Al bell mig de Vilassar de Dalt, un poble del baix Maresme, trobem l’escola La Immaculada, una escola concertada, petita, d’una sola línia, que treballa per projectes sempre relacionats amb l’art i molt familiar. Antigament era una escola de religioses concepcionistes, però ja fa disset anys que va passar a ser de les famílies. El seu lema és: Una escola a on fer-se preguntes. Així que avui volem fer-ne algunes a Dimas Fàbregas, que fa més de trenta anys que és mestre d’art en aquesta escola i en fa nou que n’és el director.
Què és per a tu l’art? I l’art en l’educació?
Penso que realment l’art és un element que pot ajudar a transformar l’educació. Quan tu introdueixes aquests llenguatges artístics en un procés d’aprenentatge ja estàs transformant. La mirada artística enriqueix el procés d’aprenentatge, que és un procés complex i fascinant. Fet que ens demostra que l’art està connectat amb tots els elements de la vida.
A la nostra escola tenim una activitat a primària que es diu L’artista de la setmana, una franja de mitja hora setmanal de conversa a partir d’una obra art. Aquesta ens permet treballar el raonament, l’oralitat, actituds democràtiques i de respecte envers els altres, etc. molt més enllà de conèixer als mateixos artistes i la seva obra. Per analitzar-la sempre ens fixem en tres coses: l’aproximació emocional que és la que respon als sentiments i emocions que ens provoca, l’aproximació física per conèixer els materials i tècniques que s’han utilitzat, i l’aproximació conceptual que és la que ens permet fer-nos preguntes.
De fet, tots els aprenentatges de l’escola es lliguen amb algun llenguatge artístic. És un camí de dues direccions, pot ser que els presentem l’obra d’un artista que els faci reflexionar i fer-se preguntes, o bé que investiguin sobre un tema que els preocupa o encurioseix a partir d’un artista que també s’hagi interessat per aquesta temàtica.
Al llarg de la teva formació, en quin moment vas veure clar que l’art era una clau per l’ensenyament?
Des del primer moment. Quan em van proposar de fer educació artística, jo ja pensava que l’art en l’educació és clau. De fet, quan es va començar a parlar de globalitzar aprenentatges, jo ja feia temps que ho feia suggerint als alumnes d’analitzar i veure com treballen els artistes, tenir-los com a referent, per després poder-ho aplicar a la nostra manera, no copiant-los si no aprenen les seves formes de fer.
Pensa que jo ja fa trenta anys que treballo en aquest sentit. A l’escola fa molts que treballem els artistes i la seva tècnica, visitem museus i altres espais artístics, i fem les nostres instal·lacions i obres d’art que mostrem a les famílies. Tot plegat fa que mestres, alumnes i famílies potenciïn la seva mirada crítica i això és un dels valors més positius que té la nostra escola.
I com és que no hi ha especialista d’art als centres educatius?
La veritat no ho sé, i tampoc ho entenc. Hi ha el de música, el d’anglès… Seria ideal que hi hagués més especialistes. Cadascú expert en una àrea, i ajudar-nos i enriquir-nos mútuament. Però també penso que el més fonamental és establir connexions entre nosaltres. És important que l’equip de mestres comparteixi. Aquí en ser una escola petita, som poquets i, per tant, tots ens impliquem molt.
Però a poc a poc es van fent avenços. Jo ara estic molt content amb la Carta de les Arts a l’Educació del CoNCA. Ha estat molt bonic veure com més de tres-cents professionals de l’educació i les arts s’han reunit i unit forces per poder redactar un full de ruta que aposti per l’art en l’educació.
Has estat coordinador a l’ICE de la UAB de l’equip d’art i escola. Quina era l’emissió d’aquest equip? Encara hi continues?
