“La meva mare va iniciar els horts el 2011, amb el suport del meu pare. Crec que era una de les poquetes famílies en què el marit no va intercedir”, recorda la Doribel Machado des de la recentment inaugurada ecofinca de l’Associació Cooperativa Agropecuària la Canasta Campesina. “Vam començar a crear tota una comunitat, fèiem reunions, coneixíem els insums… i es va fer el primer conveni amb el Liceu francès per a la comercialització. Moltes reunions es feien a casa meva, però jo encara no hi estava involucrada”.
Cinc anys després, la Doribel va seguir els passos de la seva mare, Carmen López, a qui agraeix el seu esforç i perseverança. “Aquella primera parcel·la en què va treballar la meva mare en la primera fase del projecte ara està dins d’una àrea amb hivernacles. Amb el temps, hem avançat amb més tecnologies, més infraestructures i més àrees protegides”.
Per fer aquest salt en formació i innovació, la Canasta ha comptat amb el suport de les ONG Associació Catalana per la Pau (ACP) i Secours Populaire Français (SPF), amb el finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i l’Agence Française de Développement (AFD) i amb la col·laboració de diferents universitats del Salvador.
Millorant l’economia local
La història de la Doribel i la Carmen exemplifica els objectius d’aquesta iniciativa agrària, ecològica i solidària, com ara empoderar les dones i el jovent de Comasagua, un municipi d’uns 12.000 habitants amb altes taxes d’atur entre aquests dos col·lectius. “La meva mare explica: ‘Vaig ajudar els meus fills a treure’s el batxillerat amb la venda d’hortalisses’. Va ser tota una fita. Ara hi ha un impacte molt gran en el municipi, hi ha una part social perquè treballem amb les escoles la qüestió del medi ambient i ajudem la població vulnerable. Avui, la meva mare està bastant commoguda per tot el que s’ha aconseguit”.
La Carmen López escolta amb atenció la història d’una cooperativa que ella mateixa va ajudar a crear tot i l’opinió contrària de la majoria de població masculina de la zona.
En aquests anys, diferents membres de la Canasta s’han anat formant, sigui amb estudis universitaris, amb educació no formal o amb l’experiència, i entre els membres de la cooperativa hi ha qui està a la facultat o qui ja s’ha graduat, una possibilitat que temps enrere ni es plantejaven per la precària situació familiar.
La Canasta té com a finalitat difondre pràctiques productives innovadores tot incorporant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), afavorir un consum més sostenible i sobretot facilitar l’accés al mercat per tal de fer el pas de model agrícola familiar a un de més comercial, sota criteris de justícia social i sostenibilitat ambiental. En els últims anys s’ha donat especial importància a la implementació de les noves tecnologies, mitjançant la creació d’una pàgina web per a la compra directa de productes, l’ús de les xarxes socials o les plataformes online amb contingut didàctic.
Un espai de creixement personal i igualitari
El projecte posa especial èmfasi en el paper de la dona, sovint menyspreat laboralment a la zona, ja que són les que tenen els sous més baixos i les jornades més llargues al país. La presidenta de la Canasta Campesina, Kasandra Portillo, n’és conscient de l’oportunitat d’ocupar aquest càrrec: “Vivim en un sistema patriarcal en el qual no és habitual que hi hagi dones presidentes o dirigents. La presa de decisions és un dret i adquirir-ho és una responsabilitat. A les dones no se’ls ensenya aquest paper. Jo he hagut de fer un canvi similar a la resta de les companyes”, indica la Kasandra.
Ella va entrar a formar part de la cooperativa set anys enrere, juntament amb la seva amiga Doribel, i, a poc a poc, es va anar interessant pels temes de producció. “Jo era tímida a l’escola, no parlava en públic, em tremolava tot quan havia de parlar. Quan em van escollir com a presidenta jo gairebé no sabia què dir i l’antic president em va dir que parlés de les meves experiències, del meu dia a dia a La Canasta. He passat de no sortir de casa a viatjar a París sola. La Canasta és també un espai de creixement personal i igualitari”.
En aquest sentit, la coordinadora de comercialització, Fernanda Valladares, expressa que la cooperativa va molt més enllà de l’agricultura ecològica. Ella havia estat venedora des dels 13 anys i fa dos anys, arran de la pandèmia sanitària de la Covid-19, va perdre la seva feina en una botiga de cosmètica. Una sòcia de la Canasta li va parlar del projecte i va decidir informar-se. “Vaig començar amb un hort i em vaig anar involucrant. Vaig anar coneixent el repartiment, el tracte amb la gent, i em va agradar”.
