El proper 17 de maig es compleixen 60 anys del cas Brown contra el Consell d’Educació de Topeka (EEUU), la primera sentència del Tribunal Suprem nord-americà que constatava que la segregació racial a les escoles del país perjudicava la igualtat d’oportunitats dels infants. Per arribar a aquest veredicte, les nines que apareixen a la foto -de Gordon Parks per Ebony Magazine, 1947- hi van jugar un paper destacat, així com la persona que observa l’escena darrere estant, el psicòleg Kenneth Clark, i la seva dona, Mammie, també psicològa.
La parella Clark va demostrar amb un experiment amb nines -una de negra i una de blanca, tal com es veu a la imatge- com els infants d’origen afroamericà sentien rebuig cap al seu propi color de pell com a conseqüència del racisme imperant. En una entrevista l’any 1985, Kenneth Clark explicava el procediment, que consistia en donar les dues nines als nens i nenes i preguntar-los: “Ensenya’m la nina amb què t’agradaria jugar… la nina més maca…”. I els infants escollien la blanca.
Després, l’investigador els preguntava: “Ara ensenya’m la nina que s’assembla més a tu”. Davant aquesta situació, veient que la nina que havien rebutjat era precisament la més semblant a ells, els infants es mostraven “emocionalment contrariats” i reaccionaven molestos, segons Clark. Aquesta era la prova de que “en una societat racista, el color és un component traumàtic” en el desenvolupament de l’autoestima.
D’aquesta investigació se’n feia ressò aquesta setmana el diari New York Times, per recordar el paper decisiu que va tenir a l’hora de provar durant el judici del cas Brown, el maig del 1954, que efectivament la segregació racial causava danys emocionals i psicològics entre els nens i nenes negres.