El grup ja existia i jo hi vaig entrar a formar-ne part. De fet, va ser gràcies a Carmina Bosch, una professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens va venir a fer un assessorament en llengua. Quan li vaig explicar tot el que feia a l’aula em va parlar del grup d’Art i Escola de l’ICE i de seguida m’hi vaig apuntar. Més endavant em van oferir portar-ne la coordinació, però la vaig deixar quan vaig agafar la direcció de l’escola. Però el grup continua existint, oi tant!
També col·labores amb museus, què et demanen? I què representa per a tu poder participar-hi?
Amb aquesta idea d’educació 360 a on tots som agents educatius cada cop hi ha més museus implicats que també ofereixen formacions a mestres. Aquest és el cas de la Fundació Joan Miró o el museu Picasso.
Recordo especialment una formació que vaig fer amb Apropa Cultura al museu Picasso. El públic que vaig tenir era molt diferent de l’habitual, persones que cuiden d’altres persones. Em va meravellar la quantitat de recursos i la imaginació que tenen per tirar endavant en el seu dia a dia. Va ser una experiència preciosa.
De fet, ara aquestes col·laboracions les faig molt de la mà de Marco Fragoso, també mestre d’art a l’Escola Camins de les Franqueses del Vallès, i Toni Vila, mestre d’art de l’Escola Betània Patmos de Barcelona. Junts hem format el 3art educa per tal de fer formacions a mestres. Vam començar per la pandèmia fent petites píndoles, amb idees per poder fer a casa, i ara continuem. La veritat és que ens entenem molt bé i preparem materials, eines i recursos per a les formacions. Just ara tenim una col·laboració amb la Fundació Joan Miró. Una proposta per a famílies amb una nova mirada per anar més enllà dels colors de Miró.
Un cop obres la caixa de l’art en l’educació no te l’acabes. Jo sempre dic als mestres que cal sortir de la zona de confort per ensenyar i aprendre. Si t’arrisques i estàs al dia de tot poden sortir coses ben xules.
De fet, amb el MACBA vas fer la prova pilot d’una de les primeres escoles Magnet, projecte de la Fundació Jaume Bofill. I ara formes part de l’Equip de Formadors d’Aliances Magnet. Com és treballar en aquest projecte?
Actualment, col·laboro puntualment amb la Fundació Jaume Bofill pel projecte d’escoles Magnet. En el seu moment, vaig tenir la sort de participar en la implementació d’aquest projecte aquí a Espanya. Va ser a cinc escoles pilot com la de Josep Maria de Sagarra al barri Vallcarca de Barcelona que tenia com a partner el museu del MACBA. La meva missió era fer de pont perquè ambdues parts veiessin com podien aprendre els uns dels altres i el revés.
Les escoles Magnet són centres amb poca matrícula, estigmatitzats, etc. que es vinculen amb un partner que potser una institució cultural o relacionada amb el món de la ciència. La vinculació que en neix sovint pot fer revertir la situació de l’escola. En el cas de l’escola Josep Maria de Sagarra així va ser, va aconseguir girar-la com un mitjó. Ara tenim una escola a on les arts estan molt implicades.
Per mi és un projecte molt maco perquè és tot un repte, i penso que m’ajuda a créixer professionalment i n’aprenc moltíssim.
També ofereixes formacions a centres i professorat perquè adoptin els llenguatges artístics com a punt motivador en els seus projectes educatius. Et sents com una mena d’influencer de mestres i dels teus alumnes?
Fa molts anys que ofereixo formació a mestres i realment en tinc moltíssima demanda. Cada curs em sorprèn veure que em continuïn demanant parlar d’art i educació, però jo em sento molt agraït. Sobretot perquè això també vol dir que cada cop hi ha més mestres, centres, centres de recursos, institucions, biblioteques, entitats culturals, etc. que realment valoren l’art en l’educació.
Aquesta feina d’anar formant mestres i assessorant centres, realment em fa sentir molt content. Tot plegat ens permet fer xarxa per anar compartint i aprenent constantment. Veure què fan els altres i mostrar el què fem és molt interessant.