Per a la Fernanda, es tracta de tota “una xarxa comunitària en què trobes suport emocionalment, com a refugi per a la població desfavorida, com a aportació educativa a les escoles i en la capacitació de les dones”.
L’ecofinca
L’ampliació de la cooperativa i l’aposta per la innovació va obligar a traslladar l’antiga seu que hi havia a Comasagua i construir-ne una de nova als afores del municipi.
L’abril del 2023 centenars de persones van acudir a la inauguració de l’ecofinca, un edifici de planta baixa que té oficina, cuina, magatzem, àrea d’embalatge, laboratori, dormitoris, banys i una sala multiús en la qual es pot fer des de conferències fins a acollir a població vulnerable que es queda sense casa, i és que cada any hi ha pobles afectats per inundacions i desastres naturals.
A la inauguració hi van assistir, entre altres personalitats, els ambaixadors d’Espanya i França al Salvador, Carlos de la Morena Casado i François Bonet, respectivament; el ministre d’Agricultura, Óscar Guardado, i l’alcalde de Comasagua, Ever Valles, així com representants de les agències de cooperació AECID i AFD i les entitats ACP i SPF. Per a les mares fundadores i per a les noves generacions, va esdevenir tot un reconeixement a la seva tasca i el convenciment que, amb els recursos necessaris, poden tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura.
La joia de la corona és el laboratori, on hi ha aparells per al control de qualitat del sòl i de l’aigua. És la manera que tenen per evitar plagues i fongs que poden malmetre els aliments, així com per decidir si plantar, per exemple, tomàquets o raves, ja que els primers necessiten més aigua i nutrients que els segons. Abans, aquestes proves les havien de fer externament com a mínim dos cops a l’any i era molt costós perquè cada control suposava una despesa superior als 1.000 euros.
Tal com explica la presidenta, “mantenim un control biològic del sòl i això és important per evitar que els insectes ens facin malbé les plantes, per exemple. Tenim tècnics que s’han graduat a la Universitat Luterana en Ecologia, però no tenir estudis no significa que no formis part del projecte, que és molt ampli. Hi ha qui produeix, hi ha qui ven, tothom aporta i enforteix la cooperativa”.
L’ecofinca té voluntat de ser un centre de desenvolupament agroecològic i lloc d’intercanvi de coneixement a nivell mundial. Les instal·lacions s’han fet tenint en compte les condicions orogràfiques del territori i disposen d’un sistema de canalització de l’aigua, clavegueram i fosa sèptica, així com plaques solars i sistema de reg per degoteig.
Si bé el gruix de la producció surt de diferents horts del municipi, l’ecofinca inclou terreny on conrear, entre d’altres aliments, cebes, enciams, cols, raves, mongetes, carbassons, alfàbrega, plàtans i cítrics. I, per mantenir un correcte control biològic, hi ha plantes que alhora serveixen de repel·lents.
Els dijous, repartiment de les cistelles
Des de l’ecofinca, es distribueixen les cistelles que cada dijous es reparteixen als “amigos canasteros”, és a dir, les persones que compren productes a la Canasta regularment. Es poden entregar setmanalment o cada 15 dies, segons les preferències de qui ho consumeix. Hi ha tres tipus de cistelles (petita, mitjana i gran) amb productes de temporada que inclouen hortalisses, fruites, herbes aromàtiques i ous.
Del que es produeix, aproximadament un 10% es dedica a l’autoconsum, un 30% va a la comunitat i el 60% es comercialitza. Les persones que compren les cistelles són majoritàriament estrangeres. El repartiment arriba al col·legi alemany, el Liceu francès i diverses ambaixades europees.
En l’actualitat, la Canasta està formada per 137 persones, de les quals 47 són sòcies i socis, mentre que la resta treballa sobretot en temes de seguretat alimentària i producció.
Ara s’està treballant en una nova fase centrada en desenvolupament que se centra en l’ecoturisme, per a la qual cosa ja disposen d’habitacions amb dutxa i banys que ara utilitzen per a acollir voluntaris i estudiants en pràctiques. Estan reformant una antiga casa per fer un restaurant en què la cuina es basi en els productes de la Canasta, i que també disposi de barbacoes perquè qui prefereixi aquesta opció les utilitzi gratuïtament. El projecte de turisme ecològic, encara en fase de desenvolupament, inclou rutes de senderisme i la possibilitat de dormir en tendes de campanya.
Article publicat originalment a l’Associació Catalana per la Pau
