Estem acostumats a admetre que les llengües, les matemàtiques, les socials o el dibuix s’ensenyen, i que la reparació de cotxes o l’habilitat per tocar un instrument també s’ensenyen. Ningú dubta que són aprenentatges que requereixen pràctica i estudi. També necessiten una ordenació progressiva de les dificultats, temps per exercitar-se i la col·laboració d’algú que orienti i encoratgi l’aprenent. Per arribar a dominar qualsevol cosa cal un ensenyament i un aprenentatge pacients.
La seguretat que quasi tot s’ha d’aprendre desapareix quan parlem de valors com l’altruisme o la cooperació. En aquests casos ens conduïm com si les competències valuoses ja les haguessin de portar posades, de dominar des de sempre, d’haver heretat, com el color dels ulls. Actuem com si no calgués aprendre-les amb la mateixa dificultat i esforç que requereixen els altres continguts i competències. I això és un error.
Els valors no són innats, ni apareixen espontàniament, ni s’aprenen sense esforç, ni s’ensenyen simplement anomenant-los, fent amonestacions o esperant que s’adquireixin per imitació. De cap manera! L’altruisme, la cooperació i l’ajuda s’ensenyen i s’aprenen com la resta de coneixements i habilitats: entrenant-los i reflexionant per donar-los tot el sentit personal i social que tenen.
Qualsevol coneixement o habilitat s’ensenya proposant experiències, donant oportunitats per practicar, considerant les idees i els conceptes que permeten entendre el seu funcionament, motivant l’esforç imprescindible per apropiar-se’n i corregint els errors que tot procés d’aprenentatge provoca. Doncs bé, aquest procés de donar oportunitats per experimentar i construir hàbits reflexius també es necessari per aprendre valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme. No hi ha dreceres ni camins més rectes i curts.
Si fins aquí estem d’acord, ens hem de fer una pregunta bàsica: què significa “donar l’oportunitat” d’aprendre valors? Una oportunitat és simplement una activitat en el decurs de la qual es viuen els valors que es volen ensenyar. Probablement, primer es practiquen amb dificultats i, a mesura que es va acumulant experiència, cada vegada es manifesten amb més desimboltura.
Per ensenyar valors com l’ajuda, la cooperació i l’altruisme calen activitats que els posin en joc. La imaginació pedagògica ha ideat diferents propostes i una de les més potents és l’aprenentatge servei (ApS). La clau d’aquesta mena d’activitats està en vincular l’aprenentatge de continguts i competències curriculars amb la realització d’un servei a la comunitat. Per tant, està clar que estem davant d’una activitat que encarna els valors que estem comentant: l’ajuda, la cooperació i l’altruisme.
Quan els joves difonen els principis de la banca ètica, fan capses de memòria per malalts d’Alzheimer, ensenyen a usar el mòbil a persones grans o construeixen mobles per una llar d’infants, estan implicats en una activitat d’ajuda a persones que els cal un cop de mà, cooperen amb entitats socials del l’entorn que treballen per pal·liar necessitats socials i entreguen de manera altruista el seu temps i el seu esforç en benefici d’altres persones. Participar en aquestes activitats és viure els valors que volem ensenyar.
Si, a més a més, els educadors i les educadores busquen moments per reflexionar sobre el que han viscut, per donar nom als valors que han practicat, per adonar-se de què han sentit, per verbalitzar i per debatre què pensen sobre el que han fet, per connectar l’activitat amb debats socials i polítics més amplis o per donar sentit a l’acció realitzada, estan contribuint de nou a l’aprenentatge dels valors d’ajuda, cooperació i altruisme.
Els valors s’aprenen participant en activitats, entrenant-los i reflexionant per donant-los tot el sentit personal i social que tenen. Doncs bé, això és el que fa l’aprenentatge servei, donar una oportunitat per practicar i reflexionar valors com l’ajuda, la cooperació i altruisme.
