per poder-ho dur a terme. Això fa que acabi sent una opció vàlida per només una part de la societat.
La mare del Christopher assegura que els seus fills han crescut estimant aprendre i explica que són feliços, diu: “són nens que estimen la vida”.
