“No som restaurants. Les escoles tenen qualitats úniques que no es poden captar en una classificació per lletres”. Carmen Fariña, màxima responsable del Departament d’Educació de Nova York des de principis d’any, comença a fer efectives les seves idees de com ha de funcionar el sistema educatiu públic de la ciutat nord-americana. S’han acabat les lletres (com les que atorga el Departament de Sanitat als establiments de menjar) per determinar la suposada qualitat d’un centre educatiu a NY.
Així les coses, ja no hi haurà escoles A, al voltants del les quals molts pares intentaven instal·lar-se (alguns hipotecant-se de per vida), per assegurar una millor educació als seus fills. Tampoc centres F, amenaçats de tancament si no milloraven la seva qualificació en tres anys, com es va decidir amb Bloomberg com a alcalde.
Fariña proposa avaluar les escoles públiques de NY més enllà dels resultats dels seus alumnes, com es feia fins ara. Pretén, a partir d’aquesta mateixa setmana, controlar la marxa dels centres avaluant-ne sis punts de forma més subjectiva: l’oferta d’una instrucció rigorosa, ambient de suport, col·laboració dels mestres, lideratge efectiu, vinculació de les famílies en la comunitat i una cultura de confiança.
En la comunitat educativa no tots veuen de forma positiva els canvis implantats per Fariña. Alguns apunten que no aporta solucions efectives als problemes que genera un sistema educatiu amb més d’un milió d’estudiants, tampoc per als centres amb alt grau de fracàs escolar, ni pel que fa a qüestions disciplinàries.
Els tres punts principals del programa de Fariña al capdavant del departament d’educació passen per: Treballar contra la segregació per escoles, donar suport als responsables dels centres més enllà dels seus resultats i apostar per l’aprenentatge de llengües.
