Educació assumeix el programa Escola Nova 21 per fer-lo arribar a tot el país

El Departament d’Educació i el Programa Escola Nova 21 han arribat a un acord per tirar endavant les anomenades “xarxes d’actualització educativa”, un acord que vol fer extensiu a les altres xarxes educatives existents. "Volem escoles que col·laborin, no que competeixin", ha subratllat en la presentació el número dos del Departament, Carles Martínez.

Víctor Saura
 
 
 

Alcaldes i alcaldesses, amb Carles Martínez i Eduard Vallory | Foto: Departament d’Educació

El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, acompanyat de diversos alcaldes de les dues entitats municipalistes (Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya) i del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, han presentat aquest matí l’acord pel qual aquest programa que va néixer fa dos anys i mig a partir de diverses institucions socials amb la voluntat d’impulsar el canvi, la innovació o la transformació educativa (s’han anat usant aquests substantius indistintament) es converteix en una política pública.

D’aquesta manera, es replica la fórmula de Barcelona, on fa més d’un any que funcionen les “Xarxes pel Canvi”, liderades pel Consorci d’Educació i amb la clara voluntat de no deixar al marge cap centre de la ciutat sostingut amb fons públics. Gràcies a aquest acord, a la resta del país naixeran ara les “xarxes d’actualització educativa”, el desplegament de les quals estarà liderada pel departament d’Educació amb la col·laboració dels ens locals i d’Escola Nova 21.

El programa a priori finalitzarà el 31 de juliol de 2020, per la qual cosa a la pràctica s’allarga un curs més, ja que la previsió inicial dels impulsors d’Escola Nova 21 (iniciativa impulsada per UNESCO Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, l’Obra Social La Caixa, la UOC i la Diputació de Barcelona) era que tingués una durada de tres anys: 2017-2019. “Des del Departament us volem donar les gràcies pel treball que heu estat fent i us demanem que ens continueu ajudant com a mínim durant aquest trànsit d’un any i mig perquè les xarxes estiguin plenament integrades a la política educativa del Departament i esdevinguin política pública”, ha dit Carles Martínez en la seva intervenció.

Xarxes de millora, una xarxa de xarxes?

El secretari de Polítiques Educatives ha subratllat que el Departament vol liderar totes les xarxes, no només la d’Escola Nova 21, i ha citat expressament altres com la Xarxa de Qualitat i Millora de l’FP, la Xarxa de Competències Bàsicques o la Xarxa d’Instituts Escola. Així, Martínez ha anunciat que a partir del gener posarà en marxa unes xarxes pròpies, les “xarxes de millora”, a municipis com Sant Vicenç dels Horts, Esplugues, Ripollet, Terrassa, Mataró, Vilanova i la Geltrú o Tortosa. S’entén que la voluntat final és integrar sota aquest paraigües, “amb el lideratge dels Serveis Territorials, la Inspecció educativa i els Serveis Educatius”, totes les xarxes existents. “Educació incorpora Escola Nova 21 a les xarxes de millora del Departament amb l’objectiu d’impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat”, ha dit Martínez.

Carles Martínez i Eduard Vallory, durant la presentació de l’acord | Escola Nova 21

“L’estràtegia del Departament és sumar esforços de tot el treball col·laboratiu. Volem centres que no competeixin entre ells, sinó que col·laborin entre ells”, ha afegit Martínez, el qual també ha destacat l’important paper que a partir d’ara correspon als ajuntaments: “L’educació ha sobrepassat les parets de l’escola, i en aquest escenari els ajuntaments es converteixen en els actors principals que posen el línia tots els agents educatius del seu entorn. Els centres educatius són els nusos de la xarxa, però qui ha de teixir la xarxa, qui ha de liderar el territori, són els ajuntaments”.

Per la part dels alcaldes, han pres la paraula Núria Parlon (Santa Coloma de Gramanet), David Saldoni (Sallent i president de l’ACM), Lluïsa Moret (Sant Boi i responsable d’educació de l’FMC), Carmela Fortuny (Sant Cugat), Carles Escolà (Cerdanyola del vallès), Laura Campos (Montcada i Reixac) i Teresa Aymerich (Sant Vicenç dels Horts), tots ells vinculats a diferents famílies polítiques.  Els acaldes i alcaldesses han mostrat el seu “ferm compromís” amb el projecte i han subratllat el que suposa de reconeixement del paper educatiu que juga el món local. Entre el públic també hi era el diputat d’educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet.

Comissió Mixta

L’acció conjunta es coordinarà des d’una comissió de treball constituïda per les quatre parts (Educació, ACM, FMC i EN21), en el marc de la Comissió Mixta que ja conformen el Departament i les entitats municipalistes. El punt de partida seran els anomenats 30 centres de la mostra d’Escola Nova 21 i les actuals 60 xarxes del programa (de les quals, 22 són les Xarxes pel Canvi de Barcelona), que enllacen al voltant de mig miler de centres, si bé és probable que experimentin modificacions i encara més que se’n creïn de noves. Aquestes xarxes són la clau de volta de la transformació educativa, ja que a través d’elles s’assoleix la transferència de coneixements entre els centres que fa temps que treballen les metodologies innovadores i aquells que no han fet encara el pas.

L’organització i dinamització d’aquestes xarxes passarà a ser responsabilitat directa dels serveis centrals del Departament. Personal del Departament assumirà el mentoratge dels centres implicats i, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, testarà, supervisarà i avaluarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, extraient-ne les evidències i els aprenentatges que permetin generalitzar aquest procediment de transformació dels centres educatius. En aquest punt jugarà un paper important la inspecció.

La iniciativa emprarà la Rúbrica de canvi, elaborada a proposta d’Escola Nova 21 i validada pel Departament d’Educació, com a instrument autoavaluatiu i d’orientació dels centres en el seu procés de canvi. Aquesta eina es perfeccionarà durant la vigència d’aquest acord, a través de la interacció amb equips directius i amb inspeccions, per tal de dotar els centres d’un instrument sòlid que els acompanyi en el treball per a l’actualització i la innovació.

“A partir d’ara Escola Nova 21 passa a tenir una funció més operativa –ha explicat Vallory–, ja que el lideratge passa al Departament d’Educació i al treball conjunt amb els municipis, mentre que l’equip d’Escola Nova 21 treballarà amb el Departament per validar el protocol de canvi intensiu, ja que l’objectiu és que les xarxes d’aprenentatge col·laboratiu esdevinguin normalitat al sistema i assentar unes bases per impulsar un pla d’actualització del sistema educatiu”. Segons la nota de premsa difosa pel Departament, amb la finalització del programa, el 31 de juliol de 2020, “Escola Nova 21 s’extingirà, un cop el programa hagi transferit el coneixement i els procediments desenvolupats a les administracions públiques”.

L’anunci ha aixecat algunes crítiques, en especial perquè en el seu moment un dels impulsors d’Escola Nova 21 va ser Educaixa. El conseller d’Educació, que no ha pogut assistir a la presentació perquè havia de ser al Parlament, ha aclarit a través d’un tuit que La Caixa no forma part de la xarxa.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*