El passat 8 de maig, un cotxe bomba va esclatar en una escola femenina situada en un barri habitat per la minoria xiï hazara de Kabul, deixant un rastre de 85 persones mortes i 147 ferides. L’atemptat, atribuït a Estat Islàmic, que considera apòstates als hazara, es va produir a primera hora de la tarda, en el moment que les nenes abandonaven les aules. Gairebé totes les víctimes eren nenes, però pràcticament ni va ser notícia a casa nostra. Encara faltaven tres mesos perquè els talibans entressin a la capital del país, una possibilitat que en aquells moments semblava inimaginable.
No es tractava d’un episodi aïllat. Les escoles afganeses han estat objectiu terrorista. Segons Unicef, només en aquell barri ja havia esclatat una bomba contra una altra escola l’octubre de 2020, amb un balanç de 24 morts i 57 ferits, i encara uns mesos enrere havia passat el mateix en una maternitat, causant la mort de 16 persones. D’acord amb Save the Children, entre els anys 2017 i el 2019 a l’Afganistan es van registrar més de 300 atacs a escoles, en els quals van morir o resultar ferits 410 estudiants i docents. També la Universitat de Kabul va patir un atemptat suïcida el novembre de 2020, reivindicat per Estat Islàmic, en el qual van morir 22 persones.
Una altra derivada de la guerra: el reclutament de nens soldats. Segons un informe de Human Rights Watch (HRW), titulat Els nens oblidats i fet públic el passat mes de juny, els talibans i altres grups armats fa anys que recluten menors per dur a terme atacs suïcides, o per transportar i col·locar explosius. Però el Govern afganès no ho ha fet gaire millor, ja que quan els detenia, en comptes de considerar-los víctimes, com manen les convencions internacionals, els tractava de terroristes. Als menors de 12 a 15 els imposava penes de fins a 10 anys de presó, mentre que els de 16 a 18 arribaven fins als 15 anys. L’informe es referia també a les pallisses i maltractaments reportats per un 44% dels menors empresonats.
Save the Children estimava el novembre de 2020 que pel cap baix 26.025 nens afganesos havien estat assassinats o mutilats a causa del conflicte en els 14 anys que anaven de 2005 a 2019, això vol dir una mitjana de cinc nens cada dia durant aquest temps. Tant aquesta ONG com Unicef han alertat en nombrosos informes de les seqüeles que deixa en la infància el fet de patir aquesta violència, però també de presenciar-la sobre companys i familiars. El dret a la protecció dels nens afganesos “ha estat ignorat per les parts en conflicte”, advertia Unicef el passat 8 d’agost.
10 milions d’infants necessiten ajuda humanitària
“Afganistan ha estat durant molts anys un dels pitjors indrets del món per ser infant. I en les últimes setmanes ha empitjorat”, ha explicat Mustapha Ben Messaoud, cap d’Operacions i Emergències d’Unicef Afganistan. Segons aquesta agència de l’ONU, gairebé 10 milions de nens i nenes del país necessiten ajuda humanitària en aquest moment, perquè el problema no és només la violència, sinó la falta d’accés a l’aigua i els aliments bàsics. D’acord amb Ben Messaoud, “si no actuem immediatament, la predicció d’Unicef per al 2021 és que un de cada dos infants menors de cinc anys patirà desnutrició greu”.
“Cada dia que passa, l’enardit conflicte a l’Afganistan es cobra un preu més elevat en les dones i infants del país. De fet, des de principis d’any més de 550 infants han mort i 1.400 han resultat ferits”, assegura Ben Messaud. Es tracta del nombre més gran de víctimes infantils registrades mai en un sol semestre al país. I a tot això s’hi ha sumat la crisi del coronavirus, que està afectant especialment les capes més vulnerables de la societat afganesa. Segons les estimacions del Banc Mundial, la covid ha tallat de manera dràstica les importacions, la qual cosa ha disparat la inflació i per tant ha dificultat l’accés als recursos sanitaris i alimentaris més bàsics.
L’accés a l’educació de les nenes
A l’Afganistan encara hi ha 3,7 milions d’infants que no van a l’escola, dels quals el 60% son nenes. Amb tot i així, en els darrers vint anys s’ha avançat i, al llarg de les fallides converses de pau a Qatar, Unicef ha reclamat que es protegeixi de totes totes l’accés a l’educació, en especial de les nenes. A aquesta crida s’hi va sumar dimarts 17 la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay. “No s’han de perdre els importants progressos realitzats al país, sobretot en matèria d’educació. L’educació ha de continuar per les nenes i les dones, el futur de l’Afganistan depèn d’elles”, va declarar Azolulay en un comunicat, en el que recordava que en els darrers anys la Unesco ha dut a terme una ingent campanya d’alfabetització al país, de la qual s’han beneficiat 1,2 milions d’afganesos, 800.000 dels quals han estat dones.
Dies enrere, el 7 d’agost, el portaveu de l’oficina política dels talibans a Qatar, Suhail Shaheen, havia declarat que les nenes i les dones podrien continuar anant a escola i a la universitat quan el país estigués sota el seu control. “Aquesta és la nostra política i l’hem explicada més d’un cop. I a totes aquestes zones que estan caient del nostre costat hi ha milers d’escoles, escoles de nenes, universitats, i totes estan operant”, va dir Shaheen. Altres fonts, però, asseguren que en aquests moments la gran majoria d’escoles i universitats del país estan tancades.
El cas de l’educació superior és també molt preocupant, ja que en els darrers anys moltes noies havien tingut accés a la universitat, una conquesta social que perilla malgrat les afirmacions pretesament tranquil·litzadores dels líders talibans. El passat 13 d’agost, quan Kabul encara semblava una ciutat segura i acollia centenars de milers de desplaçats interns, molts estudiants universitaris d’altres ciutats situades en zones ocupades pels talibans van manifestar-se pels seus carrers per reclamar que els seus expedients fossin transferits a la capital per poder continuar els seus estudis. L’aleshores ministre d’Educació Superior va dir que faria el possible per traslladar aquests expedients. Kabul va caure dos dies després.
