Josep Maria Puig – Malauradament la persecució de l’interès individual és un principi que avui dóna forma a molts aspectes de la vida dels homes i dones. En aquest marc, la tasca de l’escola s’ha vist arrossegada a ocupar-se en excés del rendiment i l’èxit individual dels seu alumnat. Naturalment tothom ha d’assolir un desenvolupament complet de la seva individualitat, però aquest objectiu legítim no s’ha de confondre amb una preparació orientada a obtenir el màxim profit personal de l’educació.
Si l’objectiu és que cada persona arribi sola el més amunt possible, el resultat és que unes poques van molt lluny i la majoria queden frustrades pel camí. Si el premi és individual, la majoria perd i el benestar social se’n ressent greument. La recerca en solitari de l’èxit destrueix la humanitat compartida.
Aquesta no ha de ser la lògica de l’escola. Els docents saben que per assolir el màxim desenvolupament de cada un dels seus alumnes, han d’aconseguir que el grup avanci de manera harmònica. I tots sabem que una societat justa, cohesionada i inclusiva exigeix que la distància formativa entre les persones no sigui excessiva.
Dit de manera ràpida, davant de l’individualisme que busca el guany privat ens convé atendre el doble sentit del comú: el comú entès com a espai per ser –som pel suport que reben dels altres i per la comunitat que conjuntament formem–, i el comú entès com que béns compartits –creació cooperativa i defensa del que pertany a tothom. El reconeixement del comú uneix les persones, crea humanitat i respecta les diferències.
I des de l’educació, què es pot fer per construir una pedagogia del comú? Almenys coses com les següents:
- Orientar els centres en direcció a una major igualtat entre l’alumnat, sense esborrar, però, les diferències. No admetre la producció d’una distància cognitiva enorme entre l’alumnat. Ens cal igualar els resultats, almenys en els nivells d’escolaritat obligatòria, impedir que algú quedi despenjat i permetre que tothom pugui arribar tan lluny com desitgi.
- Convertir els centres educatius en comunitats d’ajuda mútua. Establir pràctiques de cooperació entre els nois i noies que contribueixin a equilibrar el seu desenvolupament formatiu. Les metodologies d’ajuda entre iguals, aprenentatge cooperatiu o treball per projectes són propostes per aprendre de manera col·laborativa i harmònica.
- Obrir els centres a la participació i al servei cívic de l’alumnat. Oferir-los pràctiques pensades per facilitar la contribució altruista a la comunitat i el sentit de pertinença a la col·lectivitat. La metodologia de l’aprenentatge servei uneix necessitats socials, servei a la comunitat i aprenentatges acadèmics tot mostrant el valor d’allò comú.
- Fer dels centres espais de deliberació sobre el valor del comú. Considerar la defensa d’allò comú com una necessitat de justícia, sostenibilitat i felicitat. Mostrar que la humanització i el progrés no es basen en la lluita i la competició, sinó en la cooperació i l’altruisme. Les sessions de classe basades en el diàleg ajudaran l’alumnat a fer-se una opinió pròpia i a sentir-se motivats a actuar en coherència.
