“Una parella jove té una discussió, la relació no va gaire bé i ella decideix trencar. Ell, enfadat per la decisió i amb ànim de revenja, envia una fotografia a tots els seus amics que ella li havia enviat quan estaven junts i on apareix despullada. ¿Qui en té la culpa? ¿Els dos –ella per enviar-les i ell per reenviar-les– o només ell? ¿Fent això, el noi li està fent mal a ella? ¿És una agressió?” La majoria dels joves de Quart d’ESO de l’Escola Sant Joan Baptista de Barcelona, com la majoria d’adolescents i joves catalans, creu que la culpa és de tots dos. No només d’ell, perquè ella va accedir a enviar les fotos mentre estaven junts.
Incitant a aquest tipus de reflexions, Mireia Foradada i Pau Zabala, educadors de la Fundació Salut i Comunitat, intenten prevenir situacions de violència masclista des de l’educació, quan les mostres d’aquesta xacra encara no són del tot evidents. Segons l’enquesta Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut, elaborada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), un 96% de les noies i un 92% dels nois considera inacceptable la violència de gènere. Però, a la vegada, l’informe conclou que “no totes les formes de violència de gènere conciten el mateix rebuig ni tots els comportaments que constitueixen maltractament són identificats com a tals”.
“Els joves entenen la violència masclista com la violència dins de la parella i sobretot des d’un àmbit físic”, explica Pau Zabala a El Diari de l’Educació. De forma similar s’expressa Mariona Zamora, membre de la Cooperativa l’Esberla, opina que els joves entenen només com a violència de gènere aquella “més ferotge, la que veuen als mitjans, els assassinats”. Això es deu, explica ella, a que “la resta d’agressions estan neutralitzades, ningú els ha dit que hi ha actituds que són violentes i les veuen com a quotidianes”. Precisament la cooperativa on treballa Zamora es dediquen a fer activitats extraescolars que incorporin aquest visió de gènere i fan cursos a educadors perquè puguin incorporar aquesta perspectiva i fer visibles les violències masclistes que es donen a l’aula.
Càstig a les conductes fora del model heteropatriarcal
Aquest centre educatiu de Barcelona no és que tingui alumnes amb visions especialment masclistes de les relacions de parella. A la gran majoria d’instituts on treballen aquests educadors es repeteixen aquestes respostes. Com la següent: “Una noia surt a les festes de la Barceloneta amb una amiga. Abans que l’amiga marxi, decideix anar-se’n a casa perquè està cansada. A mig camí es troba un noi, un conegut, que s’ofereix a acompanyar-la. Ella accepta, i el noi, un cop a la porta de casa, li diu: ‘Em fas un petó?’, ella s’hi nega i ell insisteix i, finalment, l’assetja sexualment. ¿Qui en té la culpa? ¿Els dos –ella per anar sola pel carrer i ell per assetjar-la– o només ell?” Foradada els deixa anar la pregunta. Sis joves creuen que és culpa del noi. Els altres deu, que és dels dos.
“Si surt sola ha de saber que pot haver-hi conseqüències”, opina una de les joves que està al taller. “Hagués pogut esperar l’amiga”, diu una altra.
“La societat diu que les noies no poden anar soles pel carrer i, si se salten això, i a més els hi fan mal, la culpa acaba sent d’elles”, explica Zabala. I així ho transmet als alumnes. “Les persones quan es salten normes socials reben un càstig”, diu l’educador. “Vivim en un sistema heteropatriarcal i entenem la societat sota aquest model: qui se salta la norma és castigat”, puntualitza Foradada. Saltar-se les normes, doncs, significa exposar-se a diversos tipus de violència masclista.
Merkel va a buscar els seus fills a l’escola?
Una altra de les raons per les quals aquestes violències no s’identifiquen és, precisament –explica Gemma Altell, subdirectora de l’Àrea de gènere, addiccions i famílies de la Fundació Salut i Comunitat–, per la desigualtat de gènere. L’acceptació d’estereotips masclistes que segueixen latents en la societat i que són presents al dia a dia fa que hi hagi actituds que es percebin com a normals.
“Si els homes cobren més que les dones per una mateixa feina deu ser perquè els homes treballen més, no?”, pregunta una de les participants del taller als educadors. “Per què hi ha més homes als consells administratius de grans empreses que dones?” Foradada llança la pregunta als alumnes, i ells responen: “Perquè els homes hi volen ser més”, “perquè per confiança deixen els càrrecs de presidència a homes”.
Segons l’informe del CIS, només un 44% dels nois considera que les desigualtats de gènere són “molt o bastant grans”, enfront un 63% de les noies que ho pensa. Segons la percepció dels joves, on hi ha més diferències entre elles i ells és en “les possibilitats de compaginar la vida laboral i familiar” –un 72% de les noies ho creu, per un 55% els nois–, i “els salaris” –un 71% les joves per un 56% els joves–.
