Sempre havíem pensat que l’aprenentatge servei ens feia sortir dels centres educatius per realitzar un servei a la comunitat. No podíem imaginar que hauríem de pensar projectes d’aprenentatge servei tancats a casa, tant en el moment d’idear-los com en el de realitzar-los. Però sí, això és just el què ara us proposem.
Ens volem mantenir en l’esperit de l’aprenentatge servei: una proposta educativa que combina l’aprenentatge i el servei a la comunitat en un sol projecte que és formatiu en la mesura que els joves treballen sobre necessitats de l’entorn per millorar-lo.
Ja han començat a sortir projectes fets des de casa per pal·liar conseqüències de la COVID-19: fer mascaretes, escriure cartes o fer dibuixos pel personal sanitari, fer vídeos animant a usar la mascareta en la vida diària, llegir textos a gent gran via telèfon o vídeo, fer propostes per saludar sense encaixar les mans, entre d’altres. Però segur que, a més a més, hi ha possibilitats que encara no ha imaginat ningú.
Propostes que es poden fer en petits grups, usant eines de comunicació virtual i realitzant el servei sense trencar cap de les recomanacions sanitàries.
Però, per què val la pena suggerir aquest repte al nostre alumnat?
Primer per un motiu curricular. Tots els projectes d’aprenentatge servei i de Servei Comunitari treballen la competència social i ciutadana i, cada un d’ells, d’acord amb la seva temàtica, treballa també altres competències curriculars. Per tant, estem davant d’una activitat que posa en joc aprenentatges escolars. Però ho fa proposat a l’alumnat una activitat imaginativa, creativa, per a la qual caldrà organitzar-se i acordar les accions que cadascú haurà de realitzar i després sumar per tal d’obtenir el resultat final. I, pel damunt de tot, és una activitat que els mostrarà que les competències serveixen per fer coses útils a la comunitat. Aprendre fent un servei a la comunitat.
També per un motiu cívic. Sabem que l’aprenentatge servei és una experiència educativa que defensa que l’alumnat ha de contribuir de veritat al bé comú.
Seria incomprensible que just ara que hi ha necessitats arreu no demanéssim ajuda als joves. Seria una manca de confiança, un enorme menyspreu, que ni els apodera ni els educa en la responsabilitat. Desgraciadament estem davant d’una oportunitat immillorable d’educació per a la ciutadania. Demanar-los que donin un cop de mà, pot ser una experiència que els marqui per sempre. Qui contribueix a la comunitat, se’n sent part i participa.
No és un bon moment de suggerir esforços afegits al professorat, però potser aquesta proposta us pugui ser útil pel currículum i us sembli cívicament encertada. Si és així podeu trobar indicacions per compartir l’experiència al Butlletí del Centre Promotor d’ApS.
