Les start-up són iniciatives empresarials basades en la innovació (normalment tecnològica) i en l’escalabilitat. Són una part del teixit empresarial en creixement per tot el món, també a casa nostra. Barcelona està dins del top 20 de la Unió Europea en captació de la inversió de hubs tecnològics (Mobile World Capital, 2019). La majoria dels serveis oferts per aquestes start-ups són productes o serveis en línia, bàsicament centrats en la tecnologia per la llar, per la salut i el benestar, sobre transports, viatges, o d’aplicacions per a empreses (Steigerhal, Mauer, & ESCP Europe, 2018).
L’educació, i més concretament el sector edtech (tecnologia educativa), no és dels sectors que més destaquen en les startups catalanes, però això podria canviar. Per posar algunes dades, entre 2010 a 2017 es van invertir 2.300 milions de dòlars en companyies de tecnologia educativa d’educació infantil i primària als Estats Units (Edsurge, 2017). Hi ha 10 start-ups al món de l’edtech que tenen un valor superior als 1.000 milions de dòlars (conegudes com a unicorns), de les quals 7 son a la Xina, 2 als Estats Units i 1 a l’índia (Zhang, 2019). Xina és líder en número de start-ups i en volum econòmic. Només a Pequín hi ha més de 3.000 start-ups del sector edtech. Segons l’informe Global EdTech Ecosystem, a Londres n’hi ha 520. Segons el Barcelona & Catalonia Startup Hub, a tot Catalunya n’hi ha 73. El creixement del sector edtech es basa en les noves possibilitats tecnològiques, però també en la idea que el sistema educatiu ha quedat antiquat, que no respon als reptes de la societat actual (altament tecnologitzada i globalitzada) i que cal revolucionar l’educació. Davant de l’escenari de la necessària actualització educativa, el sistema educatiu es tensa.
Segons la Comissió Europea, hi ha una manca d’inversió en l’educació pública a Espanya, que s’ha estancat per sota la mitjana europea, i en canvi hi ha més inversió en l’educació privada (European Comission, 2019). Com es pot fer front als reptes del S.XXI sense les eines necessàries? Aprofitant aquest escenari, de manera oportunista sorgeixen iniciatives de caire privat que procuren aportar respostes. Allí on no arriba el sector educatiu públic ho coparà el sector privat o, si més no, hi acabarà influenciant. El projecte d’iniciativa privada Escola Nova XXI va acabar sent adoptat pel Govern (Saura, 2019). Paral·lelament, diversos centres adopten programari i materials de la indústria edtech que acaben canviant la seva manera de fer com per exemple, les eines de Google Educació o l’entorn Class Dojo, plataformes de gestió de processos educatius i de monitorització dels estudiants. D’entrada no és dolent, ja que poden guanyar certa agilitat i formes de treball més còmodes i possibilitadores per l’aprenentatge. Però hi ha diversos riscos com la pèrdua de control de les dades generades, l’adopció de formes de treball basades en la individualització, el control de la conducta o basar l’aprenentatge en la mera seqüenciació de continguts.
A banda de les start-ups que ofereixen serveis edtech, apareixen també “start-ups escoles”, és a dir, centres educatius sencers que, amb l’excusa de la renovació pedagògica, parlen de canviar-ho tot i aconsegueixen grans quantitats de finançament privat que encara reforça més el seu màrqueting. Han detectat que en el sector educatiu hi ha marge per fer-hi negoci perquè és un espai molt social, amb moltes persones implicades i que dura tota la vida. Es poden automatitzar processos i abaratir costos a través de substituir docents per algoritmes, vendre dispositius, continguts, programari, mobiliari, etc. En general, aquestes empreses no pretenen fer un món millor com les iniciatives de renovació pedagògica de finals del segle XIX i principis del XX sinó que pretenen crear un relat de màrqueting pedagògic (no sempre gaire ben explicat) i influenciar el sistema educatiu públic.
A la Xina, diverses start-ups de l’edtech ja han entrat al sistema educatiu on hi apliquen mecanismes de reconeixement facial o diademes d’activitat neuronal entre d’altres dispositius que poden fer de l’escola una espai asfixiant. Als Estats Units, les Alt Schools eren centres amb pocs docents, amb càmeres de vigilància (monitorització) i educació 1×1. Un programari creava llistes d’aprenentatge en funció de les necessitats de cada estudiant, detectades amb algoritmes d’intel·ligència artificial que registraven l’actuació de l’alumne, i adaptaven el nivell de dificultat de les activitats d’aprenentatge en consonància. S’hi podia matricular els fills per 30.000$ l’any. A Barcelona hi trobem Learnlife, una iniciativa que compta amb el suport de gent com el cuiner Ferran Adrià o el conseller delegat del GSMA, John Hoffmann, entre altres. Té un preu de 8.000€ l’any pels programes a temps complet, encara que no estan habilitats per donar cap acreditació oficial del sistema educatiu formal.
Tot i haver reunit 174 milions de dòlars de finançament, les Alt Schools van tancar el juliol de 2019, després de dos anys d’activitat. Així i tot, el somni de fer negoci amb l’educació (amb l’excusa de revolucionar-la) continua ben viu. No oblidem que l’escalabilitat i l’expansió es troba a l’ADN de les start-up. Per això, la perspectiva crítica en educació és imprescindible. Convindria que, des del sector educatiu (també des de les facultats d’educació) s’analitzessin críticament les possibles implicacions i riscos que poden comportar l’adopció de certes eines, serveis i relats promoguts per actors importants del lucre. No per descartar directament les opcions del sector edtech, que n’hi poden haver de molt valuoses, sinó per ser-ne conscients i tenir eines per evitar que el futur del sistema educatiu acabi sent colonitzat per la “tecnologia del control de les persones” i pels venedors de fum i pseudo-pedagogia.
Referències
Edsurge (2017). The State of Edtech 2016. Recuperat de: https://www.edsurge.com/research/reports/the-state-of-edtech-2016
European Comission. (2019). Education and Training Monitor 2019. Recuperat de: https://ec.europa.eu/education/sites/education/files/document-library-docs/2019-education-and-training-monitor-summary.pdf
Steigerhal, L; Mauer, R. ESCP Europe. (2018). EU Start-up Monitor. Recuperat de: http://startupmonitor.eu/EU-Startup-Monitor-2018-Report-WEB.pdf
Mobile World Capital. (2019). Startup Ecosystem Overview 2019. Recuperat de: https://empreses.barcelonactiva.cat/documents/20592/209207/Digital+Startup+Ecosystem+Overview+2019/b13da216-5b5a-40e2-9a6d-dd9a074e6a69
Saura, V. (18 de desembre de 2018). Educació assumeix el programa Escola Nova 21 per fer-lo arribar a tot el país. El Diari de l’Educació. Recuperat de: http://diarieducacio.cat/educacio-assumeix-el-programa-escola-nova-21-per-fer-lo-arribar-a-tot-el-pais/
Zhang, V. (2019). China EdTech Series: Why we should be paying attention to China. Navitas Ventures. Recuperat de: https://blog.navitasventures.com/china-edtech-insights-part-1-e08bff139e73
