Els humans, com la resta d’éssers, som interdependents. Des del naixement fins a la mort passem molts moments en els quals si no fos per la cura dels altres no sobreviuríem. També som ecodependents, ja que per sobreviure necessitem establir una bona relació amb la naturalesa. La nostra vida també depèn de com ens comportem amb ella, però hem assistit i estem assistint a un model social que prima el benefici i el guany per sobre del benestar, que opta per la competitivitat i l’èxit individual per sobre de la col·laboració entre les persones i d’aquestes amb la resta dels éssers vius. Una manera de fer totalment oposada a responsabilitzar-se per cuidar la vida, un aspecte bàsic tant per la bona conservació del Planeta com per la nostra felicitat.
En un recent informe de la revista Nature, un bon grapat de científics han avisat que ja hem sobrepassat 7 dels 9 aspectes bàsics per conservar-nos en el Planeta. Hem de continuar per aquest camí? Fins ara les cures per la vida, tan necessàries i tan poc reconegudes, han estat portades a terme en gran part per les dones que han desenvolupat una saviesa i un llegat molt necessari per tal de mantenir la vida, però el sistema patriarcal i econòmic dominant ha invisibilitzat aquestes tasques, ja que el que no és rendible en termes de mercat no interessa i les ha portat a la marginació per un cost 0€ o per un valor escàs. Tanmateix, les cures per la vida és el que ens permet i ens permetrà viure i sobreviure tant com a espècie com a persones.
Sovint, l’escola ha seguit els models socials i els valors dominants i ha oblidat i invisibilitzat, millor dit, no ha tingut present un aspecte tan important, bàsic i urgent, com és “educar per cuidar la vida”. Una pràctica per la qual s’obre un important camp educatiu a recórrer, ja que cal posar les cures i el seu coneixement i pràctica en tots els àmbits educatius. Ja que les persones som tan interdependents com ecodepenents caldrà desenvolupar valors i capacitats com ara la solidaritat, l’empatia, l’autoestima, la participació, les relacions amb la naturalesa, la justícia ecològica… i a tot el que ha significat el manteniment de la vida (des de parir, criar, alimentar, estimar, cuidar la terra…). Aquests valors per evitar educar pel triomf tot pensant en què serem uns “superherois” o “superwomen” –aspectes que a vegades veiem molt arrelats en el pensament de certes famílies i escoles– ans al contrari per a ser conscients de la nostra fragilitat i interdependència.
Les cures per la vida és el que ens permet i ens permetrà viure i sobreviure
També cuidar les relacions entre els alumnes introduint activitats que ajudin a mostrar les qualitats positives, compartir moments importants de la seva vida com la mort d’un familiar, el naixement d’un germà… activitats de suports mutus com ara què fem amb companys que han patit un desnonament. Per a portar a terme aquestes activitats ens ajudarà molt introduir moments tant de reflexió i presa de decisions col·lectiva com de meditació, de silenci, de trobada amb la natura i amb un mateix.
Però el compromís i l’opció per “educar per cuidar la vida” ha d’anar més enllà de l’espai i del grup classe, ha d’abastar tots els aspectes de la vida escolar, des de les relacions entre el professorat, les relacions amb les famílies, fins a la cura dels propis espais. Pel que fa al professorat, és important tenir tacte en la quotidianitat de la feina, demostrar empatia, respecte o atenció vers els companys, fugint de paternalismes i si cal, crear fons comuns o caixes de resistència, tenir moments de celebració i de benvinguda vers els nous companys del claustre. És important que a l’escola les cures siguin multdireccionals: tots som cuidadors i tots aprenem de tots i tots ens hem de cuidar de tots, els alumnes també són cuidadors. En algunes escoles han portat a terme l’acompanyament d’alumnes per part d’altres més grans, una experiència que és una bona mostra d’atenció i acolliment per part dels seus companys.
Un altre aspecte important és com cuidem el nostre entorn, als espais de la pròpia escola: la netedat, la creativitat, la cura dels patis amb flors, parterres, arbres i el petit hort, tot cuidat pels alumnes ens ajuden a tenir cura del més immediat i a responsabilitzar-nos tots plegats del benestar escolar. Aquesta responsabilitat en la cura del dia a dia de l’escola hauria de formar part d’una part important del projecte educatiu del centre. Alguns moviments educatius com ara el de l’MST (Moviments dels Treballadors Sense Terra) del Brasil, així ho entenen.
La responsabilitat en la cura del dia a dia de l’escola hauria de formar part d’una part important del projecte educatiu del centre
Cuidar no és només quelcom que sempre hem de fer de cara a cara i també ens podem preguntar, què passa més enllà de l’escola? Si volem educar els infants per una societat que cuidi la vida caldrà obrir les portes de l’escola i introduir coneixements que hi ha cures que no es poden fer de manera individual i que necessiten una organització col·lectiva com ara l’atenció a la gent gran, a les persones més depenents, els serveis de salut, l’educació per a tothom, la cura de la terra i també conèixer les reivindicacions per una millor qualitat de vida per a tothom com ara el dret a una vivenda digne, a una alimentació sana o com són els serveis de salut, d’educació, el perquè de les desigualtats socials o revisar el tipus de vida que comporta una manca de temps, d’energies i d’espais per tenir i tenir-nos cures. També hi ha cures que tenen a veure amb la justícia, amb les lleis que generen discriminació o maltractaments. i promoure respostes actives per part de l’escola.
Per “cuidar la vida”, però, hem de saber com està el Planeta. Què passa amb la pèrdua de la biodiversitat, a què és deguda la crisi climàtica, com gestionar els recursos bàsics…? i quines conseqüències té tot plegat per la vida? A partir del coneixement i del debat, promoure respostes actives entre els alumnes com ara la creació de petites comunitats energètiques al centre, participar en la cura dels nostres rius i boscos, saber en quines finalitats es gestiona i s’explota la terra i el territori tenint en compte la qualitat de vida dels éssers vius que hi habiten, què vol dir la justícia ecològica i comparar-lo amb el mal que s’està fent al Planeta tot mesurant el consum anual i la seva capacitat de reciclar – actualment la petjada de consum que hauria de ser per un any es consumeix ja pel juliol. El que consumim i fem malbé la resta de l’any correspon a una part negativa de la qual la Terra ja no podrà recuperar amb les corresponents conseqüències per les generacions futures- poden ser unes bones activitats perquè els alumnes aprenguin a pensar globalment i a actuar localment.
Obrint aquesta finestra al món no podem amagar la repugnant realitat de les guerres com una realitat present en la nostra societat. Una educació per “cuidar la vida” no pot oblidar aquesta realitat i cal educar per posicionar-nos en contra. Cal que tinguem coneixement dels interessos de les guerres, les injustícies i el dolor humà que provoquen, però també el coneixement dels moviments que promouen respostes no violentes com una opció valenta per “cuidar la vida”.
