A França, el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, ha decidit que les escoles tornin a obrir després de dos mesos de confinament, d’una forma “suau i progressiva”, i que els pares hi puguin portar els seus fills de forma voluntària. Aquesta setmana hi estan començant a anar els d’infantil i primària (fins als 11 anys), i la vinent ho faran els de la secundària intermèdia (11-14), si bé només ho estan fent en aquelles regions menys afectades per la pandèmia (a Paris i altres indrets de moment només els mestres estan accedint als centres).
Blanquer ha defensat aquesta decisió per motius pedagògics i d’equitat, perquè, segons ha dit “es fa difícil imaginar un nen de set anys sense escola durant sis mesos, i més si ve d’un ambient desafavorit”. El Consell Científic recomanava que la rentrée fos al setembre, però Blanquer, amb el suport del president de la República, Emmanuel Macron, ha considerat que era necessari fer-ho ara, això sí, amb unes estrictes mesures de seguretat.
L’aposta, sens dubte arriscada, s’està traduint en una eclosió d’imatges d’alumnes i mestres amb guants i mascaretes, però sobretot de nens separats fent fila abans d’entrar als centres, separats després a l’aula, separats també al menjador i separats al pati, l’espai on aquesta separació resulta més artificial. La foto més repetida és la d’una escola infantil de Tourcoing (municipi de 90.000 habitants al nord del país) en la qual es veu un grup de nens i nenes al pati encerclats per un quadrat del qual no poden sortir.
I, mentrestant, els periodistes es posen les botes amb els testimonis de mestres i alumnes contents de retrobar-se però explicant com de dur és no poder tocar-se, mentre a les xarxes plouen les crítiques per una decisió que rep tota mena de qualificatius, el més suau i progressiu dels quals és que ha estat precipitada.
Quan de temps falta per veure imatges molt similars aquí?
Totes aquestes imatges s’han trobat a comptes de twitter de persones anònimes. Si alguna té drets d’autor la retirarem immediatament.
Humor gràfic
A banda, els humoristes gràfics i creadors de mems també estan trobant un filó en aquesta situació. Unes quantes vinyetes de mostra…
1 comentari
Com que no sabem la manera en la que ens volen fer tornar a les aules, i el que veiem , ens arriba pel que estan fent altres paisos, i la interpretació els mitjans de comunicació com ara els exemples de França, d’Israel, la Xina… Penso que ens cal anticipar-nos per poder dir-hi a nostra.
Potser ajudi començar dient el pensem NO pot ser que sigui la tornada.
En cap cas penso que el retorn a l’escola hauria d adoptar estructures que relacionin l’aprenentatge amb amb la idea de transmissió més clàssica “jo explico I tu entens el que jo penso”, en la qual els alumnes no poguéssim ni comunicar-se ni compartir, ni reelaborar les seves idees.
O ni tan sols tocar o jugar amb tot allò que tenen al voltant i que els ajuda a seguir interpretant com succeeixen els fets.
Tal com entenguem els espais estarem també condicionant la manera
d ‘aprendre. Per res les imatges que hem rebut aquests dies d’altres països com França en la qual els nens estan asseguts separats amb un metre de distància sense cap possibilitat de posada en grups o bé nens al pati amb delimitació de l’espai en el qual poden jugar, en cap cas poden ser el nostre imaginari de com ha de ser la tornada.
Treballar en grups petits pot ser evidentment, una de les solucions però això no m’ho imagino sense que hi hagi un augment de les plantilles ni que es cobreixin les baixes des del primer dia.
Per tant imaginent-nos com volem aquests espais i com volem que sigui la relació amb el nostre alumnat i reivindiquem la nostra manera d entendre l escola, abans que ens imposin la norma concreta.