Anys de convivència amb la dislèxia a les escoles han evidenciat que els infants que la pateixen han de superar anys de frustracions fins que no se’ls diagnostica el trastorn. No entenen per què els costa més llegir o escriure. A més, si el mestre o la família són poc sensibles a aquest desordre, poden passar cursos durant els quals els nens són considerats ganduls o poc competents pel que fa a la lectura. Res més lluny de la realitat: es tracta d’un trastorn que afecta almenys un alumne per classe –segons les estadístiques– i que, si la recerca avança en la direcció correcta, podria prevenir-se abans que els infants s’enfrontin a la lectura. Seria l’inici del final de les frustracions i l’ansietat.
“És la paradoxa de la dislèxia”, apunta Nadine Gaab, professora de pediatria i neurocientífica, en un reportatge a Mindshift, per fer referència a que “molts estudis suggereixen que la intervenció és molt més efectiva durant l’etapa de l’escola bressol, però per contra, has d’esperar molts anys de fracassos en la lectura per obtenir un diagnòstic”. Aproximadament quan el nen ja fa Segon o Tercer de Primària.
Gaab assegura que el cervell, pocs mesos després del naixement dels nadons, ja mostra senyals de desenvolupar aquest trastorn. Un nou estudi, publicat a la US National Library of Medicine National Institutes of Health, ens apropa més a la seva detecció prematura. Els investigadors han identificat una àrea de la matèria blanca del cervell, al seu hemisferi esquerre, que estaria relacionat directament amb la dislèxia, i que rep el nom de arcuate fasciculus. És les àrees frontals del llenguatge del cervell amb les àrees del lòbul temporal que també són importants per al llenguatge. “Potser l’aspecte més sorprenent de la recerca és com de clar és el senyal que veiem al cervell del nen que amb tota probabilitat serà un mal lector”, apunta un altre dels professors al reportatge.