Jo no estic massa el cas, però un dia algú em va dir tens 3000 seguidors al Twitter i jo vaig pensar: Mare de déu senyor! Potser sí que això vol dir ser influencer. Està clar que els mestres d’alguna forma o d’altra influïm sobre els nostres alumnes, això segur i, per tant, hem de poder ser unes bones influències per ells. Amb els meus alumnes sí que veig un canvi, sobretot amb els que es fan grans i surten de l’escola. Quan me’ls trobo pel carrer o les xarxes i em diuen “he anat a veure una exposició…”, sempre penso que hem obert una finestra nova. Ja que són alumnes que han après que l’art és una manera de comunicar, de gaudir i han entès que sense l’art la vida no és tan bonica.
I a tu qui i què t’influeix?
A mi m’han influenciat molt dues persones. Per un costat, Amelia Arenas, portava un projecte dins la Fundació La Caixa que es deia MIRA (Mètode Interactiu de Reflexió a partir de l’Art), algunes escoles hi participàvem i ens feia formacions. I per l’altre, Neil Mercer, expert en llengua, i que vaig conèixer durant l’època de l’ICE. Ell ens va ensenyar que la paraula és la nostra eina més important de comunicació. Jo aquesta idea la vaig ajuntar amb les paraules que ens provoca l’art, ja que una peça d’art ens ha de fer pensar, reflexionar, conversar, debatre… i així aprenem.
A part també m’influeixen i aprenc de tots els companys i companyes que em trobo en el meu dia a dia l’escola, i en tots aquests equips i processos en els quals he estat. Com el de les escoles Magnet amb Fanny Figueras, David Vilalta, Xavi Geis, Victòria Carbó o Roser Argemí.
Ara aprenc molt amb en Marco i el Toni de 3art educa. Tenim tres mirades diferents sobre l’art, i ens complementem molt bé. Cadascú té molt clar com n’és de crucial l’educació en l’art als centres, per tal que els infants tinguin experiències educatives de gran qualitat.
Ara ets director a l’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt, com és el projecte educatiu de la vostra escola? Algun projecte que ara tingueu entre mans o futur que puguis explicar?
A La Immaculada des dels inicis se’m va valorar molt que tingués una educació artística. Quan vam fer el canvi de titularitat, aquell moment va ser cabdal per reinventar-nos. Nosaltres vèiem que hi havia escoles que estaven fent coses, i que nosaltres també les fèiem. Així ens vam poder enganxar a projectes com el de l’Escola Nova XXI i al Laboratori de Transformació Educativa que ens permetien avançar en aquest sentit. I a poc a poc, els llenguatges artístics van guanyar pes en tot aquest esquelet que és el projecte educatiu de la nostra escola. Som una escola formigueta que ens agrada estar a tot arreu, allà a on vèiem una oportunitat de transformació educativa.
Per mi l’escola és un laboratori. Cada any fem projectes, però n’hi ha dos que es van intercalant any rere any. Per una banda, tenim, L’arbre de les preguntes a on els infants expressen les seves preguntes i en busquen plegats les respostes. I per l’altre, el Congrés d’Aprenentatges a on triem un gran tema d’escola per a investigar conjuntament. Ens barregem per comunitats de petits, mitjans i grans, i estudiem aquest tema i altres subtemes que han triat els alumnes. Al final hi ha un congrés amb les seves acreditacions i cada grup exposa amb ponències el què ha après sobre aquest tema.
Tenim també el projecte d’aprenentatge de km 0, a on preguntem a experts sobre qüestions que humilment el mestre no en té la resposta. Aquest genera un valor important als veïns i veïnes i a la vegada convertim a tothom en un agent educador.
Com convenceries algú de l’escola més tradicional que l’aprenentatge també pot ser creatiu?
