Actualment, estem enfrontant una crisi ecosocial amb efectes evidents a nivell mediambiental, social i econòmic i generada per múltiples causes. Aspectes com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’exhauriment dels recursos o l’increment de les desigualtats, clarament lligats els uns amb els altres, estan destruint les condicions de vida al nostre planeta i és urgent que hi fem front. Si seguim creixent a aquest ritme, la manca d’energia i materials serà un fet i, està clar que el futur serà diferent del passat i del present.
Davant d’això, l’educació es mostra com un element clau per assolir un futur més sostenible, equitatiu i just. Aquesta idea no és nova, ja s’apuntava a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient d’Estocolm del 1972, i continua estant present a la darrera llei educativa aprovada. La LOMLOE aposta per l’educació per a la transició ecosocial, una formació amb criteris de justícia social com a contribució a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica marcada per l’Agenda 2030 i les fites dels 17 ODS.
I com ha de ser aquesta educació per a la sostenibilitat o la transició ecosocial? Fins ara, s’ha optat per fomentar bons hàbits entre infants i joves: respectar la natura, reciclar, utilitzar el transport públic. Aquests “ecogests” són evidentment necessaris, però només actuen sobre la punta de l’iceberg i sovint s’inculquen a les escoles més que no pas es raonen o s’explica perquè són necessaris. Tant els problemes ambientals com les solucions es treballen des d’una mirada reduccionista, considerant de manera aïllada els aspectes bàsics i sense aprofundir en les causes primeres que els generen o en les relacions entre ells. D’aquesta manera, més, s’incideix sobretot en l’acció individual com a solució a la crisi socioambiental.
Aquesta crisi és multidimensional i no podem seguir educant com si res no estigués canviant. Cal una educació transformadora que suposi canvis en la forma de pensar i d’actuar
Però aquesta crisi és multidimensional i, per tant, no podem seguir educant així, com si res no estigués canviant. Cal una educació transformadora que suposi canvis en la forma de pensar i d’actuar de la societat. L’experiència indica que, perquè hi hagi una formació compromesa amb els temes ambientals cal incorporar un enfocament global que permeti a l’estudiant desenvolupar una visió crítica i complexa sobre el desenvolupament sostenible, que incorporin competències com el pensament sistèmic, la capacitat de col·laboració, la resolució de conflictes o la creativitat. Per aconseguir aquests objectius, l’educació per a la sostenibilitat ha de nodrir-se de pedagogies transformadores que enfrontin l’alumnat a la realitat i li permetin entendre la situació crítica en què ens trobem. Hem d’aconseguir que l’alumnat s’indigni davant la crisi socioambiental, s’adoni dels problemes i n’analitzi les causes, però alhora fer-los veure que està a les seves mans buscar solucions i dur-les a la pràctica. Si es genera indignació, però no se li dona sortida, aquesta pot desembocar en desil·lusió i que l’infant acabi deixant estar el tema amb la sensació de no poder fer-hi res, o bé li pot generar una preocupació molt intensa en no veure solució possible i que aquesta acabi en episodis d’ecoansietat. Per tant, amb la indignació no n’hi ha prou si no va acompanyada de la sensació que hi ha marge per a la solució i que aquesta passa per les seves mans. S’ha de fer partícips del canvi a infants i joves, donar-los eines per transformar la situació en la mesura de les possibilitats de cadascú.
I aquí entra en joc l’aprenentatge servei (ApS) que, gràcies a la seva capacitat de connectar els estudiants amb la comunitat i l’entorn, es mostra com una metodologia molt adient per incorporar la sostenibilitat en l’àmbit educatiu. L’ApS permet que infants i joves siguin conscients del seu paper dins de la comunitat, analitzin el seu entorn immediat i s’adonin de les qüestions i problemàtiques que afecten directament ApS i sostenibilitat a la seva realitat, tot intentant proposar solucions pràctiques. Estem, doncs, generant un activisme ambiental crític i informat.
L’aprenentatge servei és una estratègia educativa transformadora que pot integrar la sostenibilitat en el procés d’aprenentatge, tot incorporant la complexitat i el pensament crític i holístic.
Hi ha diversos àmbits en què es pot concretar un projecte d’ApS ambiental: processos de neteja ambiental, plantació d’arbres, campanyes de reciclatge o iniciatives de conscienciació sobre el canvi climàtic o la prevenció de malalties infeccioses, entre molts altres. Aquest tipus d’activitats permeten treballar la sostenibilitat i alhora aprendre sobre responsabilitat social, col·laboració i resolució de problemes, però cal sempre acompanyar-les d’un procés de reflexió intensa que vinculi les accions que es duen a terme amb aspectes com:
– l’ecocentrisme i la necessitat de situar la natura en el centre i entendre que els humans som una espècie més i totes som interdependents.
– els límits planetaris, entenent que hi ha una sèrie de límits ambientals que no es poden superar i alhora hi ha uns límits socials amb unes necessitats que s’han d’assolir i respectar.
– la incertesa i la necessitat de creativitat per a enfrontar-la.
– el desenvolupament com a persona i com a comunitat, donant importància al teixit social com a motor de canvi i valorant l’empatia, la resiliència i la necessitat de tenir cura els uns dels altres.
– la justícia social com la capacitat de satisfer les necessitats dins un marc de conservació de la natura i entenent l’origen de les múltiples desigualtats actuals.
Així doncs, l’aprenentatge servei pot esdevenir una estratègia educativa transformadora amb un paper important en la integració de la sostenibilitat en el procés d’aprenentatge sempre que vagi acompanyat d’una reflexió intensa que incorpori la complexitat i el pensament crític i holístic. D’aquesta manera, l’ApS podrà contribuir de manera efectiva a formar ciutadans responsables i compromesos amb la construcció d’un món més sostenible i just per a tothom.
El Diari de l’Educació, 2025