Waldemar Neves és aquests dies a Barcelona per fer una complementació de la seva tesi doctoral sobre les tècniques o metodologies d’ensenyament per al desenvolupament moral en alumnes de Medicina. És professor a una universitat del Brasil, on hi imparteix Bioètica per futurs doctors. Com educa Neves l’ètica i valors amb els seus estudiants? En dóna algunes pistes en aquesta entrevista, on reclama que “els governs han de treballar perquè l’ensenyament de valors sigui una matriu permanent del currículum acadèmic”.
Treballes amb joves, futurs metges brasilers. Com s’ensenyen els valors propis de la Medicina?
Encara avui no sabem quina és la millor manera d’ensenyar valors. Jo faig classe a alumnes de Medicina. Tenim nois i noies que arriben a la universitat amb 16 anys i en surten amb 23 i amb la responsabilitat de tenir vides a les seves mans. Ensenyar bioètica és una tasca molt difícil perquè posa en segon pla la part tècnica i treballa sobre l’ètica professional. L’ensenyament de la bioètica i dels valors en general s’ha de fer amb paciència i molta calma.
Amb quin coneixement sobre la importància dels valors arriben els alumnes a la universitat?
La gran majoria dels alumnes universitaris arriben amb uns ideals socials que van perdent a mesura que es formen. Alguns autors i, ho comparteixo, afirmen que hi ha espais de desenvolupament moral. Però també es parla de regressió moral, perquè en comptes de desenvolupar-los, es pateix una important regressió. Això es deu a l’entorn social i als vincles que es creen amb altres col·lectius i persones. La falta d’ètica dins la pròpia societat, la falta de respecte cap als altres, les situacions de discriminació, tractament als serveis públics o les mateixes relacions en la vida quotidiana fan que aquests joves no vegin els valors com una necessitat i, en conseqüència, els consideren un element innecessari. D’aquí que alguns trepitgin la universitat sent uns idealistes i en surtin cínics.
No és fàcil doncs, educar en valors, sobretot si hi ha temes sensibles que treballen de prop aquests valors i que són aspectes centrals de les polítiques públiques de molts països.
Tots tenim una motxilla plena de valors i vivències que portem, un bagatge i no ens en podem desfer. En el meu cas, el de la bioètica, hi ha dues grans qüestions que centren tots els debats: l’inici i el final de la vida. L’avortament porta a preguntar-nos quan comença la vida i l’eutanàsia quan arriba la mort i la manera com ho fa. Això és bioètica dura i s’ha de saber molt bé com entrar aquests temes als alumnes, que provenen d’entorns molt diferents i formen part de famílies amb sensibilitats i ideologies diverses.
Posem-nos en situació i imaginem que som en una classe. Com plantegem una aproximació moral a l’avortament?
El primer que hem de fer és que els alumnes s’aturin un moment i escoltin els arguments dels que no pensen com ells. Si jo estic a favor de l’avortament, m’he de posar a la pell de l’altre per saber què el porta a estar-hi en contra. Per posar en pràctica això, utilitzem tècniques d’aprenentatge d’educació moral com ara debats, en els quals els estudiants han de ser capaços de defensar els arguments de la postura contrària. La discussió dels arguments a favor i en contra els fa descobrir l’empatia i els fa més tolerants.
Aquest podria ser un debat llarg que plantejaria molts dilemes. Com s’arriba a una conclusió moralment vàlida?
Alguns teòrics afirmen que ‘el millor ingredient en la vida d’un ésser humà és fer el bé i el que és bo’. Seguint aquesta premissa, des d’un punt de vista ètic sempre s’estaran fent bé les coses. Si ensenyem valors, educació moral i ètica, hem d’ensenyar a les persones a tenir valors i criteri per a prendre decisions de forma ètica, sigui quina sigui la seva opinió. La presa de decisions està sovint marcada pel que els altres pensaran de les meves accions. La idea d’educació moral és fer el que el teu judici moral, la teva consciència, et guïi. La humanitat canviaria per complet.
Quines són les principals diferències que has observat entre Espanya i Brasil?
A les universitats, un professor té a classe més de cent alumnes. Com podem ensenyar valors a 100 persones, que pensaran totes elles diferents, amb els seus prejudicis? Com generar un debat? Al meu país no treballem els valors com ho feu aquí ni tenim les estructures de recerca i estudi sobre aquestes qüestions. Espanya és un país desenvolupat i forma part d’Europa. AL Brasil encara hi ha molta feina per fer culturalment parlant. L’educació moral està molt vinculada a aquest aspecte cultural i social que al Brasil tot just comencem a treballar i, per tant, es poden extreure moltes coses positives del sistema educatiu a Espanya, en aquest sentit.
Per contra, aquí cada vegada és més estesa la idea que som una societat individualista i egoista.
Si no es respecta l’altre, si les seves opinions, la seva cultura, la seva qüestió social, si hi ha imposicions, si no t’adones que cal ajudar als altres… L’ésser humà és cada vegada més individualista? Sí. Jo crec que l’educació en valors és una fórmula per treure les persones de la seva zona de confort. A Europa, la crisi dels refugiats és un gran exemple per pensar quins valors es tenen com a societat. S’està parlant molt de solidaritat, però som realment capaços d’imaginar com ens sentiríem si fóssim nosaltres els que haguéssim de marxar de casa per una guerra? Com seríem si Espanya visqués permanentment amenaçada pel terrorisme? Com viuríem demanar asil a un país i que ens rebutgessin?
És evident que el treball dels valors és discret i lent. Quins punts cal reforçar de cara al futur?
Tot acaba sent una qüestió política. Els governs han de treballar perquè l’ensenyament de valors sigui una matriu permanent al currículum acadèmic, des de l’escola fins a la universitat o la formació professional. I a més a més, fan falta plans de treball, materials que ajudin a posar en pràctica l’educació en valors a les aules.