M’he trobat persones, sobretot en formacions de claustres i formacions d’equip de mestres, que no ho veuen tant clar això de l’educació en l’art. Però és important escoltar-los per tal de després donar-los eines i posar-los en situacions a on vegin que sí que és possible, i que ells també són capaços de sortir de la zona de confort, transformar-se i aprendre.
Recordo molt el cas d’una mestra de l’escola Josep Maria de Sagarra, de la prova pilot de les escoles Magnet, ella estava a punt de jubilar-se i va ser valenta i es va animar a veure art contemporani al MACBA. Al final em va venir a veure i em va reconèixer que havia gaudit moltíssim amb l’experiència i que no s’imaginava que els seus alumnes poguessin dir-li coses tan interessants.
Com et definiries com a professor? Com són les teves classes?
Les meves classes són molt de plantejar una idea a partir d’un artista o la seva obra. Després deixem un temps de reflexió, d’organitzar-nos, etc. per veure quina acció podem fer per expressar aquesta mateixa idea. Així s’activen els processos d’analitzar els materials, les tècniques artístiques, etc. Sempre són propostes obertes per tal de tenir també respostes obertes i donar visibilitat a la gran diversitat.
De fet, gràcies a les maletes d’artistes que arriben a les classes d’infantil els més petits poden començar a conèixer la gran diversitat de l’art. Ja que amb elles treballen artistes de totes les disciplines, aprenen diferents tècniques artístiques i comencen a fer-se preguntes.
Quina ha estat la millor resposta que t’ha donat un infant respecte a l’art?
Dels infants n’aprenem moltíssimes coses. És bonic veure com es van fent grans i veuen que l’art obre portes i els dona oportunitats i possibilitats.
Recordo ara mateix un grup classe de sisè que va voler ajuntar l’art i les matemàtiques. Van buscar els números que els identificaven i jo els vaig ensenyar artistes que utilitzaven números en la seva obra. Així van fer una obra de gran format en diferents tonalitats de blau.
També un altre sisè els va encuriosir molt saber per què els carrers del poble tenen el nom que tenen. Van buscar informació a la biblioteca, però no van trobar cap llibre que en parles. Per això, van decidir fer-lo ells mateixos. Un projecte que els va portar a parlar amb arxivers, editors, etc. Van dissenyar la coberta i van aconseguir els diners per publicar-lo fent una rifa d’una panera per Nadal. Ara el seu llibre, Els carrers de Vilassar, es troba a la biblioteca.
Com t’imagines l’escola del futur? Ens queda molt camí per recórrer?
Jo crec que quan entres en els processos de transformació educativa, t’adones que no s’acaba mai perquè sempre hi ha camí per recórrer.
L’escola del futur ha de donar oportunitats a tothom, tenir molt en compte aquestes diferències entre infants, que els doni veu per poder opinar sobre l’escola i el seu funcionament, i un equip de mestres que treballi més en xarxa. M’imagino una escola que es connecta amb el seu entorn immediat i gràcies a les noves tecnologia amb altres parts del món.
I dono per fet que tots els camps de coneixement i totes les disciplines artístiques hi seran presents. Perquè en el fons l’educació es tracta de trobar les connexions que hi ha en tots aquests coneixements.
I als nens i nenes d’avui, creus que amb totes les eines que els hi estem donant sabran enfrontar-se al món que els espera?
La veritat és que a mi em sorprèn molt com parlen els infants i joves d’avui sobre el món que els deixem. Et diuen directament: els adults no ho heu fet bé. I tenen clar que ho han d’arreglar però amb la nostra ajuda.
Tenen molt clar que les coses han de canviar, i se senten apoderats i amb força per fer-ho. Quines eines tindran, és difícil de saber. Però actualment hi ha gent jove que ja està fent iniciatives, i també iniciatives artístiques que permeten començar a cuidar més del nostre planeta.
El món que ve, el futur dels infants, és un món interconnectat, més sostenible, més just i que busca millorar la qualitat de vida de tothom.