Zabala exposa una nova situació als nois i noies del Sant Joan Baptista: si els homes prioritzen la vida laboral i les dones s’han de fer càrrec dels fills i tenen menys hores per dedicar-se a la feina, qui ascendeix abans? Com han arribat dones com Margaret Thatcher o Angela Merkel al poder? Els alumnes miren inquiets i Zabala els fa reflexionar: “són dones que per arribar al poder han hagut d’utilitzar estratègies molt masclistes. Creieu que Merkel recull el seu fill a la sortida de l’escola?”.
Segon un estudi del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut que es va publicar aquest any, un 33% dels joves d’entre 12 i 24 anys veu bé que els nois tinguin relacions amb moltes noies, però no al revés. De fet, una de les joves del taller de Salut i Comunitat comenta enmig de la classe: “si una noia està amb molts nois no té perquè ser una puta, però tampoc no és una santa”.
L’estudi del Centre Reina Sofia posa de manifest una sèrie d’estereotips propis d’una societat heteropatriarcal que segueixen definint les relacions entre els joves. Precisament, segons aquest estudi, quatre de cada deu joves creeu que el fet de tenir fills és un obstacle per la vida professional de la dona”. “Imagina’t quina pressió sobre les noies fa això”, reflexiona Altell a El Diari de l’Educació.
Insults i control de la parella, més formes de violència
L’insult cap a les noies és una de les formes d’agressió masclista més evidents. “Treballem amb els diversos tipus de violència masclista que es donen entre els joves; per una banda les violències dirigides a les noies a traves del principal insult, que és ‘puta’, també l’insult per expressions corporals, com ‘gorda’ o ‘lletja’”.
Segons el CIS, els adolescents d’entre 15 i 17 anys mostren una lleugera major tolerància que la resta de joves a la violència verbal, un 90% d’ells la consideren inacceptable, enfront al 93% dels joves de 18 a 29 anys. Per altra banda, només un 67% dels nois i un 72% de les noies d’entre 15 i 29 anys considera que les amenaces verbals són intolerables i haurien de ser castigades per llei.
“Les dones en general estan sotmeses a diverses violències, són mostrades com a objecte sexual, se’ls atribueix una imatge de les dones al servei del homes, etc”, diu Altell i afegeix, “respon a la construcció social de la imatge de la dona”.
Una altra de les violències masclistes molt estesa entre els joves, explica Altell, és la de control que es dona sobretot entre parelles. Aquesta forma de violència consisteix, explica ella, en controlar a través de les noves tecnologies el que fa la parella o en el control directe de què vesteix o amb qui va. De fet, segons els resultats del CIS, un de cada tres joves de 15 a 29 anys considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”, “impedir que la parella vegi a la seva família o amics”, “no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot o no pot fer”.
Segons Altell això es deu a que molts indicadors de violència, com la gelosia, el control, són considerats “senyals d’amor” per aquests joves, ja que se segueix creient en “el mite de l’amor romàntic”. “Insistim molt als joves però moltes d’aquestes actituds també les repetim nosaltres, els adults”, afegeix.
Contra la violència, educació amb perspectiva de gènere
La Fundació Salut i Comunitat fa quatre anys que desenvolupa aquests tallers, els fan a diverses escoles públiques i concertades de Barcelona i arriben al cap de l’any a uns 1.500 joves. El que lamenten, és que només siguin tres dies de taller i que aquests conceptes no s’incorporin a l’educació de forma transversal. La Mariona Zamora de la Cooperativa l’Esberla lamenta que acabi sent voluntat de l’educador o del centre educatiu enfocar el que fan amb aquesta perspectiva. “Hi ha molta feina per fer, cada cop hi ha més docents i organitzacions amb ganes de treballar-hi però cal una transformació veritable i han de canviar moltes dinàmiques i relacions de tu a tu, ha de ser una transformació global”, expressa Zamora.
Altell considera que només s’hi està apostant a mitges i que seria necessari sistematitzar-ho en tota l’educació. “Com són els llibres de text? La majoria de personatges històrics són homes, les dones mai són heroïnes”, comenta. “També cal parlar de l’ocupació de l’espai, al patí per exemple, els nois ocupen la majoria d’espai per jugar a futbol i per elles queden els espais privats, a les cantonades”, reflexiona. Un altre exemple és el contingut del material escolar, “els exercicis per aprendre a escriure de la meva filla eren frases que deien: ‘la mama fa sopa’, i ‘el papa té una moto’, això ha de canviar”, reivindica.
Zamora també sosté que és important que siguin els educadors els que canviïn els models identitaris i els rols. “Per exemple, si les educadores lideren les activitat de cures i els educadors homes les de jocs actius, canviar-ho”.
Amb tot, Altell lamenta que no hi hagi una llei d’educació que contempli la visió de gènere de forma transversal i que no s’integri aquest aspecte al currículum dels professors, mentre estan a la universitat
