Poques propostes concretes se li coneixen al candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, més enllà de voler aixecar un mur de 15 metres d’alçada entre el seu país i Mèxic o retornar els refugiats al seu país. Ha forjat la seva candidatura a base de sortides de to i atacs personals, però ara els analistes es comencen a preguntar què passaria si es convertís en president. També en matèria d’educació.
Per ara, però, tot el que se li coneix a nivell de programa educatiu són algunes declaracions als mitjans de comunicació i un vídeo de 51 segons.
https://www.youtube.com/watch?v=P1CqvyewyC4
La principal promesa de Trump és acabar amb el common core, el currículum comú que comparteixen la majoria d’Estats i al qual es culpa d’haver sotmès el sistema educatiu nord-americà a uns estàndards acadèmics que ha posat les escoles sota molta pressió i ha indignat moltes famílies. “Acabarem amb el common core“, proclama. Trump s’alinea amb el posicionament tradicional del Partit Republicà de descentralitzar les polítiques educatives.
Però no podrà. Ara són els Estats els qui decideixen lliurement si accepten aquest currículum comú, i per tant seran ells també els qui decideixin retirar-lo, més encara amb la nova llei d’educació Every Child Succeeds Act, aprovada en el darrer suspir de la legislatura de Barack Obama, que dóna més marge als Estats per fer polítiques educatives. Ho explica en un article The Washington Post.
En 51 segons, doncs, Trump fa una promesa discutible i, a més, culmina el vídeo amb una mentida. “Estem en el lloc 28 dels rànquings mundials, mentre que de llarg som el país que més gasta en educació per alumne”, assegura. Però cap d’aquestes dues asseveracions és certa, segons comprova el mateix diari. Els Estats Units ocupen els llocs 17, 27 i 20 a PISA en lectura, matemàtiques i ciència, respectivament. I no són qui més inverteix en educació: el superen Suïssa, Noruega o Luxemburg.
Armes prop de les escoles, inclús entre els mestres
Als Estats Units, on la legislació per tinença d’armes és molt laxa, hi ha una llei que des del 1990 prohibeix als ciutadans anar armats en una àrea propera a un centre educatiu. És la llei Gun-Free School Zones Act, i Trump la vol derogar si arriba a la Casa Blanca.
Trump considera que aquestes zones lliures d’armes són un reclam per als qui tenen “problemes mentals”. A la vegada, a més, ha reiterat en alguna ocasió que els mestres també haurien de poder anar armats. “En alguns casos els mestres haurien de poder portar armes a classe, mestres entrenats per a això”, sosté.
Universitats que comparteixin el deute dels estudiants
En un article a Inside Higher Education en què entrevisten un director de campanya de Trump, Sam Clovis, s’entreveuen també algunes de les seves idees per a les universitats. Al contrari dels seus rivals demòcrates, Trump no està en contra d’acabar amb la política d’endeutament dels universitaris nord-americans, un deute que ja ascendeix en total a 1,3 bilions de dòlars en total. Sí que és partidari de retirar l’Estat de qualsevol política de préstecs –ara hi ha préstecs federals i de privats–: “Creiem que ha de ser el mercat qui ho condueixi”, sosté Clovis.
A més, Trump creu que les universitats haurien d’assumir part del deute dels estudiants. Això, segons Inside Higher Education, podria condicionar en gran mesura els estudis que ofereixin, ja que els graus d’arts i humanitats no tenen tanta sortida professional i, per tant, les facultats podrien ofertar-ne menys.
